Hui 30 de setembre la CGT, juntament amb altres col·lectius, convoca concentracions en totes les Delegacions del Govern
En País Valencià i Múrcia
- Gandia: 26-s, Xerrada a partir de les 19h en el local https://www.cgtpv.org/26-s-Gandia-CGT-La-Safor-organitza.html
- Castelló: 30-s, concentració 19h, Pl. Maria Agustina
- València: 30-s, concentració 19h, front a Delegació de Governhttps://www.facebook.com/events/805450126172416/?notif_t=plan_user_invited
- Múrcia: 30-s, 19h30, concentració, front a Delegació de Governhttp://www.cgtmurcia.org/index.php/social-oculto/represion-oculto/492-la-impune-represion-del-estado-no-nos-va-a-callarLA IMPUNE REPRESSIÓ DE L’ESTAT NO ENS FARÀ CALLAR
Amb els nostres ideals de democràcia directa, llibertat i justícia social, amb la nostra dignitat, sense por, no ens faran callar.
El poder, el sistema, l’Estat, amb tot el seu aparell, amb tots els cossos i forces de la seva seguretat, amb totes les eines legals de la seva justícia, està incrementant de forma molt significativa la repressió directa contra les persones, organitzacions i moviments, que estem exercint de forma pacífica els nostres drets i llibertats com són el dret a la vaga, a la manifestació, a la llibertat d’expressió…
Col·lectius i persones que no estem disposades a callar, a romandre de braços plegats, veient com ens acomiaden, ens roben, com ens estafen, ens desnonen, ens privatitzen els serveis públics i socials, ens deixen en la indigencia, retallen els nostres drets laborals, socials i les llibertats.
Estem davant una escalada de la repressió arbitrària, injustificada, indiscriminada, aleatòria, generalitzada en tots els racons de l’Estat Espanyol. És una repressió institucional que s’exerceix des de l’absoluta impunitat, que busca la provocació, que recorre a les velles tècniques de policies encaputxats, infiltrats entre les i els manifestants, que té com objectiu bàsic estendre por entre la població, la criminalització de la protesta, de la dissidència, de la discrepància, de l’activisme social i sindical.
Estem davant un règim, un govern que, a més de reprimir, està alterant l’ordre jurídic per a disposar de artilugis legals que li permetin exercir la repressió amb total impunitat. Està adequant, aprovant i reformant lleis pròpies d’un Estat totalitari que es considera amo de les vides i drets de la població. Així interpretem la Llei de Taxes Judicials, el projecte de reforma del Codi Penal, la nova Llei de Seguretat Ciutadana (llei mordassa), Llei de Seguretat Privada, etc.
La gravetat de la repressió actual que exerceix el Govern del nostre país, no està passant desapercebuda per a la resta d’Europa, per a les Nacions Unides ni per a organitzacions com Amnistia Internacional, qui en un recent informe d’abril 2014 titulat “Espanya: El dret a la protesta, amenaçat!” diu: “les autoritats estan asfixiant les protestes pacífiques. Les multes, els maltractaments, l’ús excessiu de la força i la impunitat policial davant els abusos estan afectant el dret a la llibertat d’expressió i reunió”.
Efectivament, són diversos milers les persones que estan sent identificades, reprimides, repressaliades, castigades, processades, encausades, multades, vexades, empresonades, extorquides, maltractades, … des que va començar la resposta sindical i social a la crisi. Són diversos milers de persones les que es troben en aquesta situació des que es va convocar la vaga general del 29 de setembre de 2010, fins a les recents Marxes de la Dignitat del passat 22 de març de 2014. La policia, exercint l’ús generalitzat de la força, sempre de forma desproporcionada, no només detenen persones, sinó que retenen i registren autobusos sense justificació, amb el propòsit d’impedir la seva assistència a les manifestacions, procedeix a identificacions i multes de persones pacífiques abans i durant les manifestacions, fins i tot persones alienes a la manifestació.
A manera d’exemple, el 2014, les peticions de penes que demana la fiscalia, suposen més de cent quaranta anys de presó en els més de quaranta processos penals oberts contra manifestants i vaguistes, sense comprovar la seva implicació i culpabilitat.
Volem recordar els casos més recents i sagnants de persones repressaliades impunement i amb això mostrar el nostre suport i solidaritat amb aquestes milers de persones que estan sofrint la repressió, tenir-les sempre presents i continuar amb el nostre compromís de seguir lluitant fins a aconseguir el seu alliberament absolut, i això sense oblidar anteriors casos emblemàtics de repressió com el de la companya Laura de Barcelona o Alfon de Vallecas a Madrid.
Per exemple, Carmen i Carlos del Granada, condemnats a tres anys i un dia i a entrar de forma imminent en la presó per participar en un piquet informatiu del 15M durant la Vaga General del 29 de Març de 2012, amb l’acusació d’atemptar contra els drets de les i els treballadors. El fiscal va demanar en el judici una “sentència eexemplaritzant, perquè a ningú se li ocorri fer res de semblant”.
Un altre exemple, en el qual estan implicats tots els moviments, que ha transcendit a tota Europa, és el cas de Miguel i Isma, que han romàs diversos mesos a la presó preventiva després de la seva participació en les Marxes de la Dignitat del passat 22 de Març de 2014.
Un cas sagnant, la petició de 8 anys de presó, per fer vaga el 29M de 2012, per a Roger i Mercader, dos veïns, activistes, participants en el piquet informatiu del comitè de vaga de l’assemblea de Sant Andreu, imputats impunement, acusats d’impedir el dret al treball i per resistència a l’autoritat.
El cas Expert, després de deu anys de procés, en les comarques del Garraf/AltPenedès i del Baix Penedès, en el qual 6 persones estan imputades, els companys Duque i Soler juntament amb 4 extreballadors de l’empresa Expert Polymere de L’Arboç, després d’una desproporcionada càrrega policial durant el conflicte en l’any 2004 pel tancament de l’esmentada fàbrica i l’acomiadament de tota la plantilla, a qui se’ls demana entre tres i cinc anys de presó per a cadascuna.
El règim, un estat en decadència, enfonsant-se, corromput, desacreditat, injust, elitista, allunyat de la realitat, desautoritzat per la majoria de la població, està recorrent a la violència, a la repressió, a l’enjudiciament polític, per a sotmetre’ns, per a fer-nos sentir súbdits, per a defensar-se del poble que demanda drets. La policia reprimeix en els carrers i la fiscalia recondueix la repressió als tribunals en una simbiosi pròpia dels estats totalitaris.
Des de CGT tenim clar que no ho aconseguiran. Som milions qui estem defensant la democràcia directa, la justícia social, milions amatents a exercir el suport mutu per a resistir i avançar. No descansarem fins a aconseguir l’absolució i alliberament de la totalitat de les i els imputats i empresonats.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
