[Vídeo] Intervenció sencera del company Manolo Camarasa de CGT RTVV a la Comissió de les Corts

Compareixença a la Comissió de les Corts de CGT

Jo sóc membre del Comitè d’Empresa, represente a CGT, l’únic sindicat que no va signar el ERO d’extinció de RTVV i que va presentar la posterior demanda davant l’Audiència Nacional, una demanda a la que s’han adherit els companys d’UGT.

Creguem que des del primer moment s’han infravalorat les conseqüències de la nostra demanda. S’ha dit que no té cap possibilitat de tirar endavant ja que només la signava un dels sis sindicats, com si la comissió d’un delicte o de una il·legalitat depenguera del nombre de persones que el denuncien. També que com a molt la sentència podria ser d’improcedència, minimitzant el cost que això podria suposar, però no s’ha contemplat que la sentència puga ser de nul•litat, ni per la majoria dels mitjans de comunicació ni, el que és més preocupant, pel Govern.

Pensem que les conseqüències d’una sentència de nul•litat, encara que suposarien una victòria per als nostres plantejaments, podrien ser terribles per a la nostra Comunitat:

• Si parlem del cost econòmic, hem estimat que estaria entre els 150 i 200 milions d’euros depenent de quan ixca la  sentencia. La nul·litat de l’ERO d’extinció significaria que tots els treballadors haurien de tornar als seus llocs de treball i cobrar els salaris deixats de percebre, a més d’haver d’abonar-se els costos de Seguretat Social. Hem calculat un cost de 60 milions d’euros per any tancat. Aquesta quantitat podria ser major (a raó de un milió de euros cada setmana) si la sentència s’allarga en el temps. Sobre la situació de la demanda després parlaré si tinc temps.

• Una sentència de nul•litat posaria en perill aquesta llei i podria fer impossible la posada en marxa de la nova RTVV per l’incomplimet de la LLEI D’ESTABILITAT PRESUPUESTÀRIA: a més del cost econòmic, ens podríem trobar amb una plantilla duplicada. D’altra banda, si després d’aquests intents, no hi ha una radiotelevisió pública, tornem a dinamitar per segona vegada el sector audiovisual valencià, que arrossega anys de maltractament y que es troba ferit de mort a hores d’ara.

• La sola celebració del judici tindria també un inqüestionable cost polític per al govern valencià, perquè suposa que hauria de defensar davant l’Audiència Nacional la legalitat del ERO del govern del Partit Popular, un ERO contra el qual fa poc més de dos anys tots el partits de l’oposició es van manifestar radicalment en contra. Tots recordem les imatges del tancament i algunes de les frases que es van dir en eixe moment, calificant-lo de colp d’estat.

L’ara president Ximo Puig acusava a Fabra de “haver incorregut en prevaricació” i el seu partit, el PSOE, va presentar un recurs de inconstitucionalitat contra la llei de tancament.

Pensen per un moment en la imatge de KPMG, la consultora que va dissenyar l’ERO d’extinció amb el PP i que té per contracte la seua defensa jurídica, defensant al costat de l’Advocacia de la Generalitat la legalitat d’aquest ERO.

Tot açò sense oblidar els programes polítics dels partits de l’oposició que incloïen entre les seues propostes donar eixida al problema laboral dels ex-treballadors.

Nosaltres creguem que una nul•litat és molt possible. Això és lògic ja que som els demandants, però en som molts els que pensem així. Fa apenes 10 dies es va fer públic un informe de APROP en el qual Tomás Sala (Catedràtic de Dret del Treball en la Universitat de València) qualificava la possibilitat de nul•litat com altament probable, mentre descartava que la sentència fóra ajustada a dret i li donava poc crèdit a la improcedència.

També vam conèixer fa uns mesos altre informe encarregat pels companys d’UGT a la Càtedra de Dret al treball de la Universitat Complutense i dirigit per Mª Emilia Casas, (expresidenta del Tribunal Constitucional), que afirmava amb rotunditat que la sentència anava a ser de nul•litat.

Davant aquestes prestigioses opinions que llancen una mica de llum de per on pot anar la sentència, la resposta del govern sempre ha sigut la mateixa: no contemplen la nul•litat, com a molt una improcedència, i per a dir açò es basen en un més que discutible informe d’Advocacia de Generalitat de fa un any. Recordem, la mateixa Advocacia que qualificava de “IMPECABLE” el primer ERO a RTVV, aquell que va ser declarat nul per vulneració de drets fonamentals o la mateixa Advocacia que va avalar LA COMPRA DE VALMOR PER 1 €, per exemple.

La nostra proposta, la de CGT compartida amb la resta del Comitè d’Empresa de RTVV, sempre ha sigut obrir un procés de negociació (tal com suggereix també l’informe de Mª Emilia Casas) que desbloquetge la situació, que permeta recuperar com més prompte millor les emissions i els drets laborals dels treballadors.

En aquest sentit se li han fet arribar, tant al govern com als partits que el sustenten diferents propostes que no han obtingut cap resposta seriosa del govern de la Generalitat.

