Jordi Martí Font
“Laura va deixar una caixa de cartró davant la porta de l’edifici amb papers imitant bitllets de banc i la va prendre amb un encenedor, mentre Eva col·loca una cinta de plàstic en les portes. Després d’uns minuts, un Mosso d’Esquadra la va apagar amb un extintor de mà.” Aquest és el relat de la ’performance’ que dues militants de CGT van realitzar a les portes de la Borsa de Barcelona el 29 de març de 2012, enmig d’una jornada de vaga general contra la destrucció de la vida per part de qui manava aleshores.
Sense judici, unes setmanes després, Laura és detinguda i passa 23 dies tancada sense judici perquè deien que hi havia “risc de fuga”. Eva recull la citació al jutjat i queda en llibertat. Passats tres anys, s’acusa les companyes de danys per incendi i desordres públics, el que podria suposar dos anys i mitjà de presó a cada una d’elles i una multa de 40.000€; la CGT també està acusada com a responsable civil subsidiària.
No importa que tot deixi de tenir sentit quan ho explica qui mana, no importa que les paraules enunciïn falses realitats, miratges inexistents o directament invencions. Els que manen tenen clar que manen i, per tant, poden manipular la realitat com els plagui. I per fer-ho els cal la por, la submissió i el silenci de qui volen esclau o súbdit.
Quan les cadenes es trenquen en mil bocins perquè som capaços d’enunciar la llibertat, aleshores la por canvia de costat i els fa pensar que un dia no massa llunyà els amos poden perdre la camisa, com avui mateix vèiem que els passava a dos directius d’Air France que pretenien fer fora de la seva feina uns milers de treballadors, això sí, suaument. Tota la solidaritat amb Eva i Laura, tot el suport a qui lluita! La por està canviant de costat i costarà que desaparegui però sabem que més aviat que tard, serà!!!
