19-J Castelló: Xerrada informativa “Renda bàsica de les Iguals i Renda Valenciana d’Inclusió”

CGT proposa la Renda Bàsica de les Iguals (RBis) com un mecanisme vàlid per a la transformació social i el repartiment efectiu de la riquesa. El sindicat reivindica el dret a una renda suficient de subsistència per a totes les persones, individual i universal, sense condicions, ni contrapartides i en quantia suficient de manera que permeta l’autonomia de les de baix.

La RBis és una eina més dins d’un llarg camí de lluites socials contra el capital protagonitzades des de baix, una proposta transformadora perquè trenca amb la lògica capitalista i porta l’empremta llibertària puix que busca eliminar la desigualtat com a base per a una societat d’iguals, perquè distribueix la riquesa fora de les lògiques de l’ocupació i l’explotació, perquè estableix un recorregut basat en l’acció directa dels qui pateixen el sistema i reclamen el dret a una vida digna i perquè s’organitza des de l’horitzontalitat i la cerca de solucions col·lectives a problemes individuals com a mètode per a construir alternatives. Es tracta d’un dret individual a diferència de la majoria de les ajudes que estan destinades a la unitat familiar. En aquest sentit està dirigida a l’emancipació de les persones, amb les seues necessàries implicacions en la igualtat de gènere o l’autonomia de la joventut.

Hui dia l’ocupació es planteja com un problema irresoluble des de l’òptica capitalista, el mateix sistema sembla incapaç d’absorbir més mà d’obra, mentre urgeix un debat seriós sobre el mite del creixement i la importància de reduir dràsticament la producció industrial, particularment la més contaminant, innecessària o perjudicial per al sosteniment de la vida, parlem de milions de llocs de treball inútils i de la impossibilitat manifesta d’aconseguir la plena ocupació.

Les RBis o Renda Bàsica de les Iguals (persones), és el dret que posseïm cada persona a percebre una quantitat periòdica de diners que puga cobrir les seues necessitats bàsiques: menjar, abrigar-se, tindre sostre, sanar-se, etc., de manera individual i sense tindre contraprestació; pel fet d’haver nascut ens correspon una part de riquesa d’aquest món, només que uns pocs s’han apropiat de tota la riquesa, la malgasten i alhora ens priven de viure dignament.