En cinc mesos, s’han registrat 304 morts en el treball: són 2 defuncions al dia i 16 més que de gener a maig de 2023. Les xifres d’estadístiques publicades són altament preocupants, els sistemes de gestió de la prevenció en les empreses estan fallant.
El mes de maig, es van sumar 62 morts en el treball a les ja acumulades fins el moment. Exactament, 2 defuncions cada dia, la mateixa tendència que es venia observant en la sinistralitat laboral de gener a abril. Això suposa un augment, per als primers cinc mesos de l’any, de 16 morts.
En el període de gener a maig de 2024, el nombre d’accidents de treball amb baixa va ser de 254.535; mentres que el d’accidents de treball sense baixa va ser de 226.672. Comparant les xifres en el mateix període de l’any anterior, els accidents amb baixa van experimentar un augment del 1,7% i els accidents sense baixa, una disminució del 0,9%.
Dins dels accidents amb baixa, es van produir 219.440 accidents en jornada de treball i 35.095 accidents in itinere. La variació en relació al mateix període de l’any anterior es va situar en el 1,1% per als accidents en jornada i en el 5,8% per a accidents in itinere.
Morts en el treball: en jornada i in itinere
Dels 219.440 accidents amb baixa en jornada, 1.510 accidents van ser greus i 257 accidents van ser mortals. Comparant estes dades amb els del mateix període de l’any anterior, es van produir 27 accidents greus menys, però 12 accidents mortals més.
Respecte als 35.095 accidents amb baixa in itinere, 405 accidents van ser greus i 47 accidents van ser mortals. Suposen 34 accidents més que en eixos mesos de 2023 i 4 accidents mortals més.
És a dir, 16 morts en el treball més en cinc mesos. I, en percentatge, un major creixement entre els accidents mortals in itinere que en jornada.
Després de l’anàlisi d’estes xifres, podem consentir que, en els cinc primers mesos de 2024, acumulem ja una xifra de 304 morts per accident de treball. És una trista i vergonyosa realitat: dos persones al dia moren en el treball o a conseqüència d’este.
Per sectors d’activitat econòmica, els primers llocs quant a accidents de treball amb baixa en jornada són per a: Indústria manufacturera (40.115), Construcció (33.574) i Comerç i reparació de vehicles (29.331).
Respecte a les defuncions, diversos coincidixen: Construcció (60), Transport i emmagatzematge (54) i Indústria manufacturera (37).
La sinistralitat per regions queda encapçalada per: Andalusia (36.809), Catalunya (35.423) i Madrid (29.730), referent a accidents de treball amb baixa en jornada; i per Andalusia (47), Catalunya (32) i Comunitat Valenciana (27) si ens referim als morts.
Per incidència segons persones actives, Andalusia presenta molta més mortalitat en el treball, en estar lleugerament per davall en actius que Catalunya i, no obstant això, haver registrat 15 morts més. Una cosa similar ocorre amb la Comunitat Valenciana, que suposa dos terços de les persones actives de Catalunya i, no obstant això, quasi la iguala en mortaldat.
Atrapaments, amputacions i caigudes
Després de revisar les lesions que originen els accidents i la seua descripció, ressaltem l’augment de “Atrapaments i amputacions”, així com “Caigudes”. Això posa de manifest que no s’està prestant l’atenció que requerix a les mesures de seguretat de màquines, equips i condicions en què les persones treballadores han de fer el seu treball.
Tots els riscos, ja siguen higiènics, de seguretat, ergonòmics o psicosocials, han de tindre’s en compte i ser considerats com el perill que suposen. I el deure de les empreses és analitzar-los, identificar-los i controlar-los per a garantir que totes i cadascuna de les persones treballadores puguen desenvolupar el seu treball en entorns laborals cada vegada més segurs i saludables.
