Miguel Domingo Saura, Secretari de comunicació de la secció sindical d´Ensenyament de CGT València
L’actitud del govern valencià, el nou marc legal i la proliferació d’organitzacions ultres i inquisidores provoquen l’abandó i la por en els centres educatius.
El 23 de març de l’any passat el músic basc Fermín Muguruza visitava la comarca de La Safor promocionant el seu audiovisual Black is Beltza, nominat a la millor pel·lícula d’animació en els últims Premis Goya. L’artista Toni Espinar pintava un mural commemoratiu amb el lema Sense memòria no hi ha aprenentatge per a rebre l’antic membre de grups com Kortatu o Negu Gorriak. El lloc triat: la façana de l’IES Joan Fuster de Bellreguard. Un any després, sis membres de l’equip directiu d’eixe institut s’han vist obligats a declarar davant d’un jutge davant de l’admissió a tràmit d’una denúncia per enaltiment del terrorisme. Darrere d’aquesta correlació d’esdeveniments tan estrambòtica hi ha 369 dies de diferència, temps més que suficient perquè els efectes de l’expansió ultra en les institucions aflorisquen en tot el seu esplendor i amb això una realitat inquisidora: la por entre els docents a ser perseguits i depurats per un govern que sota el lema de l’adoctrinament els desampara i persegueix.
La última denúncia ha estat cursada per l’Associació d’Educadors contra l’Adoctrinament (ECA) una organització que ja és coneguda en altres llocs de l’Estat especialment a Madrid, Catalunya o Galícia per haver intentat censurar llibres en biblioteques escolars, boicotejar contaccontes infantils, tallers d’educació afectiu-sexual o considerar que Save the children o el canal Clan perverteixen la infància. Darrere d’aquest col·lectiu hi ha una faràndula representativa de l’Espanya més ultra: la Fundació d’Advocats Cristians; col·lectius anti-avortistes; el Fòrum de la Família; grups evangèlics; conspiranoics de l’Agenda 2030; telepredicadors i capellans en actiu. Una de les seues cares més visibles és José Luis Castellano Rudilla, president de la Federació Educació i Família, formada per AMPES de col·legis catòlics de la Comunitat de Madrid; Castellano també és conseller de CONCAPA (la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d’Alumnes).
¿QUÈ ÉS ECA?
Parlar d’ECA és parlar de VOX, José Luis Castellano és portaveu d’aquest partit en un districte de Madrid capital. També són membres d’ECA rostres visibles d’aquesta formació política com Bertrand Ndongo, els diputats nacionals Jorge Campos o Francisco José Contreras i la diputada autonòmica madrilenya Alicia Rubio, que fa cinc anys va haver de deixar la cap de estudis d’un institut de Leganés per recolzar públicament l’autobús transfòbic de HazteOír o considerar el feminisme com «un càncer».
A València, el delegat d’ECA és Àngel Hortelano del qual només es coneixen dues coses: que va patir un trauma en un taller d’educació sexual en la seua etapa escolar, com així ho ha expressat públicament; i que a finals de gener es va reunir amb Àngeles Criado i Julia Llopis, diputades de VOX en Les Corts. En aquesta entrevista es van abordar qüestions relacionades amb l’adoctrinament lingüístic i de gènere en les aules” i es van instar a garantir la defensa del dret dels pares a educar els seus fills “d’acord amb els seus principis”. Aquesta reunió s’emmarca dins del pla d’acció estatal iniciat per VOX el desembre passat i que ha presentat en totes les corts autonòmiques on té representació per, segons diuen, preservar la “neutralitat ideològica” en l’educació demanant, directament, la censura de material educatiu i llibres de text.
Aquesta voluntat política de VOX no és nova: el 2022 la diputada autonòmica María de los Llanos Massó va dir en seu parlamentària que en els centres públics valencians s’aïllava el castellà, s’atacava la religió i es “modelaven les ments dels alumnes” i va aprofitar per carregar contra les polítiques de gènere, l’educació sexual i la memòria democràtica. Malgrat que les soflames no canvien, sí que és novetat que ara VOX està integrat en el govern autonòmic i els seus exabruptes es tradueixen en un articulat legal. El Consell ja ha tramitat dues lleis amb incidència en les aules: la Llei de Concòrdia, que qüestiona contingut curricular i projectes memorialistes en els centres, com els que concentra la Xarxa d’Educació i Memòria (XEIM) i, sobretot, la anomenada Llei de Llibertat Educativa, que desmunta la immersió lingüística i frena el desenvolupament del valencià, configurant a la inspecció educativa com una autèntica policia lingüística.
