Des de fa moltes dècades, el camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre són un exemple paradigmàtic de trinxament del territori en nom dels beneficis de les oligarquies. Amb presència d’instal·lacions que tenen un risc inherent catatròfic en forma, per exemple, de centrals nuclears o bé de la recurrència d’accidents amb alta perillositat per a una zona densament poblada.
No només això, sinó que el propi funcionament habitual de la petroquímica ja suposa alts nivells de contaminació amb elements cancerígens, com denuncia reiteradament la plataforma Cel Net. La recepta des de l’administració hauria de ser prioritzar la protecció de la salut de la població per sobre dels evidents interessos i activitat clientelar de les empreses. Però al contrari, redoblen el menyspreu a les comarques tarragonines volent implantar megacasinos per a que la Caixa faci negoci amb el joc.
Constatem la inoperància dels polítics en la gestió d’aquesta crisi, massa preocupats per sortir a les càmeres de televisió i reiterar que aqui no passa res. Aquest “res” ha suposat la mort de dos persones, una a 2 Km de distància, i 8 ferits de diferent grau de gravetat. Aquest “res” ha suposat l’enviament a l’atmòsfera de tones del producte cancerígen, òxid d’etilè. Aquest “res” ha estat un episodi anunciat de les diferents mancances ja avisades amb anterioritat i encara presents. Aquest “res” ha fet que en els minuts posteriors a l’explosió, no hagin sonat les sirenes com a mesura de precaució quan encara no es coneixia l’abast del fet.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT-Catalunya
