EPA primer trimestre 2015: El sofriment que pateixen les persones, la majoria social, per culpa de la gran estafa dels poders econòmics i polítics
La EPA corresponent al primer trimestre del 2015, no fa sinó punxar el globus mediàtic dels poderosos (polítics, empresaris, FMI, Comissió Europea i BCE) sobre la recuperació i sortida de la crisi, a causa de les polítiques suïcides i criminals de retallades i robatoris.
L’ocupació (persones amb ocupació) descendeix en 114.300 persones és a dir, es destrueix ocupació, situant-se el total d’ocupats i ocupades en 17.454.800 persones. El sector privat ha baixat l’ocupació en 143.500 persones i el públic l’ha augmentat en 29.200.
Paradoxalment l’atur disminueix en 13.100 persones en aquest trimestre, però en canvi la taxa d’atur augmenta en set centèsimes, situant-se en el 23,78%, és a dir, 5.444.600 persones. L’explicació d’aquesta paradoxa és molt senzilla: disminueix la població activa en 127.400 persones i baixa la taxa d’activitat en 32 centèsimes, situant-se en el 59,45%. Centenars de milers de persones, bé per edat (majors de 64 anys), bé per emigració, deixen de pertànyer a la població activa.
L’ocupació a temps complet baixa aquest trimestre en 130.600 persones, mentre que l’ocupació a temps parcial continua el seu creixement (16.300). Alhora el nombre de persones assalariades segueix la seva carrera cap a la baixa: 89.200 persones assalariades menys en aquest trimestre.
El dolor i el sofriment augmenta encara més, quantitativament i amb major intensitat (és a dir menys recursos encara) i així, el nombre de llars que tenen a tots els seus membres en atur augmenten en 27.300, fins a situar-se en 1.793.600 llars.
La sèrie de la EPA sobre els fluxos de persones que troben una ocupació i que la perden cada trimestre, des del 2008 fins al 2015, no deixa lloc a dubtes, cada trimestre la perden moltes més persones que la troben. Aquest mite del “nou-vell miracle de l’economia espanyola com la que més creix…” ni tan sols se sustenta numèricament: més atur, menys ocupacions, més migracions, major pobresa i amb més intensitat en cada vegada més llars, menys ocupacions de qualitat i a temps complet, menors ingressos salarials (tots els nous contractes realitzats en el 2014 i principis del 2015, es fan amb salaris dels anys 80)…
Aquesta retòrica dels poderosos: polítics, empresaris, FMI, Comissió Europea i BCE, mostra el menyspreu més absolut per les persones, a més d’insultar-nos de manera constant i quotidiana. Pretenen fer bona la nostra submissió per autoritarisme i, a més que diguem allò de Pessoa…”Es pixen sobre nosaltres i hem de dir que està plovent”.
Solament pararem la barbàrie si ens enfrontem i no ens resignem.
LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ
23 d’Abril de 2015
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)
