Ahir va ser assassinada una dona a Benicàssim, víctima del terrorisme masclista. Insistim, no va morir a les mans d’un “presumpte” res, va ser assassinada! Les dones vivim sota l’amenaça de la violència masclista; aquesta ens travessa dia a dia sense descans. Més de 60 dones han sigut assassinades des de principi d’any i milers de dones veuen perillar constantment les seves vides i projectes. Dones de totes les edats i procedències, amb noms i cognoms, amb rostres, cossos, somnis, inquietuds, fills i filles,vides que queden truncades pel terrorisme masclista, normalitzant-se aquesta violència en les nostres vides i cossos.
Davant tanta massacre, indiferència. Indiferència que va més enllà, perquè les pràctiques de la societat i polítiques dels governs, legitimen i invisibilitzen la violència cap a les dones, la qual cosa es tradueix en negligència, irresponsabilitat, falta de sensibilització. No hi ha voluntat que la situació canviï, assistim a un abandó total i a la desaparició de les polítiques socials i d’igualtat.
Les dones seguim sent un assumpte menor, els nostres assassinats, les nostres vides truncades, no importen. Les retallades i la precarietat dominen les nostres vides. La desocupació, la discriminació laboral, la impossibilitat de créixer en l’àmbit del treball. Retallades econòmiques i ideològics, atac constant als nostres drets sexuals i reproductius. Veiem com es destrueixen els serveis d’atenció a les dones, i altres serveis socials, i la desaparició dels suports socioeconòmics per a eixir de la precarietat, la violència i el risc.
Davant tant terrorisme masclista, les dones no desistim en la nostra lluita, seguim organitzades i creant nous espais de resistència, on la sororitat i la creativitat es converteixen en les nostres principals aliades. La nostra proposta més potent per a la transformació segueix sent i serà el feminisme, que ens permet transitar cap a la llibertat, qüestionar el sistema heteronormatiu, patriarcal i capitalista en el qual ens socialitzem.
Estem convençudes que el feminisme i la lluita contra el sistema patriarcal és l’única eixida perquè les dones no ens quedem recloses a casa, ja que ens reconeixem com a persones amb dret a la vida, al treball, a la dignitat, a decidir sobre les nostres vides i sobre els nostres cossos. Des de CGT CASTELLÓ reivindiquem el dret a la pau com un dret inherent a tots els éssers humans sense distinció o cap discriminació. I la pau no és només absència de violència, sinó l’oportunitat de viure sense temor i amb dignitat.
VIVES ENS VOLEM!
CGT-Castelló
