CGT-PV: Manifest Forn de Barraca

Dimarts passat, 17 de setembre, un grup de persones, a títol particular, amb el suport col·lectius ciutadans de València i Alboraia, vam iniciar una acampada en el Forn de Barraca, un mas centenari que serà enderrocat per l’ampliació de l’autovia V-21, que també preveu arrasar entre 65.000 i 80.000 m² d’horta productiva en el municipi d’Alboraia.

La defensa del Forn de Barraca, més que un objectiu en si mateixa, és una crida a l’atenció, un acte de resistència pacífica contra una infraestructura innecessària i totalment incoherent amb els plans de mobilitat que s’estan desenvolupant a la ciutat de València en línia de pacificar el tràfic, promoure un transport menys contaminant i desincentivar l’ús del vehicle privat. En un context d’emergència climàtica, sembla una irresponsabilitat per part de la classe política reactivar iniciatives caduques, com aquesta ampliació de la V-21, i altres tantes, projectades sense comptar amb processos reals d’informació i participació ciutadana. El projecte d’ampliació de la V-21 ve de 2009 i els successius Governs del PP, encara que la seua licitació va arribar a l’agost de 2017, amb la justificació d’augmentar la capacitat de l’autovia en el seu tram final d’entrada a València. En 2018 aquest projecte és reprès pel govern del partit socialista amb un valencià, José Luis Ábalos, al capdavant de la cartera de Foment.

L’import de les obres està previst entre els 20 i 23 milions d’euros (sense comptar amb els sobre costos). Informes d’experts en mobilitat a nivell nacional i internacional destaquen que l’ampliació de la V-21 contradiu la tendència actual de potenciació dels aparcaments dissuasoris i del transport públic col·lectiu. A més, l’ampliació provocarà una veritable congestió a causa del “trànsit induït”. Un altre argument per a justificar la necessitat de l’ampliació era eliminar una corba perillosa: consultats tots els informes de la DGT, no apareix cap “punt negre” en el citat tram de l’autovia. Al contrari, en eliminar la corba s’afavoreixen velocitats més altes que poden augmentar el risc d’accidents.

El col·lectiu Forn de Barraca considera que les inversions projectades per a ampliar la V-21 haurien de destinar-se al foment de la mobilitat col·lectiva dins de l’àrea metropolitana i en la millora de connexions en la xarxa ferroviària de Rodalies, sobretot tenint en compte la supressió de serveis i els retards habituals que pateixen les persones usuàries, obligades a recórrer a l’ús del vehicle privat, davant les deficients condicions del servei ferroviari.

Però no estem ací només per a manifestar la nostra oposició a l’ampliació de la V-21. Som moltes persones les que estem teixint al llarg del territori xarxes de solidaritat ciutadana en defensa de l’horta, que constitueix la nostra manera de vida tradicional, que és el nostre patrimoni, senyal característic de la nostra identitat i suposa part de la nostra activitat econòmica. L’horta que envolta la ciutat de València constitueix, a més, un autèntic pulmó verd, rebost i garantia d’una alimentació de qualitat i de proximitat, un sistema natural per refrescar l’aire i protegir-nos de “l’illa de calor” i de les inundacions. És un espai únic, bressol del cultiu de la xufa, a Europa. L’horta es troba ferida de mort per una infinitat d’infraestructures que preveuen travessar-la i fraccionarla, amenaçant la seua supervivència. Ens estem referint, entre uns altres, al PGE d’Alboraia (un mos de 264.000m2), el futur accés nord al port per carretera, el traçat de l’AVE València-Barcelona, els PAI de Malilla i Benimaclet o la reactivació de la ZAL. Amb l’actual context d’emergència climàtica no podem seguir projectant infraestructures com si el territori no tinguera límits. Cal fer un alt i repensar com anem a construir el futur que volem i deixarem a les properes generacions.

Per tot açò, reivindiquem un canvi radical a l’hora de planificar les nostres ciutats, fent-les més resilients davant el canvi climàtic, més sostenibles. En definitiva, ciutats a la mida de les necessitats de les persones que les habiten.

D’altra banda, volem recordar que no existeix horta sense agricultores i agricultors i que es fa necessari abordar amb serietat una estratègia que dignifique les condicions de vida de les persones que cuiden i treballen la terra. En aquest context, és necessària la posada en marxa de canals de comercialització de venda directa i la revisió dels tractats internacionals com ara el TTIP, Mercosur o el signat amb els països d’Àfrica del Sud, entre uns altres, que precaritzen la nostra agricultura i també la dels païssos empobrits i espoliats, afavorint només els interessos d’uns quants.

El Forn de Barraca és el símbol de la defensa de l’horta: Horta és vida. Però també, és el símbol de les persones que davant l’emergència climàtica, exigim un planeta socialment més just i més sostenible, en el qual tinguem cabuda totes i tots.

El Forn de Barraca és el símbol d’una lluita que ja és global i no es pot aturar.

Secretaría de Comunicaciones CGT – PV