CGT País Valencià i Múrcia

27-S per Palestina

Fa ja quasi un any d’esta nova etapa del genocidi contra el poble Palestí. Una nova etapa de la Nakba que va començar en 1948 i que ha possibilitat la colonització del territori palestí, l’expulsió i l’extermini de la població nativa per part de l’entitat sionista i patrocinada pels governs occidentals, entre ells l’Estat espanyol que, encara el preàmbul de la nostra Constitució, no sembla “col·laborar en l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i d’eficaç cooperació entre tots els pobles de la terra”.

Centrant-nos només des del passat 7 d’octubre, donada la dificultat actual de xifrar les morts causades pels bloquejos i els distints i continus assassinats des de fa 76 anys, les autoritats sanitàries a Gaza xifren en quasi 45.000 assassinades i més de 90.000 persones ferides, per foc de l’exèrcit israelià, encara que les estimacions comptant desapareguts i assassinats per causes indirectes podria xifrar-se fins a 200.000. Han destrossat quasi totes les infraestructures civils a Gaza, hospitals, escoles, atacs indiscriminats sobre els camps de refugiats, obligats a moure’s a capritx de l’invasor, sense aigua potable i absoluta escassetat d’aliments. Hem llegit declaracions com la del doctor Mark Permutter, sobre xiquets disparats per franctiradors, en el pit, al cap -dos tirs – “cap xiquet rep dos tirs per error”, afirma. Es dona suport a un intent d’extermini ètnic per error? Xiquets amputats, amb terribles ferides, molts han perdut als seus pares, germans o iaios, alguns fins i tot a tota la seua família. 

No volem ser còmplices del genocidi i de la colonització de Palestina. Davant les constants mentires i manipulacions, entorn de la indústria armamentística i de col·laboració amb Israel preguntem al govern d’Espanya ON ESTAN, NO ES VEUEN, LES SANCIONS A ISRAEL?

Si bé és certa la dificultat de trencar amb l’etnocentrisme, reconeixem el dolor i les dificultats d’un poble al qual intenten deshumanitzar però que resistix, i només ell ha de ser sobirà en les seues decisions. 

La gravetat del que està ocorrent és de tal magnitud, el sofriment del poble palestí tan insuportable – també per a nosaltres per la nostra concepció de l’humà i la vida –que ens veiem en l’obligació de dirigir-nos al Govern de la Nació i exigir-li el cessament immediat de relacions diplomàtiques i comercials amb l’estat d’Israel, l’expulsió de la representació diplomàtica, i per descomptat acabar amb qualsevol relació vinculada amb la compra/venda d’armament, assessorament, suport o ajuda militar.

Israel ha sigut inclòs en la llista de països que violen de manera molt greu els drets dels xiquets en conflictes armats i, el màxim tribunal de l’ONU, ha dictaminat que la presència d’Israel en els territoris palestins ocupats és il·legal i exigix que arribe a la seua fi. A més, ha atacat a països veïns com Líban, l’Iran i Síria. Israel és un perill per a tota la humanitat. 

És obligació de tots els Estats signants de la Convenció de Ginebra que quan un país està involucrat en crims de guerra siga aïllat i boicotejat internacionalment, com es va fer amb Sud-àfrica. Gaza ja era un gueto el 7 d’octubre i, lluny d’estudiar i aplicar el dret internacional amb el mateix tracte, veiem a l’anomenat estat d’Israel fer cas omís fins i tot amb una denúncia per genocidi davant la Cort Internacional de Justícia, presentada per Sud-àfrica i a la qual s’han sumat Mèxic, Colòmbia, Nicaragua i Líbia. Els pobles tenen “dret a defendre’s de la dominació colonial, l’Apartheid i l’ocupació estrangera per tots els mitjans disponibles “mentres que Israel no té dret a posar en perill l’estabilitat mundial ni l’actual concepte d’humanitat, encara que ho fa, amb el suport fonamental de la resta de països aliats, sent els més importants EUA, el Canadà, el Regne Unit, França, Alemanya, i Espanya, que, també lluny de complir el dret internacional, s’ha convertit en un possible còmplice, perquè hui dia continuen arribant bombes espanyoles a Israel, continuen passant vaixells de guerra a repostar en els nostres ports, i seguim sense trencar relacions amb Israel. 

L’alt preu que el poble palestí està pagant en este camí a la Llibertat serà la vergonya dels governs occidentals i dels règims àrabs per segles. Com s’explicarà en el futur l’obertura de camps de concentració sota el nom de “presons” en les quals tot tipus de tortures estan sent comeses? Com s’explicaran els debats dels parlamentaris israelians sobre la necessitat de violar a presoners palestins en estos camps de tortura? Com s’explicaran les amputacions, els assassinats, els traumes que els palestins i palestines estan patint a les mans d’un projecte polític fonamentalista? Com la destrucció total de les escoles i hospitals? Pilars de tota societat.