ADOCTRINAMENT I LLENGUA AUTODESCARREGABLES
Atribuir-li a VOX tota la responsabilitat davant aquesta situació de vulnerabilitat docent en les aules seria una falsedat. El conseller d’Educació ha alimentat el fantasma anticatalanista des que va accedir al càrrec i els seus socis de govern només fan de palmers. Gràcies a les seues declaracions i iniciatives han anat sorgint, especialment en les comarques del sud d’Alacant, col·lectius anti-adoctrinament de tocs catalanofòbics com la Plataforma de Docents per la Llibertat Lingüística -integrada per AMPA, Idiomes i Educació, Impuls Ciutadà i Escola Bilingüe- o Parlem Espanyol que des de l’any passat s’han manifestat en contra de la immersió lingüística, el requisit lingüístic per a docents i “la denigració de l’espanyol”. Ja han aconseguit una de les seues tres reivindicacions.
El 6 de març un pare de El Puig denunciava l’equip directiu del CEIP Guillem d’Entença per considerar que no impartia suficients assignatures en castellà. El pare ràpidament va rebre l’ampar de Parlem Espanyol que ha elevat la queixa al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Al poc d’iniciar-se el present curs escolar, el diputat autonòmic de VOX, Jesús Albiol, va arribar a denunciar adoctrinament en llibres de primària de l’assignatura de Religió, per fer referències a Óscar Camps i a l’organització Open Arms en les seues pàgines. La pressió sobre centres i docents va augmentant, ECA ha preparat formularis de denúncia autodescarregables en la seua pàgina web i posa al seu equip jurídic a disposició de qualsevol pare que ho sol·licite.
LA TRACA ADOCTRINADORA DEL GOVERN VALENCIÀ
L’experiment de les denúncies anònimes als docents que va impulsar el Partit Popular de la Comunitat Valenciana el 2018 o les peregrines peticions de censura de llibres de text per part de Ciutadans per ser “anti-espanyols” s’han convertit en la realitat present, la norma i la gota malaya dels docents i alumnes. La reivindicació de la igualtat de gènere; combatre la transfòbia; advertir de les Malalties de Transmissió Sexual (ETS); proposar El diari violeta de Carlota com a lectura a l’aula; o treballar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) proposats per la UNESCO poden ser motiu de senyalament i de sanció.
En les Falles de 2021 VOX cremava un a un els ODS de Nacions Unides: des de la Reducció de les desigualtats a la Igualtat de gènere, passant per la Vida d’ecosistemes terrestres i submarins o la Pau, justícia i institucions sòlides. Aquestes Falles VOX ja està en el govern del Cap i Casal però els seus incendiàries postulats ultres es mantenen intactes. “Sí a la vida i no a la cultura de la mort”, amb aquesta traca anti-avortista tancava fa una setmana el regidor de Sanitat de VOX l’Encontre en Defensa de la Vida a València. Unes declaracions ja de per si greus tenint en compte que forma part del govern local però que es tornen una escopinyà en la cara i en un possible delicte si tenim en compte que l’acte es realitzava en un centre municipal de Benicalap de titularitat pública, davant de desenes d’alumnes de 4t d’ESO i amb transport gratuït per als col·legis catòlics que van acudir. Com sempre, hi ha algú que dóna més i en aquesta ocasió no va a ser menys: en l’acte participava com a ponent el diputat nacional de VOX Carlos Flores, un condemnat per violència de gènere que setmanes abans ja havia intervingut en un altre encontre organitzat per l’Ajuntament sota el lema Lideratge en valors.
L’acord de govern de PP i VOX portava entre els seus cinquanta punts “treure la ideologia de les aules”, ningú pot dir que no han sigut resolutius encara que per això hagen hagut de treure també als professors de les mateixes i, de passada, ficar la por en el cos docent. Aquest discurs ultra new age olora a naftalina i a la depuració d’etapes històriques que semblaven ja passades. Ara més que mai les màximes sindicals de CGT cobren més sentit: la solidaritat i l’ajuda mútua han de ser la nostra millor defensa i fer del Si toquen a una, ens toquen a totes una realitat en cadascun dels centres educatius valencians. Posat en contacte amb la secció d’ensenyament de CGT País Valencià davant qualsevol incidència, signe d’assetjament o senyalament.
