Comunicat del SP Confederal de la CGT sobre la detenció dels ’titellaires’
Des de la més absoluta impunitat amb els veritables criminals, corruptes i estafadors, el règim i els partits que ho sustenten (PP, PSOE, Ciutadans…) fiquen a la presó a la LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ que és crítica amb el seu desordre.
Per a la CGT el que els titellaires feien en la representació de l’obra, no és sinó una denúncia explícita i concreta dels muntatges policiales-estatals d’incriminació i criminalització de tot allò que faci olor de radical, pràctiques que són habituals i que estan a l’ordre del dia, col·locant-nos el qualificatiu de “terroristes”, especialment al món llibertari i anarquista, com en són una mostra les operacions Piñata i Pandora.
El periòdic El País, ferm ancoratge ideològic del règim del 78, va obrir la veda per a la caça del radical. Els periòdics de la caverna i els grans grups de “ideologització” van tancar el cercle per presentar a la societat que l’eix del mal ha tornat a actuar i, aquesta vegada, sobre “tendres infants” als quals se’ls vol “culturitzar” del fet de la violència de gènere, dels desnonaments i dels muntatges policials-estatals.
El més greu és el posicionament de l’Ajuntament, al capdavant del qual es troba una candidatura de la gent (Ahora Madrid) que, en lloc de defensar la llibertat d’expressió i la unilateralitat en les detencions i denunciar públicament que no existeix cap delicte, va i interposa una denúncia i se sumen a no se sap ben bé quina acusació: dany moral a menors per una obra per a majors d’edat? Afortunadament retira després la nota, sembla que prevaldrà el sentit comú i tot es quedarà en una rescissió del contracte. Però el dany i la connivència amb el “règim” ja està fet i la “màquina político-judicial” s’ha portat per davant, de manera indecent, als titellaires i a la
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ crítica.
Des de CGT entenem que el “Ajuntament del canvi” hauría de fer política de debò de canvi, com la remunicipalització, l’auditoria del deute de l’Ajuntament de Madrid, il·legitim i odiós, les polítiques d’habitatge, i no ser agents de les mateixes polítiques urbanístiques, quan s’accepten les operacions Mahou-Calderón, Canalejas i, de ben segur, trams del macroprojecte Chamartín.
Transformacions reals necessitem a Madrid i en tot el territori, que passen per polítiques de democratització de les institucions, on la participació directa dels veïns i veïnes sigui executiva pel que fa a les seves vides: remunicipalitzar tots els serveis públics i retornar als veïns i veïnes tot el que és el COMÚ, que va ser robat per una classe política madrilenya i, els seus empresaris aliats, durant els 25 anys que han governat a l’Ajuntament com el senyoret la finca”.
EXIGIM LA POSADA EN LLIBERTAT immediata dels Titellaires i el
respecte a la LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ.
LA CULTURA NO ÉS DELICTE!
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
8 de febrer de 2016
Publicar comentario