Carme Jareño, Secretaria de la Dona CGT València
Venim de molt lluny. Més enllà de 2018. Però parant la vista només en la data de fa cinc anys, sembla que ha passat una eternitat.
L’alegria i la força amb què en aquell any recuperàrem la Història en majúscules, des dels fets de Nova York al crit de “Ni una menys, vives ens volem” de les dones argentines, tenia arrels tan llunyanes com la vaga de sexe que apareix en “Lisístrata” on les dones gregues aconseguien aturar la guerra o la marxa de milers de dones cap a Versalles durant la Revolució Francesa demanant pa.
Des del món llibertari podem dir també que som fruit de dones valentes que defensaren el nostre ideari quan la paraula Utopia, més que un somni de boges com encara als nostres temps ens volen fer creure que és, semblava una fal·làcia per no dir, directament, un engany. I així, podem emmirallar-nos sense por a quedar-nos estancades, en les propulsores russes del feminisme llibertari, en les socialistes utòpiques franceses i, per descomptat, en les pioneres del feminisme obrerista de base anarquista on els noms de Teresa Claramunt i Teresa Mañé ens arriben des de finals del segle XIX a aquest primer quart de segle XXI no menys convuls.
Podem dir amb orgull des del moviment llibertari, que el nom de DONA està escrit amb majúscules al seu si; que en som hereves i que caminem a muscles de gegantes que no tenen els peus de fang, sinò que arrelen al món de les idees i l’acció amb la força de les seues pròpies vides de coherència.
Sembla que ha passat una eternitat des de l’esclat recent del 8M que va florir el 2018, que va mobilitzar el feminisme i que va convocar a les dones a aturar el món. Allà vam estar CGT com a sindicat combatiu disposat a fer una crida per a la vaga general feminista. Ací hem continuat aquests anys i ací estem després d’una pandèmia que ens ha retornat a l’àmbit privat i que hem de dir-ho críticament, ens ha desmobilitzat per a la lluita col·lectiva.
Sembla que ha passat una eternitat, però no deixem, des d’aquest sindicat que fa seus els carrers i tota mena de lluites anticapitalistes, antiimperialistes, anticolonialistes o antipatriarcals, de ser-hi. Perquè aquestes han sigut sempre les nostres lluites i perquè sempre intentem sumar aliances per ser més i més fortes.
Aquest 8M que sembla eixir d’una llarga nit, que al cap i a la fi, és només un minúscul punt en el camí cap a la construcció del món que sempre reivindiquem des dels nostres cors, ha arribat.
Des de CGT continuem la lluita sindical per les precàries, per les bretxes que no es tanquen, per les pensions, per acabar amb les violències i les morts al món laboral.
Des de CGT continuem colze a colze amb la lluita feminista perquè la precarietat, la bretxa, la pensió o la violència s’escriu en femení i es fa més palesa encara al món de les Dones.
Des de CGT, aquest 8M tornem a recolzar la mobilització contra les desigualtats i per la defensa d’un món on hi capiguem totes.
Perquè l’esperança no ha mort, continuem desafiant la tradició, ocupant els espais i escrivint la Història amb la lluita com a únic camí.
Carme Jareño, Secretaria de la Dona CGT València
