Les diferents lleis de reforma del sistema de Seguretat Social quant a pensions, han suposat un progressiu minvament d’ingressos en la caixa comuna, l’anomenada “guardiola”, enlloc de garantir la consolidació del nostre sistema públic, universal i solidari; com ens asseguraven era el seu objectiu
El Gabinet d’Estudis de la Confederació General del Treball (CGT) ha elaborat un informe sobre la situació actual del sistema públic de pensions, amb la finalitat de conèixer quina és la seua situació, quines mesures han provocat la seua cacareada inviabilitat i com poden mantenir-se i millorar-se aquestes pensions públiques.
Segons l’esmentat estudi: “La Llei 27/2011 de Zapatero, pactada amb totes les forces polítiques i els sindicats CC.OO i UGT, al costat de la Llei 23/2013 reguladora del Factor de Sostenibilitat i de l’Índex de Revaloració del sistema de Pensions de la Seguretat Social, han suposat: la primera, una rebaixa mitjana entorn del 20%, mentre que la reforma del 2013 sumarà una pèrdua addicional del 15% per la reducció de la pensió mitjana nominal després de la jubilació. Malgrat aquestes rebaixes significatives i, en conseqüència, d’una menor despesa, els comptes de la Seguretat Social (que tenen pressupost propi) vénen reflectint dèficit comptable (ingressos / despeses) a partir del 2011, situant-se a la fi del 2015 en 16.707 milions d’euros.”
Quant a la gradual descapitalització de la Seguretat Social, l’estudi de CGT assenyala: “El que s’haja hagut de tirar del Fons de Reserva (l’anomenada “guardiola” de les pensions), no obeeix sinó a la greu caiguda dels ingressos via cotitzacions (empresarials i dels treballadors), a les majors despeses de l’Estat en haver d’abonar les cotitzacions en situacions de desocupació (el qual es va incrementar de manera espectacular a partir del 2011 i fins al 2013), als menors ingressos per cotitzacions donada la devaluació massiva dels salaris que es paguen als nous contractes a partir de la reforma laboral del 2012 i a la major despesa dels pensionistes que accedeixen a la situació de jubilació en aquests anys, on s’han produït nombroses prejubilacions i jubilacions anticipades mitjançant ERO pactats”.
Per a la CGT, els factors que expliquen el camí cap al desmantellament del sistema públic de pensions són:
1.- En primer lloc ens trobem que la gran destrucció de llocs de treball, les hores extraordinàries no pagades (i en conseqüència no declarades ni cotitzades) i els contractes precaris, suposen una minoració d’ingressos de 32.966 milions d’euros.
2.- El mercat de treball: l’ocupació nova que es genera, els seus salaris per sota dels 750€ i les cotitzacions d’aquests, ha entrat en una dinàmica que situa en taxes negatives els ingressos respecte a les despeses. És a dir, La Seguretat Social ingressa quasi 2 punts menys del que es gasta en prestacions, mensualment. Les tarifes planes i les exempcions de cotització empresarial fins als 500 euros, a més de les bonificacions a la creació d’ocupació, provoquen que es deixe d’ingressar altres 1.500 milions d’euros.
3.- L’altra gran sagnia és el manteniment dels topalls màxims de cotització i les rendes salarials que s’exoneren de cotitzar, la qual cosa representa la friolera de 26.775 milions no ingressats pel sistema públic.
4.- I, en el mateix sentit conservador de tots els governs, tenim la no equiparació de les bases mitjanes de cotització entre el REPTA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) i el Règim General, que sostrau altres 7.000 milions.
5.- Les subvencions per bonificacions de quotes de la Seguretat Social han suposat 21.106 milions d’estalvi a les empreses, a canvi de crear ocupacions precàries, inestables i barats.
6.- La retallada en la Llei de Dependència ha suposat, en quatre anys, des que el PSOE “va acomiadar” a centenars de milers de cuidadors, la pèrdua de 4.109 milions d’euros en cotitzacions.
Davant aquest terrible panorama social, la CGT crida a tota la classe treballadora; a les persones actualment pensionistes i els milions que accediran a una pensió abans o després, a assumir l’obligació moral i material d’impedir que ens seguisquen robant i desposseint d’aquest dret essencial per a una vida plena: la pensió pública suficient. Segons la CGT un dels drets fonamentals és la pensió pública, amb una quantia digna i a una edat que permeta als joves incorporar-se al treball sense haver d’emigrar. Creiem que amb més ocupació de qualitat i amb salaris dignes, entraran més cotitzacions en eixa “guardiola” que les polítiques neoliberals estan buidant per a obligar-nos a subscriure un pla de pensions privat que, la majoria, no podem pagar amb els sous-brossa actuals.
Gabinet de Premsa
Secretariat Permanent de CGT
