[8 març] Emilia Moreno: “Xiques per a tot”

Emilia Moreno de la Vieja

En un any en què tot són retrocessos, no és estrany que hagen proliferat les declaracions misògines d’els qui, malgrat el vernís de la modernitat que els imposava la societat, mai han eixit de la caverna del patriarcat capitalista i masclista.

I així, el president de Ceuta ha titllat de “ball de senyoretes” acollir sense rebuig als emigrants que arriben a les nostres ribes. Per no parlar del Conseller General de la Ciutadania Espanyola en l’Exterior, José Manuel Castelao, qui va dir que «les lleis com les dones, estan per a violar-les».

Igualment, la regidora de UPyD d´Alcobendas, Marina Hernández, va ser acusada pel portaveu del PSOE, Rafael Sánchez-Acera, d’haver hagut de xuclar moltes per a estar on està. I no parlem del nostre gran perseguidor, el ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón que, en un debat sobre la modificació de la llei de l’avortament, va dir que “la llibertat de la maternitat és la que fa a les dones autènticament dones”.

Però encara és pitjor que sent sot-secretària de Polítiques Sociolaborals d’UGT-A, Mª Lola Gavilán Sánchez, qui també ha sigut Secretària de la dona d’UGT-Andalusia, fóra la comunicant en la ponència: “El recorregut de la igualtat d’oportunitats en el moviment sindical a Andalusia”, alhora que feia les funcions de xica per a tot del seu Secretari General, des de massatges a posar injeccions “a la seua sencera satisfacció”.

Aquesta notícia posa en evidència el que sempre hem sabut, que per a sindicats majoritaris i partits socialdemòcrates tot ha sigut una farsa, que allí on deien impulsar la igualtat de la dona, on es rebien les ajudes governamentals, els suports d’empreses i institucions, tan solament s’ha posat una pantalla darrere de la qual seguien reproduint-se els mateixos estereotips de tota la vida.

Al llarg d´aquests anys hem vist, juntament amb el tosc masclisme ancestral, unes polítiques d’igualtat de saló, de les unes poques s’han beneficiat “trencant” individualment el sostre de cristall, mentre els drets de les dones comunes eren paper mullat:

Contractes a temps parcial que necessiten el doble d’anys per a tenir dret a una pensió. Afortunadament la justícia ho ha resolt.

Lleis de conciliació que únicament beneficien a dones treballadores fixes i a temps complet, les seues afiliades, mentre la immensa majoria quedaven fora.
Lleis contra la violència que no han reduït en absolut les agressions perquè solament donaven solucions a les conseqüències del problema sense ocupar-se de les causes reals: el sistema.

I un llarg etcètera de disbarats que han permès que quan s’han encès les llums de la crisi i la bancarrota, hàgem descobert que tot el treball dels anys de riquesa i balafiament no ha valgut per res perquè estava sustentat en els peus de fang d’aquells que, dient que defensaven els nostres drets, solament cercaven el seu benefici, encara que siga fent de xica per a tot, com tota la vida.

Secretària General de CGT-PV