“L’atur, el salari, l’ocupació… i l’economia de l’Ibex 35”
La EPA del tercer trimestre 2016, mostra variables comptables del mercat laboral: més o menys ocupació; més o menys persones parades; més o menys contractacions; més o menys població activa…
Serveix perquè els polítics (aquests que representen a la “gent que compta de veritat, la classe empresarial, l’oligarquia financera i industrial, les persones poderoses de les grans corporacions…”) actuïn de portaveus, per dir-los a les “persones que no expliquen” (la classe assalariada, l’activa i la que ha estatbdesnonada de l’activitat laboral) que, a setembre de 2016, l’atur oficial se situa per sota del 20% de la població activa.
Ara solament tenim 4.320.300 persones parades, és a dir el 18,91% de la Població activa.
Que les persones ocupades, ara som 18,5 milions.
Que en les llars on tots els seus membres es troben sense cap ocupació, ara són 1,4
milions.
Que les ocupacions (contractacions) durant l’estiu, van créixer en 226.500.
Però el que veritablement mostra la EPA, corresponent als mesos de juliol, agost i setembre del 2016, des del costat dels qui no compten és:
El que sabem qui “no comptem” és que si l’atur baixa és a causa de dos factors concrets: el primer que la Població Activa ha disminuït en més de 600.000 persones (emigració, desafiliació…); i el segon l’efecte rotació dels contractes temporals (avui estan treballant, demà en l’atur).
Que si augmenta l’ocupació és perquè es “reparteix el treball” amb contractes a temps parcial.
Que cada vegada més persones, encara que tenen ocupacions, els seus salaris no els treuen de la pobresa: 3,4 milions de persones solament guanyen 350 € al mes.
Que els salaris més freqüents, se situen en 16.400€ anuals, mentre que el salari brut mitjà se situa en 22.853€ anuals. Això té una explicació molt simple: els sous mitjans dels Consellers/es de les empreses es van situar en gairebé 650.000€ anuals, és a dir gairebé 40 vegades més que el salari més freqüent de la immensa majoria de la població assalariada.
Que els pensionistes (7,8 milions de persones), perceben una pensió mitjana de 14.033€, encara més baixa que el salari més freqüent i que, a més, aquesta pensió mitjana solament s’explica per un col·lectiu menor de 500.000 persones pensionistes que perceben la pensió màxima (2.567€), i que més del 67% de totes les pensions no arriben als 8.500€ anuals.
Les persones de CGT que formem i som part de “les gents que no compten”, seguim alçant la nostra veu per visibilizar aquesta realitat mediàtica mentidera i tramposa, que amaga la inequitat, la desigualtat i la PRECARIETAT DE LA MAJORIA SOCIAL.
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
