El quart dia de les XXIII Jornades Llibertàries de CGT València ha tractat sobre alternatives possibles als models de convivència, abordant la realitat del cohousing amb membres de Garba Cohabitatge i Cobarraca, a més s’ha exposat el projecte que CGT està duent a terme en Ruesta.

Àlvar Martínez, membre de Garba Cohabitatge, i Ferran González, membre de Cobarraca, han exposat en les Jornades Llibertàries el cohousing com una alternativa de convivència tant intergeneracional, com a alternativa a les residències formant comunitats sèniors d’envelliment actiu. Àlvar Martínez ha començat definint el cohabitatge o habitatge col·laboratiu en cessió d’ús, tal com la reconeix la Reial Acadèmia de la Llengua el cohousing, com “un model d’accés a l’habitatge assequible, inclusiu, no especulatiu i orientat a la vida en comunitat que crea veïnats actius que permeten compartir espais, serveis, cures i activitats i generen qualitat de vida”. Ferran González ha fet un repàs a la història del cohousing que “va començar en els anys 50 a Dinamarca quan un grup de gent es va reunir per a fer uns habitatges i un espai comú per a gaudir-lo”. El model relata el membre del grup intergeneracional Cobarraca “ha anat expandint-se per Anglaterra, França, Itàlia, l’Uruguai i a Espanya ha arribat fa 10 anys”. Àlvar Martínez ha explicitat els cinc eixos que defineixen al model de cohabitatge “comunitat, normativa, ubicació, construcció i economia” posant especial èmfasi en la comunitat perquè segons el membre de Garba Cohabitatge “sense ella no funciona res on ha de tractar-se de prendre les decisions per consens en assemblea i que les entitats facilitadores cedisquen el protagonisme a la cooperativa per a fer possible l’autogestió”.

Martín Cristóbal, membre de la cooperativa “totalment horitzontal”, remarca Martín, que gestiona Ruesta, poble cedit a CGT per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), ha exposat els punts bàsics del projecte que estan desenvolupant en l’alberg de la localitat de la província de Saragossa, hui pertanyent als termes municipals de Sigüés i Urriés, a la comarca de la Jacetania i el partit judicial d’Ejea de los Caballeros. Martín ha indicat que ara gestionen “dues cases amb una capacitat de 65 llits, restaurant, bar i terrasses que es troba en ple Camí de Santiago” volen crear “la seua pròpia agricultura per a poder autoproveir-se i créixer més enllà del punt de vista de turístic i fent de Ruesta un punt autosuficient, que es convertisca en un símbol de cultura, de reunió i de compartir”. Martín ha informat que actualment existeixen uns vint aldees al Pirineu que estan començant a autogestionar-se “les quals intenten crear una xarxa”. CGT ha tingut 12 anys de baralla judicial que ha guanyat i la CHE ha de rehabilitar el càmping que els van llevar per a recréixer el pantà, a més l’organització anarcosindicalista vol construir 4 cases, segons ha relatat Martín Cristóbal.

Com és habitual després de les exposicions dels ponents va haver-hi un torn per al debat i el diàleg amb els assistents. Les Jornades Llibertàries continuen el divendres 17 de desembre amb una doble cita en l’Octubre Centre de Cultura Contemporània que començarà a les 18 hores presentant la Fundació Ferrer i Guàrdia i el projecte de La Distri amb Juan Ramón Ferrandis, secretari general de CGT del País Valencià i Murcia al costat de Juan Miguel Font, militant de l’organització anarcosindicalista i a les 19 hores està previst que Ángel Mora, premi d’investigació Joan Francesc Mira, llicenciat en Història, graduat en Història de l’art i Antropologia social i cultural, parle sobre la col·lectivització com a alternativa futura al model capitalista, consumista i depredador de recursos.

Alternativas de convivencia en el cuarto día de las Jornadas Libertarias

El cuarto día de las XXIII Jornadas Libertarias de CGT València ha tratado sobre alternativas posibles a los modelos de convivencia, abordando la realidad del cohousing con miembros de Garba Cohabitatge y Cobarraca, además se ha expuesto el proyecto que CGT está llevando a cabo en Ruesta.

Àlvar Martínez, miembro de Garba Cohabitatge, y Ferran González, miembro de Cobarraca, han expuesto en las Jornadas Libertarias el cohousing como una alternativa de convivencia tanto intergeneracional, como alternativa a las residencias formando comunidades senior de envejecimiento activo. Àlvar Martínez ha comenzado definiendo la covivienda o vivienda colaborativa en cesión de uso, tal y como la reconoce la Real Academia de la Lengua el cohousing, como “un modelo de acceso a la vivienda asequible, inclusivo, no especulativo y orientado a la vida en comunidad que crea vecindarios activos que permiten compartir espacios, servicios, cuidados y actividades y generan calidad de vida”. Ferran González ha hecho un repaso a la historia del cohousing que “comenzó en los años 50 en Dinamarca cuando un grupo de gente se reunió para hacer unas viviendas y un espacio común para disfrutarlo”. El modelo relata el miembro del grupo intergeneracional Cobarraca “ha ido expandiéndose por Inglaterra, Francia, Italia, Uruguay y a España ha llegado hace 10 años”. Àlvar Martínez ha explicitado los cinco ejes que definen al modelo de covivienda “comunidad, normativa, ubicación, construcción y economía” poniendo especial énfasis en la comunidad porque según el miembro de Garba Cohabitatge “sin ella no funciona nada donde ha de tratarse de tomar las decisiones por consenso en asamblea y que las entidades facilitadoras cedan el protagonismo a la cooperativa para hacer posible la autogestión”.

Martín Cristóbal, miembro de la cooperativa “totalmente horizontal”, remarca Martín, que gestiona Ruesta, pueblo cedido a CGT por la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE), ha expuesto los puntos básicos del proyecto que están desarrollando en el albergue de la localidad de la provincia de Zaragoza, hoy perteneciente a los términos municipales de Sigüés y Urriés, en la comarca de la Jacetania y el partido judicial de Ejea de los Caballeros. Martín ha indicado que ahora gestionan, mediante “una cooperativa totalmente horizontal” “dos casas con una capacidad de 65 camas, restaurante, bar y terrazas que se encuentra en pleno Camino de Santiago” quieren crear “su propia agricultura para poder autoabastecerse y crecer más allá del punto de vista de turístico y haciendo de Ruesta un punto autosuficiente, que se convierta en unsímbolo de cultura, de reunión y de compartir”. Martín ha informado que actualmente existen unas veinte aldeas en el Pirineo que estan comenzando a autogestionarse “las cuales intentan crear una red”. CGT ha tenido 12 años de pelea judicial que ha ganado y la CHE debe rehabilitar el camping que les quitaron para recrecer el pantano, además la organización anarcosindicalista quiere construir 4 casas, según ha relatado Martín Cristóbal.

Como viene siendo habitual después de las exposiciones de los ponentes hubo un turno para el debate y el diálogo con los asistentes. Las Jornadas Libertarias continúan el viernes 17 de diciembre con una doble cita en el Octubre Centre de Cultura Contemporània que comenzará a las 18 horas presentando la Fundación Ferrer i Guàrdia y el proyecto de La Distri con Juan Ramón Ferrandis, secretario general de CGT del País Valenciano y Murcia junto a Juan Miguel Font, militante de la organización anarcosindicalista y a las 19 horas está previsto que Ángel Mora, premio de investigación Joan Francesc Mira, licenciado en Historia, graduado en Historia del arte y Antropología social y cultural, hable sobre la colectivización como alternativa futura al model capitalista, consumista y depredador de recursos.