Sí, altra vegada. Sí, un més que probable déjà-vu.
Sí, un altre atac premeditat als serveis públics.
ABANS DE LES EXPLICACIONS ADIENTS, CAL DIR BEN FORT QUE NO ES DEMANA MÉS PRESSUPOST. ROTUNDAMENT NO.
SI ALGÚ HO DIU, MENTEIX I SEGURAMENT AMB INTERESSOS AMAGATS PER A FER-HO.
Cau sobre nosaltres l’amenaça de privatització igual que a partir del 2004 va començar a perpetrar Zaplana. No va poder perquè es va topar amb la llei de Creació de l’Ens que li ho impedia. Varen rondar varios anys fins que al final com tots i totes sabeu A. Fabra seguint instruccions molt clares, feu un ERO amb 12 clàusules de nul·litat, un ERO que, a dia d’avuí, ningú dubta que es va fer per tal que la justícia li’l tombara i poder … TANCAR UN MITJÀ DE COMUNICACIÓ públic sense cap mena d’obstacle. Deia que amb eixos diners es podien fer hospitals i escoles. MALAURADAMENT I COM TAMBÉ SABEU, TAMPOC HO VA FER.
Doncs bé, sembla que el Botànic tinga zelets de les actuacions passades i perpetra un altre brutal ERO en un mitjà públic que ja està sota mímims pel que fa al capítol de personal. Som menys de 500 treballadors comptant TOTA la plantilla i TOTS els llocs de treball, fins i tot els caps. I es vol deixar amb vora 100 persones menys.
Punt 1. La llei de creació aprovada pel Botànic impedia l’externalització -altra manera de dir privatització- del personal encarregat dels informatius. Actualment, la totalitat de la plantilla ja que, a hores d’ara, els programes que no són estrictament informatius se’ls dóna a productores alienes a la casa. En principi cap objecció perquè així es “dinamitza” el sector audiovisual valencià.
Punt 2. Com que faltaven vots per traure la llei endavant, es va “comprar” el vot de Ciudadanos –partit de Toni Cantó, antic treballador de Canal 9- i es va aprovar una clàusula enverinada que limitaba la despesa en personal al terç del pressupost total de la casa.
Punt 3. Esta regla mai s’ha pogut acomplir, i ho sabien de sobra abans de signar-la. A més, NOMÉS A PUNT LA TÉ. Cap empresa pública de la Generalitat la contempla.
Punt 4. En 2018 i 2019 es va aprovar oferta pública d’ocupació. S’acomplia la regla del terç? NO. Però es fa una moratòria i au.
Punt 5. Per a 2020, any fatídic per altres causes, va Hisenda i diu que com no s’acompleix la regla del terç, no es pot aprovar la RLT (relació de llocs de treball).
Es veu que per a 2018 i 2019 se’ls va passar eixa futesa, i ara al 2020, l’han vista. Felicitats a l’oftalmòleg que els visita. És impossible que siga casual una contradicció d’aquest caire.
Punt 6. La solució no és la privatització, mai ho és.
Cap persona amb dos dits de cap pot pensar de veres que, respectant horaris i salaris, una empresa externa pot ser més barata que si s’encarrega el personal de la casa. Les empreses estan per guanyar diners i si hi afegim una part per a les externalitzacions, realment la cosa surt més cara per les arques públiques. Però, oh sorpresa, eixa partida pot eixir de fora del pressupost de la RTVV.
D’això se’n diu trilerisme. Polític, pero trilerisme, i estafa al ciutadà.
REFLEXIONS FINALS:
Li demanem al govern del Botànic que aposte decididament, sense trampes i amb les llums llargues per un (bon) servei públic de Ràdio i Televisió. Un servei que s’ha demostrat sobradament útil per a la ciutadania i més encara en temps pandèmic.
Lluitarem en cos i ànima per mantenir el somni complit de reprende les emissions i l’orgull d’haver recuperat per als valencians i les valencianes el Servei Públic Essencial de Ràdio i Televisió.
Diguem NO a la privatització que vol entregar un suculent pastís a canvi de precarització de l’ocupació i retallada de drets laborals.
No demanem més pressupost i menys en un context com l’actual marcat per la crisi del coronavirus.
La sol.lució només passa per suprimir la regla del terç, la qual cosa faria possible el manteniment de l’actual plantilla, que no ens cansarem de dir que és de mínims, i el compliment del contracte programa.
I tot sense augmentar ni un cèntim d’euro el pressupost de la CVMC o la SAMC.
À Punt està en lluita.
Com abans, a Canal 9 i Ràdio 9. Esperem que aquesta vegada el seny i el trellat s’imposen.
Delegat de CGT en À Punt Castelló
