Article d’opinió de Francesc Callado, Secretari General de la CGT d’Alcoi.
Des de que el passat mes de febrer la Generalitat Valenciana declarara Acció Territorial Estratègica (ATE) la intenció del Grupo la Española d’ubicar totes les seues indústries al polígon de la Canal, s’han anat succeint una sèrie de contradiccions que toquen de ple amb aquest projecte. A la CGT d’Alcoi en veiem tres que són claus i que posen de manifest la poca transparència de tot el procés i que fan que siga més que qüestionable la perfecció amb la que la Isabel Bonig (Consellera d’Infraestructures) definia aquesta ATE.
Comencem per la incoherència més perillosa i polèmica: la garantia de l’abocament zero de residus enfront a la possibilitat de contaminar de manera irreversible l’aqüífer del Molinar. Com ja és sabut, tant per part del Grupo de la Española com de la Generalitat Valenciana s’ha intentat vendre de totes les maneres possibles que els greus riscos mediambientals i d’altre caire que se’n derivarien de l’activitat industrial a aquesta zona, estan salvaguardats mitjançant l’abocament zero que s’exigirà a totes les empreses que operen a la Canal. Una tasca, si no impossible, sí difícil tenint en compte que –entre d’altres– s’instal·larien empreses relacionades amb l’àmbit dels cosmètics en les que s’utilitzen productes químics als seus processos productius i que es podrien filtrar a l’aqüífer del Molinar. El Parc Natural de la Font Roja també es podria veure seriosament afectat. Així ho ratifiquen nombrosos informes realitzats durant anys –entre ells els de la pròpia Confederació Hidrogràfica del Xúquer– i que restringeixen pràcticament totes les accions de tipus industrial que es pretén desenvolupar en aquest emplaçament.
D’altra banda, s’està deixant fora de joc a l’Ajuntament d’Alcoi. La formulació de l’Acció Territorial Estratègica de la Canal redueix en gran mesura la participació activa i la capacitat de decisió del govern municipal. D’aquesta manera queda en mans del binomi Conselleria d’Infraestructures i Grupo la Española el seu desenvolupament. No va ser així a l’ATE de la construcció del Nou Mestalla. En aquest cas, l’Ajuntament de València sí que va tindre competències pròpies, ja que, segons afirmaven des de la Conselleria d’Infraestructures, l’estadi es troba dins del sòl urbà i afectava de ple a la ciutat. Pel que respecta a la Canal, entenen que es tracta d’una qüestió supramunicipal pel que l’Ajuntament d’Alcoi, i en definitiva, la societat alcoiana no cal que tinga ni veu ni vot. S’han desestimat les peticions que s’han realitzat des d’aquest organisme per tal de poder incidir dins del projecte, fins al punt que s’ha optat per presentar un contenciós-administratiu envers a la Generalitat Valenciana per a exigir-ho. Igualment, fa pocs dies que l’ajuntament ha rebut els informes i estudis realitzats per La Española pel que respecta a la seua ubicació a la Canal. Han hagut de transcórrer set mesos. Així, a més d’ignorar l’òrgan municipal de govern, també s’ha ignorat a un gran sector de la població alcoiana que veu grans deficiències a aquesta actuació i no l’aprova.
Per últim, a finals de febrer se’ns va presentar que tot el projecte Alcoinnova “es centra exclusivament en el desenvolupament d’un parc empresarial de referència i no en la promoció de vivendes, després d’haver descartat el Grupo La Española aquesta opció per tal d’evitar malentesos”. Sembla que no és així. Més enllà de la construcció, promoció i arrendament del parc empresarial, ho podran realitzar amb tota classe d’edificacions. També, es podran adquirir i explotar finques rústiques o urbanes i projectar, realitzar, comercialitzar, executar i conservar urbanitzacions. Aquestes competències trauen a la llum un clar interès especulatiu urbanístic darrere de tot el discurs de gran oportunitat per creixement econòmic i social que suposaria per a l’Alcoià i el Comtat.
En resum, la jugada és clara: interessos especulatius empresarials que l’administració autonòmica vol facilitar a tota costa perquè s’obtindrà un benefici econòmic mutu. S’aparta de ple a la societat a la que afectarà aquesta acció i al govern municipal per a que no entrebanquen el procés. Es rebutgen les dades negatives recollides als informes que posen de manifest la inviabilitat del projecte i es disfressa amb respecte mediambiental, paisatgístic i social i com un impuls perfecte per a l’economia i l’ocupació a les comarques. Ens volen donar gat per llebre. Així i tot, com s’apuntava abans, hi ha un ampli sector d’alcoianes i alcoians que sabem de bona tinta què és un gat i què és una llebre.
