24 D’ABRIL ACCIÓ GLOBAL PEL CLIMA

Hui, quan tota la població pateix en carn pròpia la pandèmia del coronavirus i les seues conseqüències, es fa patent l’urgent i ineludible que és conjuminar esforços per a, solidàriament, fer front a la malaltia i les seues repercussions sanitàries i socials. Unes conseqüències que són patides en major grau per les persones i els col·lectius més vulnerables, que pateixen no sols la crisi sanitària sinó la precarització i l’empitjorament dels seus ja poc dignes condicions de vida.

Eixe mateix coneixement que ens fa entendre que estem davant una situació d’emergència, ens porta a les organitzacions signants a continuar amb la convocatòria de “l’Acció global pel clima” del dia 24 d’abril. Perquè, encara que hui la crisi que està donant la cara d’una manera més crua és la sanitària, cada crisi és una crisi i ha de ser tractada com a tal, la virulència d’una no minimitza la de les altres. La crisi climàtica continua sent una realitat i, malgrat estar formalment declarada com a emergència pel Parlament Europeu, pel Govern espanyol i per moltes altres institucions, segueix sense ser reconeguda com a tal per alguns dirigents, que opten per desoir les indicacions científiques a través d’una inacció culpable.

Aquest no és moment d’interferir en la lluita contra la pandèmia ni de llevar recursos d’ella i, per això, aquesta convocatòria integrada en una coordinació internacional impulsada pel col·lectiu Fridays for Future sota el marc de “Global Strike for Climate”, adopta una forma particular, situant la seua centre en les xarxes i cridant exclusivament a la reflexió i a establir les bases per a actuacions futures, més concretes i contundents.

Perquè aquesta crisi de salut pública ha posat de manifest que la sensació que teníem de seguretat absoluta garantida per la tecnologia era absolutament falsa. També ha mostrat quant de nociva pot ser una crisi si ens enxampa desprevinguts, sense plans de prevenció i emergència suficients que puguen fer-li front de manera efectiva. Si abans que siguen evidents els seus efectes més dramàtics, no tenim un pla, no assignem mitjans suficients, no actuem amb convicció i no seguim les recomanacions que ens marca la ciència. Si no actuem decididament i ràpidament, s’aconseguirà un canvi climàtic de tal magnitud i rapidesa que faria impossible la nostra adaptació. Seria devastador per a la majoria dels ecosistemes i les societats humanes.

La humanitat enfronta una emergència climàtica sense precedents en la qual també és necessari actuar amb la responsabilitat de protegir la vida en primer lloc. Aquesta defensa de la supervivència ha de portar-nos a prendre mesures ambicioses i dràstiques, en altres paraules, a assumir l’estat d’emergència climàtica, impulsant les actuacions necessàries i no les que es presenten com “políticament possibles”, abans que la situació ens desborde. Tractem l’emergència climàtica com la crisi que és. Actuar amb contundència hui enfront de l’emergència climàtica aconseguirà que els impactes ambientals i socials siguen molt menors, encara que gran part d’ells, ja no serem capaços de pal·liar-los.

Estem a la vora d’un punt de no-retorn marcat per una enorme pèrdua de biodiversitat i per l’increment de la temperatura global, que posa en escac a tot el planeta, inclosa la humanitat i les seues societats. Les conseqüències del canvi climàtic són, entre altres, un increment dels grans incendis forestals, la proliferació de malalties de regions més càlides, sequeres més severes, pujada del nivell de la mar, també pluges torrencials que provocaran inundacions, moviments migratoris motivats per la crisi climàtica…

I la desigualtat. En paraules del relator especial de Pobresa Extrema i Drets Humans de Nacions Unides, “el món està a risc de caure en l’apartheid climàtic, on els rics paguen per escapar del sobrecalfament, la fam i les guerres, mentre que la resta del món és deixat de costat patint”. I la resta del món som majoria.

L’escalfament global és conseqüència directa del model de producció i consum que contínuament es demostra incapaç de satisfer les necessitats vitals de les persones, precaritzant-les i posant en situació de vulnerabilitat a gran part de la població mundial; dels ecosistemes i la resta d’éssers vius que habiten aquest planeta. Mentrestant, arrisca la nostra supervivència com a espècie, en basar-se en l’explotació il·limitada dels recursos naturals, impactant de manera injusta en les poblacions més pobres i vulnerables. Però en aquesta crisi, la ciència també ha assenyalat la via d’actuació, que no és una altra que la descarbonització del nostre sistema econòmic, especialment en les societats industrialitzades occidentals que tenim més responsabilitats i majors capacitats. Un sistema econòmic que s’ha paralitzat davant la crisi del coronavirus i que hem de replantejar-nos abans de reiniciar.

