Jordi Martí Font
L’atac sense mesura de cap mena que el Partit Popular i altres aliats de l’ultraespanyolisme lingüístic militant estan fent contra la llengua catalana té precedents, és clar, i totes els sabem. Per tant, no m’hi aturaré i aniré al gra. Cap mesura que el Partit Popular ha aplicat en els darrers anys en l’espai lingüístic dels Països Catalans ha tingut cap altra motivació que aconseguir la desaparició de la llengua catalana. Ras i curt, el seu extermini. És evident que en cada un dels territoris l’estat de la llengua no és el mateix i això es veu tant si mirem les dades de coneixement i ús com si analitzem les lleis que s’hi apliquen, per això han actuat de forma diferenciada, però l’objectiu de l’espanyolisme militant, repeteixo, és un de sol.
A Catalunya, aconseguir destruir el model d’immersió lingüística en català (defensada de forma unànime per la comunitat educativa) pot semblar un objectiu menor però no ho és gens si entenem que va acompanyat del TIL a les Balears (contra el qual les mestres han plantat cara de forma exemplar) o el manteniment de la inseguretat lingüística dels parlants a la Franja a partir del no reconeixement ni tan sols del nom i l’invent d’una denominació estupiditzadora com és la del Lapao. Una eina bàsica d’aquesta aposta pel monolingüisme espanyol és la LOMQE, una llei copiada en el model social de la LEC principatina (per això no ens valen les defenses convergents i d’ERC d’aquesta llei) però clara en explicitar que la llengua espanyola ha de ser llengua de l’ensenyament arreu dels dominis de l’Estat espanyol. Alhora, ressusciten, si és que mai van morir, les iniciatives legislatives per torpedinar la immersió i sempre ens són desfavorables. Que les sentències sobre la llengua sempre o gairebé sempre defensin l’obligatorietat de l’espanyol no és res més que conseqüència directa de l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol que es vol monolingüe i punt final.
Avui mateix, 18 de febrer, la Generalitat de baix ha fet públic la nova estació d’aquesta rua d’extermini. En el curs 2014-2015 tancarà unitats de valencià a 136 escoles, 72 a infantil i primària i 83 en centres amb doble línia educativa. El president Fabra encapçala la croada espanyolista (llengua i nació van del bracet en aquest cas) un cop ha vist com les enquestes electorals li posen la situació molt i molt malament. El fum lingüístic i patrioter ja els va servir fa unes dècades per trencar la majoria social d’esquerres que l’antifranquisme havia construït al País Valencià i ara s’ensuma que busquen recórrer un altre cop el camí del blaverisme, tot i que quan ja no els va caldre se’n van desfer i van assimilar tot l’assimilable en la recollidora de brossa que és el PP.
La lluita per la llengua és central als Països Catalans, no cal que ho recordi ara. Però la lluita contra la llengua (la nostra) ha passat a ser també central per a ells ara. Tenen el poder a les mans i en alguns indrets veuen com la crisi els pot passar factura i desallotjar-los del poder mafiós que han administrat en els darrers anys. A indrets com Catalunya, hi busquen el rèdit de sectors contraris al procés cap a la independència. A tot arreu, parlar la llengua és la primera barricada que no hem de perdre però no l’única. No caure en els seus discursos i tenir clar què busquen darrere de la suposada “llibertat lingüística” que prediquen és bàsic per a la defensa de la diversitat, que comença en la defensa de les opcions amb més dificultats. El que busquen és ben clar: el monolingüisme espanyol i enviar les altres llengües de l’Estat al bagul de la història. No els ho posarem fàcil perquè mai no ens hem rendit i menys encara ara. I sabem que si així ho fem els monolingües no venceran, sobretot perquè per moltes mentides que deixin anar tampoc ens convenceran.