La sensació que tenim després d’aquest any, és que ens han estat donant llargues, enganyant-nos. Parlàvem amb el Secretari Autonòmic de Comunicació que ens deia que el tema era qüestió de les Corts, els síndics ací presents ens remetien a l’executiu, l’executiu per la seua part deia que el tema se solucionaria amb la nova llei, en la que es respectarien els drets dels ex-treballadors…

I així semblava que anava a ser amb la Proposició de Llei que van signar els tres partits que donen suport al Govern però al final, amb l’oportuna entrada en escena de l’informe del Consell Jurídic Consultiu, s’intenta donar una portada als nostres drets. Sobre eixe informe, si tinc temps, em detindré més endavant.

És a dir, després de dos anys exactament de presentar la nostra demanda i un any després del canvi de govern, la solució que se’ns planteja ratifica el full de ruta del Partit Popular: cal esperar a que un jutge de Madrid decideixca la resolució judicial. Així se’ns ha fet arribar per part del Secretari Autonòmic de Comunicació.

I saben per què?. Perquè aquest govern ja té clar des de fa molt de temps el model de radio i televisió que vol, encara que no ho diga clarament. És un model de servici públic low cost, amb 200/300 treballadors per a realitzar el mínim de producció pròpia (no mes els informatius) i la resta donar-li-lo a productores, EXTERNALITZAR-HO. PRIVATITZACIÓ, per a entendre’ns.

El model que volen és el model Aragón, el model de Múrcia, que no és més econòmic (encara que si el mes precari), on no els importen les condicions laborals de la gent que treballa a les productores, que només estan ací per a guanyar diners. Açò suposa una precarització del mercat laboral que nosaltres, com a sindicats, no podem compartir. Probablement ja tenen en ment el grups mediàtics que ho farien, un d’àmbit autonòmic (amb una xarxa de llicencies de TDT) i un altre grup d’àmbit nacional del que tots coneguem el nom…

És aquest el model que ens mereixem els valencians, un territori amb llengua pròpia i que segueix sent l’únic de tota Europa que té els seus mitjans públics tancats per la insòlita decisió de un govern autoritari que després va perdre les eleccions?

Em resisteix a creure que açò puga ser així. No vull pensar que aquest govern progressista que prometia que anava a arreglar-ho, que anava a rescatar persones amb valentia vullga defensar aquest model de ràdio i televisió neoliberal, un model Alzira de la comunicació. Vull pensar que molta gent, dins dels seus partits, recapacitarà i tirarà enrrere aquestes idees que eren les mateixes que tenia pensades el PP per a la societat valenciana. Per aixó, des de açí, demane al govern que rectifiquen en quant al model.

I en quant als treballadors, des de açi demane a tots els grups que SIGUEN VALENTS en la nova llei. Les propostes encara son damunt la taula. Mantingan les referències als drets dels ex-treballadors. NO SON PRIVILEGIS. Però és més, atrevisquen-se i voten a favor de les esmenes que els ha fet arribar el Comitè d’Empresa.

No és la solució ideal per als nostres problemes laborals però pot ser un bon punt de partida. Ens haguera agradat una solució més atrevida, com la que es va donar en la radiotelevisió grega, on tres anys després del tancament es va readmetre a uns 1500 treballadors del total de 2500 que tenia, i van ser els que tenien un contracte indefinit per oposició. Però ja que no han volgut fer-ho així, el següent pas ha de ser començar un procés de negociació.

Per aixó, ja que no puc dirigir-me des de açí al govern, els demane als representants dels partits que el formen i están ací presents, el mateix: SIGUEN VALENTS.

Parlen amb els seus dirigents, amb el president, amb la vicepresidenta (que no han volgut reunir-se encara amb el Comité) i transmeteu-los que és necessari obrir el més aviat possible aquest procés de negociació i que nomenen, si cal, un nou mediador, un àrbitre, un interlocutor vàlid. No fer-lo tindrà unes conseqüències molt greus que ningú desitja.

I expliquen-los tot el que es juga aquest govern. Una negociació permetria recuperar el servei públic de ràdio i televisió en condicions, no convertiria aquesta nova llei en paper mullat, donaria eixida al problema judicial i solucionaria el problema laboral dels ex-treballadors, DOTANT-LO DE UNA SEGURETAT JURIDICA QUE, A HORES D’ARA, NO EXISTEIX.

El fondit a negre de RTVV per part del PP ja va suposar una despesa de mes de 200 milions d’euros, i ara es pot duplicar eixa quantitat si es desprecia la oferta del Comitè de seure’s a negociar. Perquè si cal tornar a pagar eixa quantitat de milions aquest govern no tindrà ara ningú a qui tirar-li la culpa. El PP ho va fer malament, és de veres, però aquest govern encara està a temps de rectificar perquè els valencians no hagem de tornar a pagar un alt preu per la mala gestió dels seus dirigents.

Moltes gràcies.

Blog CGT-RTVV