15 i 16-g València i Castelló: Presentació i projecció del documental “Que no visquem més com a esclaus”

Des de la Secretaria de Formacióde CGT-PVM us comuniquem que els propers dies 15 i 16 de Gener hi haurà una presentació del documental “Ne vivons plus comme des esclaves” (No visquem com a esclaus) a càrrec del seu director Yannis Youlountas, a València i Castelló.

El documental tracta sobre la crisi grega i sobre els projectes d’autogestió que han sorgit al calor d’aquesta crisi. El documental també tracta molts aspectes socials de l’actual Grècia com l’antifeixisme, la manipulació dels mitjans de comunicació, la repressió als moviments socials, etc…

Des d’aquesta Secretari­a us animem a assistir a les presentacions i conèixer una mica millor la situació grega, que no é tan diferent de la que vivim a les nostres terres. Les presentacions seran:

•   Dijous 15 de Gener a València a la Biblioteca Llibertària Ferrer i Guàrdia (3ª Planta de l’edifici de CGT a l’Avinguda del Cid, 154) a les 19h.
•  Divendres 16 de Gener a Castelló al Centre Social La Cosa Nostra (C/ Sant Miquel, 2) a les 19h.Us adjunte el cartell unitari.

  Les presentacions han estat possibles gràcies a la coordinació del SP de CGT-PVM, la Secretari­a de Formació de Catalunya, les Federacions Locals i la Secretaria Confederal de Relacions Internacionals.

  Salut i una abraçada,

  Marc.
  Secretari de Formació (en funcions) de CGT País Valencià i Murcia

  Les presentacions seran a càrrec de YANNIS YOULOUNTAS, Director del documental, i MAUD YOULANTAS activista i militant feminista grega. El 15-g a les 19h en la Biblioteca Llibertària Ferrer i Guàrdia, València. I el 16-g a les 19h en el local de la A.J. LA COSA NOSTRA c/Sant Miquel n2 (Castelló de la Plana)

  Castelló
  Des de CGT Castelló volem començar l’any amb força i energia per açò us convidem el DISSABTES 16 DE GENER a la presentació del documental NE VIVONS PLUS COMME ESCLAVES “Que no visquem com a esclaus”

  La presentació serà a càrrec de YANNIS YOULOUNTAS Director del documental i MAUD YOULANTAS activista i militant feminista grega

  En el local de la A.J. LA COSA NOSTRA c/Sant Miquel n2 (Castelló de la plana).

  “QUE NO VISQUEM COM ESCLAUS” és el títol d’una pel•lícula documental rodada per Yannis Youlountas i estrenada a Grècia el 28 d’agost de 2013. Tracta de les diverses iniciatives de resistència al capitalisme, responent a la crisi que en aquell país ha portat a l’atur a la meitat dels assalariats, ha reduït dràsticament els sous i les pensions, ha expulsat de les seues cases a milers d’hipotecats i ha deixat sense recursos a bona part de la població grega. El títol reprodueix una consigna popular nascuda en el barri anarquista de “Exarcheia”, a Atenes, que s’ha difós per tota Grècia i ha traspassat fronteres. La pel•lícula es va estrenar en diverses places públiques d’Atenes i Salònica, i ha sigut exhibida en multitud de centres socials i espais autogestionats europeus. El visionat de la pel•lícula és gratuït, doncs la gratuïtat presideix totes les experiències veritablement anticapitalistes, incloses, per descomptat, les culturals. En la web resultarà fàcil trobar-la subtitulada en diversos idiomes.

  A Grècia, molta gent dorm en el carrer, per la qual cosa no estranya que una d’aqueixes iniciatives espontànies siga la d’utilitzar els vagons de tren que descansen en vies mortes. Els dispensaris gratuïts són imprescindibles per a molts aturats sense accés a la seguretat social; així com les tendes lliures de roba o els menjadors populars, on es poden vestir i menjar sense haver de pagar gens en un ambient de companyerisme: allò no és caritat, és solidaritat. Per tots costats han florit xarxes autogestionades, que distribueixen la producció dels camperols i els neorrurals; també la dels tallers cooperatius urbans. L’illa de Eubea s’ha omplert d’urbanites reinstal•lats que conreen els seus propis aliments. Tan interessant com la tornada a la mare terra resulta l’exemple d’una cooperativa obrera que es va fer càrrec d’una fàbrica abandonada pels seus amos, però no per a seguir treballant com abans, sinó per a fer-ho d’una altra manera, més relaxada i harmònica, i utilitzant els circuits alternatius. Els testimoniatges són unànimes: no es tracta d’adaptar-se al capitalisme present, que seria com adaptar-se a la misèria. Es tracta de canviar de vida, de rebutjar el consum; en definitiva, d’eixir del capitalisme. Els exemples mostrats il•lustren el primer estadi d’aquesta eixida. Ho tenen clar: el sistema s’ha col•lapsat; ja no funciona, ni té perspectives de fer-ho. Cal inventar una manera de viure col•lectivament sense constrenyiments econòmics, sense impostos estatals, sense policia i sense publicitat. És clar el missatge que ofereix la imatge d’un xic trencant una televisió: els mitjans de comunicació menteixen, i per tant, incomuniquen. Escolteu les ràdios lliures, llegiu premsa alternativa, engegueu la contrapublicitat.

  La majoria dels entrevistats són anarquistes, que el seu anticapitalisme és al mateix temps antiestatisme. En conseqüència, la pel•lícula no advoca per la formació d’un partit, ni per votar a una coalició electoral determinada, per a desplaçar dels seus seients als polítics tradicionals i desenvolupar una burocràcia similar que es recolze igualment en les palanques de l’Estat. No es vol formar part de l’espectacle, es pretén abolir-ho. Els antics grecs van inventar la democràcia directa, la que es basa en les assemblees, i aqueixa és tota la política que es necessita. Una política lligada a la cotidianitat viscuda en comú, i lligada també a l’autodefensa. Molts dels immigrants són indocumentats, o no tenen permisos de residència. I són l’objectiu principal del feixisme grec encarnat pel partit Alba Daurada. És capaç d’adoptar tots els llenguatges: el democràtic, el socialista, el antiautoritari, el populista… Ho devora tot i la seua funció està més que clara: crear un culpable fictici, l’estranger, l’immigrant, l’indigent, l’homosexual, el refugiat…, com a manera de desviar emocionalment l’atenció popular cap a un fals enemic, salvant així al culpable real, el capitalisme. No es detenen en les pallisses, la destrucció d’ambulatoris i l’incendi de centres autogestionats. Arriben a l’assassinat. En els barris amb algun grau d’autoorganització no s’atreveixen a entrar; en unes altres la població col•labora per a expulsar-los. No obstant açò, gaudeixen del suport de la policia i dels jutges, per la qual cosa actuen amb impunitat. Els antifeixistes que els administren la seua pròpia medicina són perseguits: la pel•lícula dóna testimoniatge de fortes multes sufragades per la solidaritat internacional.

  La pel•lícula està tècnicament ben muntada i transmet la seua anticapitalisme de forma directa i espontània. No hi ha grans anàlisis, no hi ha fórmules màgiques, no hi ha pedagogia. Que cadascú veja, senta i pense. Les experiències exposades són de valor desigual. En altres llocs, per exemple, en l’Estat espanyol, existeixen ja, encara que amb molta major càrrega voluntarista, i amb contingut polític més ambigu. A Grècia materialitzen el títol del documental, i d’altra banda, el d’una estupenda cançó: No visquem com a esclaus

  Organitza: CGT Castelló
  Col·labora: A.J. LA COSA NOSTRA