La CGT considera que la implantación masiva de los parques eólicos por las sierras valencianas, junto con las líneas eléctricas de evacuación y otras infraestructuras asociadas, aumenta el riesgo de incendio y, a la vez, disminuyen la efectividad de los medios de extinción, sobre todo de los medios aéreos, como se comprobó el pasado día 13 de abril en el incendio de Barracas (Alto Palancia) provocado por un aerogenerador.

El sindicato considera que en una situación de cambio climático, no está bien valorado el aumento de riesgo de incendio de estas instalaciones, pues se conocen casos de incendios provocados por aerogeneradores, como el de ayer en Barracas, y menos aún la disminución de la efectividad de los medios de extinción alrededor de ellos. Además estas instalaciones están planificándose en zonas forestales de alto riesgo de incendio y zonas fuera de la capacidad de extinción por sus modelos de combustible, orografía, accesibilidad y tiempo de respuesta de los medios. Se ha de añadir además que muchas son zonas con alto riesgo de incendio por rayo.

Los parques eólicos no son más que polígonos industriales dentro de las zonas forestales más montañosas y deben llevar asociadas grandes fajas auxiliares donde se ha de eliminar la vegetación, tanto a los parques como a las líneas eléctricas y a los caminos de acceso. No parece una gran idea eliminar grandes superficies de vegetación forestal justamente en las zonas mejor conservadas.

Otros riesgos más conocidos

Estas instalaciones tienen un gran impacto sobre la avifauna y los murciélagos por la elevada tasa de mortalidad por colisión con las aspas de los aerogeneradores, afectando gravemente a especies protegidas.

No debería autorizarse ningún parque eólico cerca de las áreas de nidificación de estas especies.

El encadenamiento de parques por las sierras, hace que sus efectos negativos se multipliquen, tanto en afección a la fauna, como en dificultar las labores de extinción de incendios. Desde la CGT consideramos que no debería bastar el hacer una evaluación de impacto ambiental de cada parque, sino hacer una de todo el territorio, para ver cual es la carga máxima asumible de aerogeneradores. Tampoco se tiene en cuenta en el estudio de impacto la eliminación al final de su vida útil ni el estudio del balance energético neto de las instalaciones (la energía utilizada para su instalación y las emisiones que provocará, comparada con la energía final que se obtendrá).

La masificación también tienen otros impactos negativos paisajísticos, culturales y sociales, que repercuten negativamente sobre el turismo rural, muy importante en la economía local de las zonas montañosas de interior.

Parques fotovoltaicos

También alertamos de los efectos negativos de la instalación desproporcionada de los macroparques fotovoltaicos, que afectan gravemente a la fauna y en algunos casos comportan graves pérdidas de suelos agrícolas de regadío, tanto por su ocupación directa como por contribuir al abandono de tierras por el acaparamiento de grandes superficies con objetivos especulativos por parte de compañías del sector de las renovables.

Renovables sí, pero no de esta manera

Desde la CGT apostamos por las energías renovables, pero no a costa de la destrucción del territorio. En la instalación de energías renovables debería primarse su instalación en suelos urbanos e industriales y cuando se hagan en zonas rurales, contar con la gente del territorio, evitando las grandes instalaciones y promover las pequeñas y próximas a los centros de consumo de la energía, fomentar las comunidades energéticas locales y descentralizadas. Todas las medidas posibles que ayuden a acabar con el oligopolio de las empresas eléctricas.

Tan importante como potenciar la producción de energía renovable es adoptar medidas de ahorro energético, potenciar el transporte público eléctrico, sobre todo el ferrocarril entre ciudades y el tranvía dentro de ellas. Se trata de tecnologías baratas sin caras patentes y que no necesitan baterías con materiales escasos.

Igualmente se habría de apostar por un plan de soberanía alimentaria potenciando la agricultura ecológica y el consumo de proximidad. Igualmente potenciar la agricultura de secano y el ganado extensivo para frenar los macroincendios que arrasarán todo nuestro territorio los próximos años.

O sea, todo lo contrario de lo que se está haciendo.

