CGT País Valencià i Múrcia

Joan Pinyana: “Les fosses de la vergonya”

A la memòria de totes la dones que van patir, van plorar i en silenci, quasi sempre, van patir en les seues carns la desaparició i mort del ser estimat, d’aquells homes de la seua cases, per la recuperació de la dignitat d’aquelles mares, companyes, germanes, filles, a la meua àvia Estefanía, de Cantavieja, represaliada per la marxa i mort en el front de Terol de l’avi, del milicià Martín, rapada cada divendres sant pels maleïts falangistes, per a fer-li pagar que fóra un lluitador contra el feixisme, mai sabrem quant van patir i van patir. Li’l devem.

Dedicat a Joaquín Claramonte Martínez, “Conillet”, d’Almassora, poble on vaig nàixer, i en el qual el company assassinat vil i covardament, va ser responsable local de CNT/FAI, membre del Comitè Revolucionari i un dels últims “desapareguts”, trobat en la fossa comuna del cementeri de Borriana, en 2018.

Quan el 20N de 2018, vam escometre l’obertura, després de més de 80 anys del primer afusellament a Castelló, de la fossa comuna dels afusellats pel franquisme, en aquestes terres, portàvem ja des de 2004, més de catorze anys, rescatant de l’amnèsia col·lectiva, de l’oblit social, a aquesta bona gent que va morir pels seus ideals, assassinada pel feixisme i la intolerància.

Molt treball de recuperació de dades, moltes hores de visitar familiars, pobles i centres documentals, accés a judicis sumaríssims, algunes i alguns portem des de la infància intuint que hi havia una generació desapareguda, amagada, silenciada. Molt silenci en les cases obreres, també en la meua, es callava i no es deia res de l’avi. Ha costat molt retrobar-los i ara ja són la nostra memòria, SÓN ELS NOSTRES MORTS, ningú ens arrabassarà la seua memòria.

Amb l’obertura de la fossa de Castelló es fa justícia històrica, es retorna a la societat col·lectiva, al poble treballador, els seus referents, els seus lluitadors, homes de totes les professions, de diferents ideals i nascuts en diferents pobles, que van compartir la sang i la sepultura.

Hem documentat sobre 970 els companys afusellats, dels 530 cadàvers es van enterrar en aquesta fossa comuna. Seguim investigant on està la resta. I també les fosses anònimes de les cunetes, dels camps de concentració d’altres pobles.

Hem aconseguit ja exhumar 11 cossos, al novembre de 2018, retornant-los a les seues famílies, després de la corresponent prova d’ADN en tres casos, la resta descansarà dignament al costat dels seus companys, sabent que no els hem oblidat, que mentre romanguen en la nostra memòria, seguiran vius.

Les fosses de la vergonya han passat a ser les fosses del record, de la dignitat i la justícia.

Salut,

Joan Pinyana

CGT-Castelló

LAS FOSAS DE LA VERGÜENZA

A la memoria de todas la mujeres que padecieron, lloraron y en silencio, casi siempre, sufrieron en sus carnes la desaparición y muerte del ser querido, de aquellos hombres de su casas, por la recuperación de la dignidad de aquellas madres, compañeras, hermanas, hijas, a mi abuela Estefanía, de Cantavieja, represaliada por la marcha y muerte en el frente de Teruel del abuelo, del miliciano Martín, rapada cada viernes santo por los malditos falangistas, para hacerle pagar que fuese un luchador contra el fascismo, nunca sabremos cuánto padecieron y sufrieron. Se lo debemos. 

Dedicado a Joaquín Claramonte Martínez, “Conillet”, de Almassora, pueblo donde nací, y en el que el compañero asesinado vil y cobardemente, fue responsable local de CNT/FAI, miembro del Comité Revolucionario y uno de los últimos “desaparecidos”, encontrado en la fosa común del cementerio de Borriana, en 2018. 

Cuando el 20N de 2018, acometimos la apertura, tras más de 80 años del primer fusilamiento en Castelló, de la fosa común de los fusilados por el franquismo, en estas tierras, llevábamos ya desde 2004, más de catorce años, rescatando de la amnesia colectiva, del olvido social, a esta buena gente que murió por sus ideales, asesinada por el fascismo y la intolerancia.

Mucho trabajo de recuperación de datos, muchas horas de visitar familiares, pueblos y centros documentales, acceso a juicios sumarísimos, algunas y algunos llevamos desde la infancia intuyendo que había una generación desaparecida, escondida, silenciada. Mucho silencio en las casas obreras, también en la mía, se callaba y no se decía nada del abuelo. Ha costado mucho reencontrarles y ahora ya son nuestra memoria, SON NUESTROS MUERTOS, nadie nos arrebatará su memoria.

Con la apertura de la fosa de Castelló se hace justicia histórica, se devuelve a la sociedad colectiva, al pueblo trabajador, sus referentes, sus luchadores, hombres de todas las profesiones, de diferentes ideales y nacidos en diferentes pueblos, que compartieron la sangre y la sepultura.

Hemos documentado sobre 970 los compañeros fusilados, de los 530 cadáveres se enterraron en esta fosa común. Seguimos investigando dónde está el resto. Y también las fosas anónimas de las cunetas, de los campos de concentración de otros pueblos.

Hemos conseguido ya exhumar 11 cuerpos, en noviembre de 2018, devolviéndolos a sus familias, tras la correspondiente prueba de ADN en tres casos, el resto descansará dignamente junto a sus compañeros, sabiendo que no los hemos olvidado, que mientras permanezcan en nuestra memoria, seguirán vivos.

Las fosas de la vergüenza han pasado a ser las fosas del recuerdo, de la dignidad y la justicia.

Salut,

Joan Pinyana

CGT-Castelló

noviembre 2018

Comparteix
Salir de la versión móvil