En 2013 Edward Snowden va revelar l’existència de programes de vigilància massiva operats pels serveis d’inteligència dels Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda (l’anomenada Aliança dels Cinc Ulls).
“Ells saben on vas pujar al bus, on anares a treballar, on dormies i quins altres telèfons mòbils dormien amb tu”.
E. Snowden
Aquests governs monitoritzen indiscriminadament els correus electrònics, les cridades telefòniques i el tràfic de l’Internet de persones arreu del món. Ho fan mitjançant programes que accedeixen a les dades de les principals empreses de l’Internet i telefonia a gran escala.
Diuen que necessiten més poders d’espionatge per enxampar als “terroristes”. Malgrat això, no hi ha proves que la vigilància massiva els ajude. Els governs ens posicionen front una falsa elecció: Seguretat o llibertat. Però les persones tenen dret a la privacitat i violar-la és violar els seus drets humans. Els governs no han de limitar les llibertats ni tan sols si existeix la sospita que algú ha fet quelcom que no devia.
“Hui podem tindre el govern més responsable del món”, diu Snowden, “però demà podríen canviar les coses”. Les dades privades podrien ésser utilitzades per pressionar periodistes, perseguir activistes, discriminar minories o prendre mesures contra la llibertat d’expressió.
Avui dia encara no coneixem l’abast de la vigilància massiva en les xarxes de comunicació, tant al nivell global com als diferents països. Els governs volen fer-nos assumir que tot allò que diguem a través del nostre correu o telèfon els pertany. Si no permetem aquest nivell d’intrusió en la “vida real”, per què ho hem de permetre on-line?
https://www.es.amnesty.org/actua/acciones/vigilancia-masiva-mar15/
Amnistia Internacional
CGT-PV col·labora amb AI en la difusió dels casos denunciats
