Entrevista amb el nou Secretari General de la CGT País Valencià, publicada en “Notícia Confederal novembre 2017”.
Ismael Furió Genovés va nàixer a València fa 44 anys. En el cap i casal va desenvolupar els seus primers estudis, encara que va formar-se professionalment en Nàutica, en la ciutat de Barcelona, com a Patró d’altura en la marina mercant. Sempre ha treballat en l’àmbit marítim -nàutica esportiva, remolcadors, remolc d’altura – fins a arribar al seu actual treball com a segon oficial en un patruller de Salvament Marítim a Canàries.
Prové d’una família de tradició compromesa socialment però no en la CGT, sinó en partits com el PCE o el PSOE: “Jo sóc l’excepció militant i professional en la meua casa on tampoc hi ha mariners, al menys en les últimes generacions”, aclareix.
Va arribar al sindicat en començar a treballar molt jove per a pagar-se els estudis. En compartir pis amb gent que participava en lluites properes a l’anarcosindicalisme, es va acostar a la CGT, on va romandre algun temps sent simpatitzant i participant a Castelló i València. Fins que fa 20 anys acaba afiliant-se, en un primer moment al Sector Mar i Ports. Actualment, també ocupa la responsabilitat de president del Comitè d’empresa de Salvament Marítim a nivell estatal. Entre les seues aficions es troba la música, especialment la tradicional mediterrània, la dolçaina és el seu instrument escollit. En aquesta entrevista ens explica el nou projecte que encapçala com a màxim responsable de la CGT en País Valencià.
Has sigut triat, en una Plenària celebrada el passat 29 de setembre, nou Secretari General de CGT en País Valencià. Explica’ns com va ser i a quins acords vau arribar.
Va ser un Ple extraordinari i solament portava com a únic punt la proposta de Secretariat Permanent que encapçalava. S’ha creat un grup de persones que, a part de ser afiliats a CGT, som companyes i amigues.
Per què decideixes donar el salt de la Secretaria General de CGT a València a la del País Valencià?
Sincerament no és quelcom que m’haguera plantejat com un projecte premeditat. Crec que les circumstàncies i sobretot les companyes i companys que m’envolten van donant forma a un equip i a uns plantejaments. Després està la implicació amb CGT que em porta a col·laborar amb aquest projecte comú.
El ben cert és que a més de les ideologies que ens fan participar en aquesta casa hi ha un altre motor que és el vincle i l’amistat que estableixes amb moltes i molts companys sense els quals seria impossible i impensable portar endavant l’organització. Crec que és el millor valor a l’alça del que disposem.
És necessari que totes i tots ens impliquem en CGT i aportem en la mesura del possible la nostra col·laboració en la gestió. A totes i tots ens representa un esforç extra que sempre robem a la nostra vida personal però crec que les i els companys de CGT ens ho retornen amb escreix.
Quins són els reptes que comporta assumir la màxima responsabilitat en País Valencià, una territorial relativament important en CGT?
Des de la breu perspectiva que em dóna el poc temps que porte, crec que hem d’aconseguir estar a l’altura de la importància que té el País Valencià i Murcia dins de l’estructura de CGT.
Som un territori extens i amb un entramat empresarial complex amb sectors en uns nivells de precarietat alarmants. A més, ens enfrontem amb les conseqüències de ser el bastió de la corrupció, les quals ens exigeixen un esforç ingent tant lluitant contra els despropòsits comesos, com contra la precarietat i la llarga llista d’atrocitats que ha deixat en moltes persones.
Ens pots assenyalar a grans trets quines són les principals línies d’actuació que teniu previstes des del Secretariat Permanent?
Com et comentava, tenim un entramat empresarial gran, la precarietat laboral, la desocupació i els salaris vergonyosos campen a pler gràcies a governs corruptes i sindicats complaents que durant dècades ens han assolat.
Hem d’eixir al carrer i recuperar el nostre espai com a sindicat de classe. Hem de demostrar a les treballadores i treballadors que podem canviar aquesta situació entre totes.
Socialment hem de continuar estant al costat de molts col·lectius que estan travessant situacions molt difícils i requereixen del nostre suport. L’atur, el tracte rebut pels migrants, la desigualtat de gènere, la marginació de barris i col·lectius, el ressorgir de feixismes i molts altres problemes greus requereixen d’una resposta que ni l’estat ni els seus acòlits donaran.
Tot açò exigeix que CGT des de País Valencià i Múrcia comence a treballar molt més cohesionada i sobretot a què trobem respostes comunes a les necessitats i problemes de cadascuna de les nostres assemblees locals. Davant el panorama que tenim enfront requerim de grans dosis de cohesió i suport mutu.
És vital que siguem una pinya per a poder plantar cara a aquesta greu situació i sobretot per a ser un projecte que demostre la seua utilitat i sumeix a treballadores i treballadors. En definitiva hem de seguir sent la CGT que ens va fer afiliar-nos a totes i tots nosaltres.
El País Valencià ha sigut tradicionalment un camp de batalla entre el poder de l’Estat central i els diferents corrents que reivindiquen major capacitat d’autogovern, algunes d’elles d’acord amb l’independentisme català. En aquesta lluita, quin és el posicionament de la CGT-PV?
CGT no defensa ni s’alinea amb les posicions independentistes polítiques, defensem el dret a l’autodeterminació però no com s’interpreta des d’aquests moviments independentistes. I és important matisar que per a CGT l’autodeterminació implica la capacitat de decidir-ho tot sobre tot i es complementa amb l’autogestió real de la societat a tots els nivells. No recolzem la construcció d’estats de cap índole.
Som un sindicat de classe i no defensem processos interclasistes en la gestió del territori i molt menys quan els que els promouen són precisament aquells que ens reprimeixen i extorqueixen.
En definitiva, no hem d’oblidar que som una organització anarcosindicalista i com tal ens declarem internacionalistes, autònoms, llibertaris i autogestionaris.
Estem en els carrers en defensa de les llibertats i en contra de les accions repressives i aquestes no entenen de banderes.
Quines són les principals diferències entre un sindicat com la CGT i els coneguts com a majoritaris o agents socials?
CGT és un sindicat amb grans diferències tant ideològiques, econòmiques i d’actuació.
No som els portaveus de la patronal, no pactem en detriment de les nostres companyes de treball, no adoptem postures concordes a cap partit polític matriu, no som el departament de Recursos Humans en l’ombra de les empreses on tenim representants i no ens venem al finançament institucional a canvi de la nostra mansuetud.
A més, la implicació en temes socials de CGT va molt més enllà de l’actuació d’aqueixes grans factories d’afiliació, estem constantment fent front comú. Tot açò ens passa un preu, però no oblidem que és el preu de la nostra llibertat.
Estem veient com, malgrat el dopatge econòmic i als desmesurats esforços de govern i patronal, la desafecció cap a aquestes empreses sindicals cada vegada és major. Solament cal veure l’escandalós augment dels pressupostos destinats per la Generalitat a aquests sindicats institucionals.
Solament fer una crida a la unitat d’acció deixant al marge les nostres diferències, totes i tots estem ací per a defensar els drets de la classe obrera.
Hem de ser conscients que sense el suport mutu i la unió no serem capaços d’enfrontar-nos a les enormes retallades que estem patint en els nostres drets i llibertats. Tenim la sort de militar en un sindicat amb un contingut i uns valors que són admirables. Tots els que conformem aquest col·lectiu d’una manera o altra abracem aquestes idees així que hem de fer per mantenir la cohesió i sobretot la il·lusió per ser una eina de canvi en la societat.
Libertad Montesinos
Equip de Comunicació CGT-PV