Sindicato de Administración Pública de la Confederación General del Trabajo del País Valencià y Murcia

CGT denuncia l’augment del risc d’incendi i la disminució de l’efectivitat dels mitjans d’extinció amb la implantació massiva de de parcs eòlics

La CGT considera que la implantació massiva dels parcs eòlics per les serres valencianes, junt a les línies elèctriques d’evacuació i altres infraestructures associades, augmenta el risc d’incendi i, a la vegada, disminueixen l’efectivitat dels mitjans d’extinció, sobre tot dels mitjans aeris, com es va comprovar el passat dia 13 d’abril a l’incendi de Barraques (Alt Palància) provocat per un aerogenerador.

El sindicat considera que en una situació de canvi climàtic, no està ben valorat l’augment del risc d’incendi d’estes instal·lacions i menys encara la disminució de l’efectivitat dels mitjans d’extinció al voltant d’ells. A més, estes instal·lacions estan planificant-se en zones forestals d’alt risc d’incendi i zones fora de la capacitat d’extinció pel seus models de combustible, orografia, accessibilitat i temps de resposta dels mitjans. S’ha d’afegir a més que moltes són zones amb alt risc d’incendi per llamp.

Els parcs eòlics no són més que polígons industrials dins les zones forestals més muntanyoses i deuen portar associades grans faixes auxiliats on s’ha d’eliminar la vegetació, tant als parcs com a les línies elèctriques i els camins d’accés. No ens sembla una gran idea eliminar grans superfícies de vegetació forestal justament a les zones més ben conservades.

Altres riscos més coneguts

Estes instal·lacions tenen un gran impacte sobre l’avifauna i les rates penades per l’elevada mortalitat per col·lisió amb les aspes dels aerogeneradors, afectant greument a distintes espècies protegides.

No deuria d’autoritzar-se cap parc eòlic prop de les àrees de nidificació d’estes espècies.

L’encadenament de parcs per les serralades, fa que els seus efectes negatius es multipliquen, tant en afecció a la fauna, com en dificultar les labors d’extinció d’incendis. Des de la CGT considerem que no deuria bastar el fer una avaluació d’impacte ambiental de cada parc, sinó fer-ne una conjunta de tot el territori, per vore quina és la càrrega màxima assumible d’aerogeneradors. Tampoc es té en compte en l’estudi d’impacte l’eliminació al final de la seua vida útil ni l’estudi del balanç energètic net de les instal·lacions (l’energia utilitzada per a la seua instal·lació i les emissions que provocarà, comparades amb l’energia final que s’obtindrà).

La massificació també té altres impactes negatius paisatgístics, culturals i socials, els quals repercuteixen negativament sobre el turisme rural, molt important en l’economia local de les zones muntanyoses d’interior.

Parcs fotovoltaics

També alertem dels efectes negatius de la instal·lació desproporcionada dels macroparcs fotovoltaics, que afecten greument a la fauna i en alguns casos comporten greus pèrdues de sòls agrícoles de regadiu, tant per la seua ocupació directa com per contribuir a l’abandonament de terres per l’acaparació de grans superfícies amb objectius especulatius per part de companyies del sector de les renovables.

Renovables si, però no d’esta manera

Des de la CGT apostem per les energies renovables, però no a costa de la destrucció del territori. En la instal·lació d’energies renovables deuria primar-se la seua instal·lació en sòls urbans i industrials i quan es facen en zones rurals, comptar amb la gent del territori, evitar les grans instal·lacions i promoure les menudes i properes als centres de consum de l’energia, fomentar les comunitats energètiques locals i descentralitzades. Totes les mesures possibles que ajuden a acabar amb l’oligopoli de les empreses elèctriques.

Tan important com potenciar la producció d’energia renovable és adoptar mesures d’estalvi energètic, potenciar el transport públic elèctric, sobre tot el ferrocarril entre ciutats i el tramvia dins d’elles. Es tracta de tecnologies barates sense cares patents i que no necessiten bateries amb materials escassos.

Igualment s’hauria d’apostar per un pla de sobirania alimentària potenciant l’agricultura ecològica y el consum de proximitat. Igualment, potenciar l’agricultura de secà i el ramat extensiu per a frenar els macroincendis que arrasaran tot el nostre territori els propers anys.

O siga, tot el contrari del que s’està fent.

Sindicat d’Administració Pública de la Confederació General del Treball del País Valencià i Murcia