Cinc persones a València que es negaren a finançar el pressupost militar, planten cara a Hisenda

 Pepa Pretel (professora jubilada de 73 anys), María Pagán (treballadora de Correus de 46 anys), Maribel Muñoz (tècnica de laboratori de 53 anys), Josetxu Marcos (fotògraf de 46 anys), i Santi Almiñana (auxiliar de laboratori de 51 anys), que ara s’enfronten a un expedient obert per l’Agència Tributària porten anys amb esta pràctica: cada temporada calculen quina part dels seus impostos és destinada pel govern espanyol a comprar material de guerra i finançar la industria militar, i deixen de pagar una xicoteta part per destinar-la a finalitats que, segons elles, defensen millor els interessos de la majoria de la població. És el que es coneix com Objecció Fiscal a la Despesa Militar, campanya col·lectiva de desobediència civil promoguda des de diversos col·lectius a la que anualment se sumen centenars de persones en tot l’Estat Espanyol.

L’Agència Tributària ha reclamat a cinc persones diners del pressupost militar que estes han estat desviant a finalitats socials. La quantitat total desviada per estes cincpersones en els últims anys ha estat de 1704€, i els destins que han anat triant han estat Dones de Negre contra la guerra, Organización  Femenina Popular-Mujeres por la Paz (Colombia), Ràdio Klara, antimilitaristes-moc y Valencia Acoge  Estes persones han decidit no solament recórrer contra la decisió d’Hisenda, sinó també envoltar els seus casos d’una campanya pública antimilitarista, amb  el propòsit d’estendre la crítica a la despesa militar, animar a altres persones a practicar l’objecció fiscal i que li perden la por a “plantar-se” davant Hisenda.

Estes persones objectores afirmen que no pagaran els diners que Hisenda els reclama perquè «no entenem que en estos temps en que les principals agressions que pateix la població són la insuficiència de serveis públics com salut, educació, justícia, i la manca de treball, vivenda i alimentació, amenaces directes a una vida digna, el govern destine milers de persones i milers de milions d’euros a la creació, compravenda i utilització d’armes destructives». Així mateix, assenyalen que «amb la pràctica de l’objecció fiscal volem promoure un debat públic al voltant de les amenaces que té la nostra societat i les prioritats en les inversions que han de guiar els pressupostos generals de l’Estat».

Segons el grup antimilitaristes-moc, un dels que promouen cada any l’objecció a la despesa militar, «l’acció de les persones objectores és l’expressió de drets fonamentals com el de llibertat ideològica, que no solament empara formes de pensar basades en conviccions profundes, sinó també l’acció coherent amb elles i posa límits al poder de l’Estat. Estes persones no estan cercant merament empara en contra d’una decisió administrativa injusta, sinó que tracten de seguir un imperatiu ètic d’ajudar a difondre l’objecció fiscal, usant els seus casos com a altaveu d’estos plantejaments».

Tot i l’expedient d’Hisenda, els afectats han declarat que en la campanya de la renda d’enguany tornaran a fer objecció fiscal a la despesa militar. «Estos recursos malbaratats en la preparació de la guerra, es podrien desviar a satisfer les necessitats bàsiques de la població i a promoure valors igualitaris i noviolents que superen els valors de la por i l’agressió promoguts pel sistema militarista que patim. No volem que els nostres impostos es dediquen a fabricar i vendre armament, com per exemple els vaixells de guerra per a l’exèrcit d’Aràbia Saudita. Esta és la nostra manera de frenar la guerra al Iemen, que en dos anys ha acabat amb la vida de més de 12.000 civils, sobretot a mans de l’exèrcit saudita», han declarat les persones objectores en relació a les exportacions d’armament espanyol cap l’Orient Mitjà i el fet que Espanya es mantinga entre els 7 principals exportadors mundials d’armament.

L’objecció a la despesa militar és una campanya de desobediència civil que busca cada any obrir un debat social sobre la despesa militar, les prioritats econòmiques de la societat i un model de defensa no basat en les estructures i la ideologia militars. El grups antimilitaristes com antimilitaristes-moc proposen a les persones contribuents que vulguen expressar el seu rebuig al militarisme, la guerra i els seus preparatius, que facen un gest simbòlic però desobedient a la seua declaració de la renda, i es neguen a pagar un percentatge dels seus impostos, desviant la quantitat a projectes socials, solidaris i ecològics que defenen la natura i la societat davant els seus veritables amenaces.

L’objecció a la despesa militar qüestiona l’actual model de defensa, militarista, que prioritza la preparació per a la guerra, com es reflecteix als Pressupostos de l’Estat, que per a 2017 destinen 33.762’4 milions d’euros per a finalitats estrictament militars (92,5 milions diaris o 725€ per càpita). El pressupost del Ministeri de Defensa només representa el 23% d’aquesta xifra, i la resta, tres quartes parts, es troba amagada a 12 dels 13 ministeris restants. Això suposa gairebé el 3% del PIB i el 9,8% dels PGE i generarà un deute de 17.271 milions d’euros.

La despesa realment executada és sempre superior a la pressupostada (un 19% de mitjana en els últims anys). Tenint en compte les dades d’anys anteriors, la despesa militar executada podria arribar als 36.000 milions d’euros.

Aquestes xifres podrien ser encara més inflades si es fa realitat el que va anunciar fa unes setmanes l’actual ministra de Defensa, Mª Dolores de Cospedal: que la despesa del Ministeri de Defensa es multiplicaria per dos en els pròxims anys per fer front als pagaments dels Programes Especials d’Armament (PEAs). Estos programes porten acumulat un deute de prop de 21.000 milions d’euros que s’hauran de satisfer en els pròxims anys per la compra de tancs Leopard, avions de combat Eurofighter, helicòpters Tigre, i avions de transport A400M, entre d’altres.

En comparació amb tot l’anterior, per exemple, les retallades en despesa pública (sanitat, educació, pensions, atur, etc.) previstes per a 2013 van ser de 39.000 milions, el tractament dels malalts d’hepatitis C suposa 727 milions, la despesa anual en les prestacions de l’atur suposa uns 26.000 milions, la sanitat pública ha patit retallades de gairebé 10.000 milions, i l’educació de 7.000 milions, i el rescat bancari va endur-se vora 100.000 milions de les arques de l’Estat.

Més informació sobre Objecció Fiscal a la Despesa Militar:

antimilitaristes - moc valència