El Govern espanyol ha d’estendre les mesures que exigim al conjunt dels països de la Unió Europea i traslladar el seu compromís contra el genocidi en totes les instàncies internacionals competents en això. L’atac a Gaza s’està lliurant contra una població que ja és majoritàriament refugiada, que ha sigut desplaçada una vegada i una altra i a la qual se li ha negat el seu dret fonamental i inalienable de tornar a les seues llars i terres des de 1948. La població del País Valencià ve manifestant llargs anys el seu rebuig al militarisme i la dura situació en Palestina i tots els pobles del món oprimits per l’imperialisme i el capital, que convertix la tragèdia en estadístiques. Des del passat octubre hem ocupat els carrers tots els mesos, tant en manifestacions multitudinàries com modestes concentracions per xicotets col·lectius, hospitals, universitats, incloses concentracions espontànies que han sigut multades. Al gener només a València es van comptabilitzar 50.000 persones i el mateix mes ens desplacem a la capital de l’Estat on es van comptabilitzar més de 70.000 persones arribades de diferents territoris. I seguirem, fins que es tinguen en compte les nostres exigències. 

Hui són elles, demà podem ser nosaltres. Exigim: 

• Ruptura de les relacions diplomàtiques, comercials, acadèmiques, culturals, esportives, institucionals i polítiques amb el règim israelià a nivell nacional. Així mateix, exigim que l’Estat espanyol promoga a la Unió Europea la cancel·lació de l’Acord d’Associació de la UE amb Israel, el qual situa a l’Estat sionista com a soci preferent.

• Embargament d’armes a Israel i fi de la col·laboració militar i de seguretat amb Israel. Dos normes avalen la posició per a l’embargament d’armes: La llei 53/2007, de 28 de desembre, sobre el control del comerç exterior de material de defensa de doble ús i el Tractat Internacional sobre Comerç d’Armes (ratificat per Espanya el 17 de març de 2014). Els dos textos prohibixen la venda d’armes a països en conflicte. Denunciem que l’Estat espanyol està incomplint el marc jurídic estatal en relació als drets del poble palestí.

• Boicot als productes i empreses d’origen israelià i adopció de sancions econòmiques a empreses que es beneficien de les polítiques d’apartheid israelià. De la mateixa manera, exigim al govern de l’Estat espanyol la promoció de sancions econòmiques a Israel en els organismes internacionals. A nivell nacional, exigim al govern que sancions a les empreses espanyoles que es lucren de la violació dels drets del poble palestí.

• Reconeixement de dret del poble palestí a la resistència contra l’ocupació militar israeliana. Recollit en la Resolució 2625 de l’ONU, com “la legitimitat de la lluita dels pobles per la independència, la integritat territorial, la unitat nacional i l’alliberament de la dominació colonial, l’apartheid i l’ocupació estrangera per tots els mitjans disponibles”.

• Reconeixement d’asil i refugi per a totes les persones desplaçades per este conflicte, així com per a desertors i objectors.

• Retirada immediata dels efectius militars espanyols en la zona. I que l’exèrcit espanyol sota cap pretext faça costat a l’Estat d’Israel, ni en el marc de la Unió Europea ni de l’OTAN.

• Fi de l’ocupació israeliana, fi de l’apartheid i dret al retorn de la població palestina refugiada. Exigim que el govern espanyol pressione al govern israelià, tant de manera bilateral com en el marc de les organitzacions internacionals, fins que l’Estat d’Israel complisca el dret internacional, que reconeix el dret al retorn de la població palestina refugiada.

• Immediat alliberament de totes les persones preses i presoneres polítiques palestines, així com la concessió d’asil i refugi en l’Estat espanyol per a totes les lluitadores palestines.

Esperem del seu Govern una ràpida resposta.

Firmen:

Confederació General del Treball (CGT)

Iai@flautas València

Al Yudur

PAH València

Federación Unión Africana España

Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) València

Assemblea Popular València Contra les Guerres

Rebelión Científica

Plataforma en Defensa de la Salut Mental Pública

Assemblea de Barri de Montolivet

Ateneu Llibertari del Cabanyal

Estudiants per Palestina

Acampada per Palestina UPV

Acampada per Palestina UV

Boicot Israel

Sindicat d’Estudiants

Coordinadora de Apoyo al Pueblo Palestino Camp de Morvedre

Sanitari@s Por Palestina

Voces por Palestina

PCPE

València és Refugi

Foc al Pacte

Ateneu Llibertari Al Margen

Extinción Rebelión

Assemblea Antifeixista de solidaritat AMB ucraïna

Sindicat d’habitatge de València

Comunidad Palestina de Valencia

Comparteix
Salir de la versión móvil