Davant això, les organitzacions signants, d’acord amb la ciència, manifestem que sí, que participem de la idea de la necessitat de donar suport a l’eixida de les crisis generades pel coronavirus, però matisem que aquesta no pot reproduir el model que ens ha conduït fins a l’emergència ecològica i social actual. Que es pot i deu incorporar el que hem aprés. Que ha de basar-se en les persones, en les seues possibilitats i en les seues necessitats, així com en la protecció dels nostres recursos naturals. Una idea que resumim en la frase “isquem de l’aturada i transformem l’activitat d’una manera climàtica i socialment justa”.

Sabem, ho diu la ciència, que la gravetat de l’emergència ens obliga a adoptar mesures molt profundes, que el que fem en aquesta dècada condicionarà completament el grau de calfament que patirem a curt, mitjà i llarg termini i que, per això, és ineludible reduir ràpidament certs consums (com l’energètic), canviar les pautes de transport, accelerar la transició energètica des dels combustibles fòssils a un model 100% renovable, eficient, sense emissions contaminants i just, especialment des de l’òptica de l’autoconsum i la descentralització. És necessari un canvi d’escala, del global a local, que pose en el centre la reducció de les llargues cadenes de transport, la posada en valor de models alimentaris d’acord amb els límits del planeta. Uns esforços que han de conduir- nos a una reducció dràstica de les nostres emissions, en línia amb les indicacions científiques i aconseguint la neutralitat el més prompte possible.

Només així serà possible fer front a les conseqüències de l’escalfament global, avançar cap a una societat justa i solidària i, simultàniament, reduir el risc d’altres crisis que el canvi climàtic alimenta. Signa el manifest a: https://forms.gle/A24yB9mjhqkWv9e36

L’indispensable rellançament de l’activitat no podrà ser considerat social i climàticament just si no incorpora dos principis bàsics:

• Des del punt de vista climàtic, enfrontar una reducció dràstica de les emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle, en línia amb les indicacions científiques i aconseguint la neutralitat com més de pressa millor.
• Des del punt de vista social, consideració absolutament prioritària de les persones i dels col·lectius vulnerables, garantint per a ells unes condicions de vida dignes.

L’aplicació d’aquests principis es reflecteix en molts aspectes vitals, entre els quals destaquem els següents:

• Reorganització dels sistemes de producció i consum, definint quines són les necessitats essencials de les nostres societats per a donar-los prioritat.
• Replantejament de les polítiques comercials, nacionals i internacionals, plasmades o no en Tractats de Comerç i Inversió (TCI), prevalent els consums de proximitat i, limitant la dependència exterior, siga en energia o en qualsevol necessitat essencial.
• Priorització de les mesures encaminades a reduir la pèrdua de biodiversitat i a la restauració dels ecosistemes.
• Potenciació de la cohesió social i de la solidaritat, així com del sector públic.
• Potenciació de l’ocupació en sectors sostenibles i del repartiment del treball, així com introducció de mesures de transició justa per a sectors i territoris vulnerables als canvis, avançant en mesures com la reducció de la jornada, la conciliació…
• Protecció dels més vulnerables, siga quina siga la causa de la seua vulnerabilitat (classe, raça, gènere…), avançant cap a una renda bàsica, de manera que ningú quede arrere.
• La fiscalitat i la despesa pública hauran de ser concordes amb una redistribució justa i amb els principis de protecció ambiental i de descarbonització.
• Assumpció del deute climàtic que, com a Estat, hem adquirit amb els països del Sud global, a través d’una contribució justa i amb garanties suficients als fons de finançament internacionals, d’acord amb els principis de justícia climàtica.
• Acceleració de la transició energètica des dels combustibles fòssils cap a un model 100% renovable, sense emissions contaminants, just i eficient, apostant decididament per l’autoconsum i l’energia distribuïda i passant per sistemes tarifaris justos.
• Transformació del model de mobilitat reduint l’ús del vehicle privat i enfortint les infraestructures i els serveis del transport públic, especialment del ferrocarril convencional tant per a mercaderies com per a passatgers.
• Transformació de model alimentari cap a un altre basat en sistemes agroecològics i agrosilvopastorils més locals i lliures de contaminants químics.