Són les paraules de Nando Durà (agricultor), al programa de ràdio «La Nostra Veu» a Radio Klara.
Nando Durà, llaurador amb una perspectiva de mobilització, va compartir les seues observacions sobre els agricultors francesos. «Els agricultors de França pertanyen tots a una organització o altra. I quan convoquen mobilitzacions, es manifesten i es mouen tots», va afirmar Durà, subratllant la unitat del sector agrícola francés arran de les accions que estan prenent els últims dies.
Per a la pròxima setmana es preveuen mobilitzacions massives del sector primari valencià i arreu de l’estat. Per a CGT la mobilització del món agrícola posa de manifest un escàndol.
D’una banda, cada cop els treballadors agricultors ja no viuen de la seva feina.
D’altra banda, els preus dels aliments estan explotant i cada cop hi ha més empleats que lluiten per menjar correctament.
Perquè la riquesa la capten les finances, les multinacionals agroalimentàries i la distribució massiva els marges de les quals estan arribant a rècords. Són les mateixes persones, els patrons de la indústria agroalimentària i els de la distribució massiva, que es combinen per fer baixar la remuneració dels llauradors i que exploten els seus empleats. Les causes del malestar són les mateixes, les demandes són les mateixes: viure amb dignitat des de la nostra professió. Fem una crida a treballadors/llauradors a unir-se per acabar amb el robatori de la seva feina per part de multinacionals i accionistes.
El debat públic sobre les condicions de treball i el nivell retributiu dels agricultors ha de permetre reorientar les polítiques públiques al servei de l’interès general i dels treballadors de la terra. Si no hi ha camperols a la feina, no hi ha menjar als plats.
Per a CGT un dels problemes del sector, és que alguns dels representants del sector agrari són empresaris amb interessos econòmics, molt allunyats dels treballadors del camp.
Tant si parlem del camp valencià o espanyol, hauríem d’aprendre dels nostres veïns francesos, no només en mobilitzacions, sinó també en organització. Els treballadors agrícoles francesos estan colze a colze amb organitzacions sindicals de classe, a diferència de l’espanyol, que està des de fa dècades lligat al sector empresarial molt proper als interessos de la dreta i no dels llauradors del camp.
Nando Durà, agricultor remarca, en referència a l’emmirallament amb els llauradors francesos que allí «la sindicació és massiva i que quan toquen el pito, tots ixen al carrer, mentre que ací, moltes dels que critiquen que no es fa res, no han vingut mai a cap manifestació». Però també hi ha crítiques al que es considera un «abandonament del camp per part de l’esquerra» i que facilita la penetració de l’extrema dreta en aquest sector.
Per aixo, Aquests homes i dones que s’aixequen dia rere dia, cuiden la terra i els animals, són imprescindibles perquè tothom pugui dur a terme les activitats individuals o col·lectives de la vida quotidiana.
Per a CGT, la resposta a la mobilització passa pel reconeixement del treball i la fi de la mercantilització de l’agricultura. Els polítics, els governs, les empreses, porten anys jugant a dividir-nos, potser hauríem de plantejar-nos una unió dels treballadors del camp a nivell europeu, sense divisions nacionals, per donar resposta com a classe treballadora del camp, i aquesta vegada colze a colze amb els sindicats i no amb les associacions empresarials de l’agricultura, perquè veiem que els seus portaveus no representen el camp només als seus interessos econòmics, polítics i personals.
Augmentem els sous i revaloritzem el treball, replantegem la distribució i revisem a fons el model agrari, aquests són els projectes que s’han d’obrir per permetre que tothom visqui del seu treball i consumeix aliments de qualitat produïts a prop.
