19 juliol 2016: 80 anys de la Revolució Social
La CGT-PV commemora amb diversos actes el 19 de juliol de 1936. En el dia del 80 aniversari, tindran lloc a València una assemblea de militants de CGT-PV, una xerrada-debat a càrrec de Miguel Navarré i de Ricard Camil Torres i un homenatge a Lucía Sánchez Saornil. A més, arran l’interés despertat, s’ha decidit ampliar una setmana el temps de l’exposició “La mirada de Kati Horna. Guerra i Revolució (1936-1939)” i podrà visitar-se fins al 22 de juliol en el Centre Municipal de les Arts d’Alacant.
80 anys de la Revolució Social
El 19 de juliol de 1936 ha quedat en els anals com l’inici del que una part de la historiografia considera la revolució social espanyola, però és evident que molt abans d’eixa data ja havia començat la classe treballadora dels pobles que conformen la península Ibèrica un procés de transformació integral.
En efecte, des de l’últim terç del segle XIX, els nous corrents portats per la Internacional al nostre país s’havien fos amb el vell esperit rebel, forjat durant generacions de rancor a la dominació feudal i religiosa, i amb la tradició autòctona de vida i treball col·lectiu: germanors, germanies, rebel·lions comuneres, “ejidos”, boscos i pastures de la comunitat o les labors agrícoles compartides, com el treball a tornallom en l’horta valenciana.
Era un terreny abonat perquè les idees llibertàries germinaren ràpid i amb força entre bracers agrícoles i treballadors urbans. Immediatament van començar a constituir-se i federar-se agrupacions obreres per tot el territori, encara que van ser les regions més industrialitzades (catalanes, valencianes, basques i asturianes) al costat de les zones camperoles d’Andalusia, Aragó i La Manxa on amb major intensitat es donava aquest procés d’organització obrera i social.
Afortunadament existeixen estudis bastant fiables sobre les realitzacions durant el fenomen de les col·lectivitzacions, demostrant que el procés de gestió col·lectiva de terres, fàbriques i serveis per la pròpia classe treballadora no solament és un bell somni, sinó que es pot realitzar. Mèrit major té que dita transformació del privat al comú es realitze en un context de guerra i amb uns companys de viatge (govern republicà i partits polítics) que no es van privar de posar quantes traves van poder a la transformació social.
El perfecte funcionament que es va aconseguir de tots els serveis i la indústria a Barcelona i València, la modernització d’escoles i hospitals, l’acostament del teatre, el cinema i la cultura en general a tota la població exclosa fins llavors, la millora de cultius i condicions de vida en les zones rurals són fets històrics que ningú pot negar avui dia. Tampoc es pot ignorar que impulsant, compartint i defensant eixos canvis estava l’anarcosindicalisme, sense la seua presència és probable que l’experiència no haguera sigut possible.
A més d’engegar tot el procés productiu i els serveis, la CNT també es va ocupar d’organitzar el món de la cultura i la comunicació, creant fins i tot la seua pròpia producció de cinema, ràdio, propaganda, etc. Fins i tot els sindicats van crear escoles tècniques i universitàries per a formar als nous gestors en infinitat d’especialitats industrials, agrícoles o els serveis públics. Al repte d’augmentar les exportacions, per a alleujar la situació d’asfíxia econòmica republicana, des de l’anarcosindicalisme es va impulsar la creació del Consell Llevantí Unificat de l’Exportació Agrícola (CLUEA) que es va encarregar eficaçment de canalitzar les exportacions de taronges, la principal font de divises, que encara que comptava amb el suport de la UGT va ser boicotejat fins a la seua estatalització pels dirigents del PSOE. Processos revolucionaris es van viure en quasi la totalitat de poblacions valencianes, arribant a col·lectivitzar terres i indústries, emetent bons i monedes pròpies, així com a canviar els noms relacionats amb la religió d’algunes d’elles: Villar del Arzobispo, Sant Joan, etc.
En tots els camps resulta inqüestionable el paper jugat pel moviment llibertari, però sens dubte és en el de la dona on més profunds i visibles van ser tals canvis. Un dels fets de major transcendència, sobretot des del punt de vista de l’alliberament integral de les dones va ser el naixement de la revista Mujeres Libres (maig de 1936) que donaria lloc al naixement, un any després a València, de l’organització del mateix nom, que va arribar a comptar amb unes 10.000 associades i que va tenir un paper fonamental en la consolidació del projecte revolucionari. Van ser principalment les militants de Dones Lliures les impulsores dels canvis en els textos legals i els comportaments socials sobre l’avortament, el divorci, la concepció i la maternitat lliure i responsable, el projecte d’alliberadors de prostitució, les maternitats i hospitals infantils, la incorporació de la dona a tots els camps de la vida econòmica i política.
Com estem veient des del començament de 2016, al llarg de tot l’any es van a succeir infinitat d’actes en els quals l’etapa que s’inicia al juliol de 1936 es recordarà, amb major o menor rigor històric, depenent de quina organització o instància promoga l’acte. Majoritàriament el que es va a destacar, encara que per a açò calga retocar o fins i tot manipular els fets històrics, és el paper del govern i l’exèrcit republicans. No obstant açò, i com sol fer-se en els llibres, el paper protagonista del poble treballador seguirà col·locant-se en segon terme i sempre com a comparsa dels grans líders polítics i militars.
Però va ser la classe treballadora la que va col·lectivitzar terres, fàbriques i serveis, millorant la producció i la distribució; la que es va fer càrrec del transport, l’ensenyament, la sanitat i la resta de serveis. Tot açò va representar una vertadera revolució, a pesar que amb prou faenes durara uns mesos. A la gent llibertària ens correspon explicar que el que va tenir la II República de revolucionari no va ser el fruit d’eixa determinada forma de govern, sinó que va ser la lluita, l’esforç i el somni col·lectius de tot un poble, que portava dècades assajant la revolució, la qual cosa va fer possible l’històric moment que es va viure en aquells mesos.
Des de la CGT-PV commemorem l’aniversari de la revolució del 36 amb una sèrie de jornades, xerrades, homenatges i exposicions. Del 1 al 15 de juliol, el Centre Municipal de les Arts d’Alacant va acollir l’exposició “La mirada de Kati Horna. Guerra i Revolució (1936-1939”; el 16 de juliol, va tindre lloc una jornada commemorativa a Castelló amb homenatge a les persones afusellades i represaliades, passe d’audiovisuals i una xerrada a càrrec d’Eladi Mainar; i el 19 de juliol, a València es va retrà homenatge a la Revolució amb una assemblea de militants de la CGT-PV, una xerrada-debat sobre “80 anys de la Revolució Social” amb Miguel Navarré i Ricard Camil Torres i un homenatge a Lucía Sánchez Saornil.
Antonio Pérez Collado, Secretari Acció Social CGT-PV
Article publicat en Notícia Confederal Juliol 2016
CGT-Castelló celebró actos por el 80 aniversario de la Revolución Social
Actes CGT País Valencià en el 80 aniversari de la Revolució Social
Publicar comentario