Quatre anys sense RTVV

Article de Manuel Camarasa (CGT #RTVVTornarem) publicat en Notícia Confederal Novembre 2017.

El pròxim 29 de novembre es compliran quatre anys des que el Partit Popular va decidir tancar, per decret per a no complir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la Radiotelevisió Valenciana, privant així als valencians d’una ràdio i televisió públiques.

Es compliran també dos anys i mig de l’arribada del Govern del Botànic a la Generalitat sense que hagen reobert aquests mitjans, una de les promeses estrela del seu programa electoral. Seguim sent l’únic territori amb llengua pròpia sense ràdio i televisió públiques i l’única televisió pública que es manté tancada en tota Europa.

De tot açò l’únic culpable és sens dubte el PP, però no podem oblidar que qui no repara danys també ho és, i ací hem de parlar del paper del nou govern i la seua inacció per recuperar un mitjà que era públic i que sembla no tenen pressa a reposar.

La promesa que el 9 d’octubre del 2015 es recuperaria RTVV ha quedat antiquada. Dos anys després d’aqueixa data sembla que serà en el primer trimestre del 2018 quan es torne a engegar, segons va afirmar Empar Marco, la nova directora de Àpunt, nom que tindran els nous mitjans i que sembla no agradar a ningú.

L’aprovació de la nova llei, el nomenament del Consell Rector, el de la Directora General o dels òrgans de control, l’aprovació de nous programes o la total renovació tècnica i informàtica (innecessària) de l’edifici de Burjassot amb interminables plecs de condicions estan fent eterna l’engegada d’uns mitjans que són més necessaris que mai. Tan escandalós és el retard, que el passat 16 d’octubre el grup Podem va fer comparèixer en les Corts al Secretari Autonòmic de Comunicació, José María Vidal, perquè explicara el perquè de tant retard injustificat.

En aquella compareixença Vidal va llançar pilotes fora, va repartir culpes i es va desdir del que havia afirmat mesos enrere, entre altres coses que sí haguera sigut possible haver-la posat en funcionament a l’octubre del 2015 i que aqueixa lentitud era fruit del formalisme del Consell Rector, òrgan encarregat de fer-lo.

Ha triomfat la idea de “començar des de zero”, nova llei, noves instal·lacions… i sobretot nous treballadors, ja que aquesta sembla ser l’autèntica raó d’aquest retard.

CGT va ser l’únic sindicat que no va signar l’acord d’extinció iniciant-se així un llarg camí judicial que, de moment, ha acabat amb la ratificació per part del Tribunal Suprem de la legalitat de l’ERO d’extinció que va tirar a 1.600 treballadors al carrer, molts d’ells amb 25 anys d’antiguitat, experiència i una oposició aprovada. Fins que aqueix camí no s’ha vist completament buidat no han volgut avançar en aqueixa engegada, tal vegada tement una possible successió d’empreses.

Des del Palau de la Generalitat mai s’ha volgut arribar a un acord amb CGT per a evitar la via judicial i es van rebutjar les propostes que venien dels ex treballadors. Unes propostes que hagueren suposat la recuperació dels drets que tallar arran el PP, justes, econòmiques i que sobretot haguera suposat una ràpida reobertura de la nova RTVV comptant amb els extreballadors.

En canvi es va optar per aqueixa via des de zero també amb els extreballadors que està fent interminable el procés i que ha deixat als ex abandonats, enganyats per promeses incomplides i utilitzats durant la campanya electoral pels partits que ara governen, especialment PSPV i Compromís.

La ràdio i televisió que nasca després de molt temps té a més un greu problema de fons i és el model de televisió que s’ha ideat. Ignorant també ací l’opinió dels ex i de la Comissió d’Experts Universitaris, s’ha dissenyat una plantilla curta, d’amb prop de 500 treballadors, que només cobriran les necessitats bàsiques d’informatius. La resta haurà de subcontractar-se probablement a productores amigues, per la qual cosa ens trobarem amb una ràdio i televisió que ja naix privatitzada amb el que açò suposa: pitjors condicions laborals i un producte de menor qualitat on l’única cosa que importa és que les empreses privades tinguen beneficis.

En definitiva el model que ha implantat el Partit Popular en altres Comunitats Autònomes com Múrcia i Aragó que no tenen idioma propi, només que ací qui planteja aqueix model de televisió neoliberal és un govern suposadament progressista…

En el seu naixement la nova Àpunt Media no ha sigut aliena a altres escàndols. El nomenament de la directora general ha sigut recorregut per un candidat no triat que va qualificar el procés de “tongo disfressat de concurs públic per a triar a una persona afí ideològicament al poder”. El mateix ha ocorregut amb alguns llocs de la borsa de treball temporal de caps i sotsdirectors: almenys quatre dels què han aconseguit plaça formen part del grup de cinc càrrecs directius de confiança nomenats per la Direcció general per a posar la nova ràdio i televisió en marxa.

Tots dos processos han sigut criticats per la premsa i fins i tot per alguns polítics dels partits en el govern que veuen com es repeteixen els mateixos vicis que durant anys va utilitzar el Partit Popular i que tant van criticar: nepotisme disfressat de legalitat.

Existeix també un altre procés obert per la Unió de Periodistes, un lobby que sempre ha tingut al punt de mira als ex de RTVV als quals acusa de privilegiats en tenir més fàcil accedir a les borses de treball de treballadors que hauran de posar en funcionament Àpunt Media fins a la convocatòria de noves proves selectives, tal com estableix la nova llei de creació dels nous mitjans.

La Unió, en un acte de pur corporativisme, ha presentat un recurs contra el funcionament d’aqueixes borses demanant la seua paralització (que d’acceptar-se podria retardar encara més l’engegada d’ Àpunt Media) oblidant que és pràctica habitual en altres organismes (FGV, Sanitat, Educació. etc.) el donar punts a les persones que han treballat amb anterioritat en aqueixes institucions i que es tracta d’unes borses que tindran una durada determinada. Però sobretot anant en contra d’uns treballadors que van perdre els seus llocs injustament, acusant-los de còmplices manipuladors i generalitzant d’una manera injusta.

En definitiva, una nova i ràdio i televisió sobre les quals haurem de tornar a parlar per a veure si compleix amb els objectius d’imparcialitat, qualitat i ús de la llengua entre altres, però que naix sota el dubte de fer-ho heretant vicis del passat i amb un model privatitzat molt allunyat del que ha de ser un servei públic fet per un govern progressista.

Manuel Camarasa (CGT #RTVVTornarem)