Les reformes laborals aprovades en 2010 i 2012, pel PSOE i PP respectivament, van anar orientades a facilitar l’explotació laboral.
La Confederació General del Treball (CGT) de la Safor reclama que la reforma laboral que aprove el Congrés espanyol derogue totalment les reformes que va ser aprovades pel PP en 2012 i pel PSOE en 2010 i torne a la situació. Si bé l’actual contingut de la reforma implica lleus millores no deroga en la seua totalitat una reforma laboral aprovada per la dreta política que va implicar una important retallada en els drets de la classe treballadora i que facilitava l’explotació laboral per part de la patronal.
Acomiadaments i convenis
No ens han d’enganyar: els acomiadaments que tenen indemnització són aquells que no s’han de justificar i estan subjectes a l’arbitrarietat del patró. L’avarícia s’ha de pagar. Però amb les reformes laborals de 2010 i 2012 cada vegada surten més barats. La reforma laboral del govern de PSOE i Unides Podem, manté la indemnització en els 33 dies per any treballat per acomiadament, front els 45 d’abans de la reforma del PP del 2012, o dels 60 dies de la Llei de Relacions Laborals de 1976.
Tampoc no es recuperen els salaris de tramitació entre el dia de l’acomiadament i el del judici que l’empresari havia de pagar en cas que l’acomiadament fos improcedent. Pel que fa a la negociació col·lectiva, el coveni d’empresa segueix sent prioritari, excepte en la fixació del salari. L’aspecte més positiu d’aquest bloc és la recuperació la ultractivitat dels convenis, cosa que permetia matenir vigents els anteriors mentre no se’n signés un de nou i evitava que quedar-se sense conveni fos una eina de pressió patronal.
La reforma tampoc va aompanyada d’un reforç de la Inspecció de treball, que hauria de ser una de les eines per evitar el frau de llei en el mercat laboral valencià i espanyol. Sobre els acomiadaments dits objectius -que suposadament tenen causa-, les subcontractacions o els falsos autònoms- tampoc s’esmenta res, ni es fa una regulació més estricta o un sistema de control quan són una font important de frau de llei.
Si bé hi ha millores, aquestes són mínimes. Considerem que un govern que es diu d’esquerres hauria d’anar molt més enllà i com a mínim recupera la situació anterior a la reforma del PP.
Temporalitat
Amb la reforma es limita la durada dels contractes formatius, s’endureixen les causes de contractació temporal que queda limitada a 18 mesos, front als 24 mesos anteriors. Per això mateix desapareix el contracte d’obra i servei, només queda vigent a construcció. El més preocupant, però, és que no es posa un percentatge de límit a la temporalitat en les empreses.
Pel que fa als ERTO -expedient de regulació temporal d’ocupació- es consoliden com a mecanisme. Com a millora, la prestació que rebran el treballadors durant el que durin els expedients no es descomptaran del dret a l’atur que tinga la persona treballadora. Com a element negatiu, recauen gran part de les despeses sobre l’estat i no sobre les empreses. I es mantenen les generoses causes econòmiques, tècniques, organizatives i productives per permetre els ERTOS, i se segueix permeten acomiadament per raons econòmiques amb beneficis. Tampoc s’ha recuperat l’autorització administrativa dels ERO -expedient de regulació d’ocupació- que era una eina per aturar o limitar deslocalitzacions.
La CGT seguirem treballant des de l’autogestió, l’autoorganització, l’acció directa, la lluita al carrer i el suport mutu per un mercat laboral digne, per la reducció de la jornada laboral i pels drets de la classe treballadora.
