Article d’opinió de Pau Beneit Colmena i Raül Camacho Segarra (Tècnics de Joventut i afiliats a CGT-PV) publicat hui en Levante-EMV
La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, de la qual depén l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), ha fet pública l’elaboració d’una Llei de Joventut per al primer semestre de 2016. Una notícia que ens alegra després de tants anys del PP al govern autonòmic, on les polítiques de joventut eren coses de voluntats municipals, associatives i, com no, de tants tècnics i tècniques municipals de joventut i professionals de l’àmbit que treballen o treballaven (molts han acabat a l’atur) a associacions i entitats Juvenils i d’Infància.
És el moment de fer les coses bé. És el moment d’aprovar una Llei que assegure polítiques, propostes i accions encaminades a millorar la vida, present i futura, del conjunt de la joventut. I si és això el que volem, la llei ha de garantir que en la seua aplicació es dispose dels recursos i pressupostos necessaris per al seu desenvolupament íntegre; on els diferents perfils professionals i les administracions locals han de jugar-hi un paper fonamental.
Entenem que les polítiques de joventut no han de ser propostes per a ocupar el temps lliure, sinó per a capacitar els joves en el desenvolupament d’una vida formativa, ocupacional, relacional i cívica. Per a Educar en la Participació, en les habilitats socials, la creativitat i l’expressió, l’emprendedurisme, la Salut, l’Oci… etc és necessari comptar amb professionals formats i qualificats del camp de l’Animació Sociocultural i l’Educació, que disposen de condicions laborals i formatives per a crear un marc de desenvolupament professional que millore i amplie les propostes que es marquen en la que serà la nova Llei de Joventut del País Valencià.
Durant els darrers anys hem vist companys/es anar-se’n a l’atur, altres contractats temporals per empresa (molts d’ells sense ni tan sols cobrir la jornada completa) gestionant àrees municipals d’ajuntaments, ens hem vist exercint les nostres funcions baix situacions arbitràries depenent del polític o partit de torn, i treballadors i treballadores d’associacions i entitats gestionant subvencions per poder mantindre el seu lloc de treball. Hem assumit funcions que no corresponien, fins i tot, fent més hores de les contractades per la necessitat de donar un servei de qualitat i proper a la joventut. Hem hagut de ficar en marxa projectes que, sense estar entre les nostres competències, enriquien la nostra acció educativa. Hem treballat en xarxa, amb altres àrees municipals, amb altres professionals en la recerca d’aliances fent possible eixa transversalitat de la què sempre es parla, però que tan pocs recursos se li dediquen per a estructurar-la i organitzar-la. Les metodologies de les polítiques de joventut s’han d’elaborar en processos llargs i costosos que necessiten de tècniques, dinàmiques i procediments propis i específics i provinents d’aquestos camps.
Per a nosaltres, Pau Beneït (Tècnic de Joventut i funcionari a un Ajuntament) i Raül Camacho (Tècnic de Joventut contractat per empresa que gestiona l’àrea de joventut d’un Ajuntament), ficar en valor els diferents professionals és ficar en valor les polítiques adreçades a la joventut. La llei ha de contemplar aquesta realitat per a millorar-la. Si és així, estarem davant d’un nou escenari en el què les institucions i les diferents administracions ho tindran fàcil per a l’objectiu d’empoderar i millorar la qualitat de vida de la ciutadania jove.
Pau Beneit Colmena i Raül Camacho Segarra (Tècnics de Joventut i afiliats a CGT-PV)
