16-j Almassora: Xerrada “Conviure amb la desesperança: Experiències als camps de refugiats”

CGT es solidaritza amb tota la gent que pateix la lacra i el patiment de tindre que fugir del seu país i passar a anomenar-se població refugiada

Ara es la població de Síria, abans va ser la de altres països. Al nostre país tenim molt recent el exili de milions de veïns nostres al 39, desprès de una guerra, que el feixisme va començar contra tot un poble i una legalitat republicana i que va patir totes les generacions del nostre estat, del 39 al 75, fins la mort del dictador. Es van refugiar tant a Europa, Amèrica com a L’ Àfrica. Molt recent heu tenim.

Les companyes Tere i Mercè, voluntàries en els camps de refugiades i refugiats de Lesbos i a Grècia, van a mostrar-nos i explicar-nos la crua realitat dels camps, el dia a dia i els patiments de aquelles germanes nostres, que vien sense casa ni sostre, sense aliments ni medicines, sense futur i el mes greu, la realitat de la gent mes des vàlida, la gent major i les nenes i nens, algo que ens deu fer reflexionar en les causes i les solucions, en que podem fer i aportar per ajudar i evitar que estes situacions tràgiques ens tornen a produir.

En les guerres, tot el poble perd. Quan els rics preparen i fan la guerra, son els pobres els que moren. La justícia es defensa amb la raó i NO amb les armes. Amb la pau no es perd res i es amb la guerra quan es perd tot. Hi ha una frase cèlebre que diu: “ La guerra es una massacre entre gent que no es coneix, per a profit de gents que si es coneixen però que no es massacren”.

La guerra de Síria es un conflicte bèl•lic que, des de principis de 2011 fins ara, ha deixat, segons fons de l’ ONU, mes de 300.000 mil morts, entre militars i civils, mes de 12 milions de siris necessiten assistència humanitària dins del país i mes de quatre milions se han convertit en refugiades. Culpables hi ha molts i també còmplices. El imperialisme capitalista de EEUU va començar una campanya per enderrocar a Bashar al Assad, però estava darrere el interès de construir un gasoducte, en valor de 10.000 milions de dòlars, de Càtar a Europa, passant per Aràbia Saudita, Jordània, Síria y Turquia, al que es oposava el president Síria. També el imperialisme Rus ha aportat mort al país, amb la ajuda del seu armament i els atacs selectius de la seva aviació. I la falta de compromís e implicació dels governs de la vella Europa, que no han sabut donar resposta a aquesta crisi humanitària i poblacional.

I nosaltres, el poble obrer i treballador, i la CGT, com en altres guerres, les veiem impotents i horroritzats. Veiem com la mar Mediterrània esta convertint-se en un immens cementeri i com la població refugiada, que arriba a Europa es represàliada i conduïda a camps de reclusió, sense condicions dignes ni humanitàries. Veiem com es vulneren els drets humans mes bàsics, com tot son TRACTATS INTERNACIONALS, que signen els nostres governs per evitar donar solucions a aquesta gent necessitada. Hem de construir un mon nou, sense fronteres contra les persones, de drets i de humanitat. Amb aquesta tasca estem la gent de CGT.

CGT-Castelló