La presentació de La Distri de CGT del País Valencià i Múrcia, la Fundació Ferrer i Guàrdia i el record de la col·lectivització anarcosindicalista com a alternativa futura al model capitalista tanquen les XXIII Jornades llibertàries de CGT València celebrades aquesta setmana en l’Octubre Centre de Cultura Contemporània..
El divendres 17 de desembre ha conclòs la XXIII edició de les Jornades Llibertàries de CGT València amb la presentació dels projectes de La Distri de CGT PViM, la Fundació Ferrer i Guàrdia i la presentació del llibre “La col·lectivització anarcosindicalista en la Guerra Civil Espanyola” d’Àngel Mora Castillo, premi d’investigació Joan Francesc Mira, llicenciat en Història, graduat en Història de l’art i antropologia social i cultural.
Juan Miguel Font, militant de CGT PViM, ha sigut l’encarregat de presentar La Distri “un espai de venda de llibres iniciat durant el confinament de 2020, amb possibilitat de venda en línia o de venda física en la seu de CGT en l’avinguda del Cid 154 de València, posat en marxa al novembre del mateix any”. CGT PViM pretén amb aquest “espai de trobada amb les lluites obreres i l’anarcosindicalisme”, tal com el defineix Juan Miguel Font, “recuperar el sindicat com a espai per a la difusió de cultura, facilitar i condensar la cerca de literatura sobre el moviment anarcosindicalista, acostar a més persones al moviment obrer i difondre la idea”. El militant de CGT ha remarcat que “La Distri no és un projecte que pretenga entrar en competència amb cap espai editorial, ni de distribució de llibres, sinó tot el contrari, pretén participar i es fa col·laborant amb altres llibreries i distribuïdores que van nàixer amb la mateixa intenció”. Font també ha explicat que el projecte va dirigit a la gent jove “perquè s’acosten i coneguen CGT, el model d’organització i prenguen consciència de la necessitat d’ajuntar-se per a enfrontar les agressions de la patronal i del capital”. Juan Miguel Font ha insistit que “no és un projecte pensat per a guanyar diners, s’intenta crear una xarxa per a col·laborar amb altres projectes, una xarxa per a col·laborar amb altres organitzacions, és un projecte militant gestionat per la militància del sindicat”. Font ha volgut destacar el paper de les Jornades Llibertàries que porta organitzant 23 anys CGT a València, l’aportat per totes les persones que han participat al llarg de les edicions com “Carlos Taibo, Heleno Saña, Ken Loach, Noam Chomsky i tantes altres”, malgrat el silenciament dels mitjans de masses “un símptoma inequívoc que s’estan fent les coses bé i que CGT és una alternativa”.
La Fundació Ferrer i Guàrdia és una fundació vínculada a CGT PViM que “fa uns anys que està en estand-by” ha indicat Juan Ramón Ferrandis, secretari general de l’organització anarcosindicalista al País Valencià i Múrcia. “En aquesta etapa la Fundació Ferrer i Guàrdia va ser gestionada pel secretariat permanent de CGT PViM, encara que s’intentarà canviar els estatuts perquè participe la militància triada en un ple de l’organització” ha explicat Ferrandis. Els objectius de la Fundació són “fomentar el coneixement i la difusió de la cultura, sobretot si té vessants anarcosindicalistes i llibertàries, que siga autosuficient, encara que fins que siga possible CGT PViM li pot donar l’impuls econòmic necessari” ha indicat el secretari general qui també ha explicat que “entre les seues funcions es trobarien fomentar l’estudi i la investigació de ciències econòmiques i socials, donant-li importància a la difusió, vinculant-la a la secretària de comunicació i formació”. Des de l’organització anarcosindicalista afirma Juan Ramón Ferrandis “es pot aportar documentació que no ha sigut catalogada i ha de ser custodiada, per això pot ser bo vincular-la a la Biblioteca llibertària Ferrer i Guàrdia”. El secretari general de CGT al País Valencià i Múrcia opina que “s’ha d’obrir debat dins de la militància de l’organització i la societat i que el paper de la Fundació ha de ser que aquest quede plasmat”.
Per a concloure les XXIII Jornades Llibertàries de CGT València es va triar la presentació del llibre “La col·lectivització anarcosindicalista en la Guerra Civil Espanyola” d’Àngel Mora Castillo, premi d’investigació Joan Francesc Mira, llicenciat en Història, graduat en Història de l’art i antropologia social i cultural. Àngel Mora ha realitzat un ampli repàs del procés de col·lectivització que ha ratllat com “el menys recordat en l’oblidadissa memòria històrica espanyola, malgrat la seua singular importància”. Àngel Mora aborda en aquest llibre des d’un enfocament etnohistòric, la col·lectivització anarcosindicalista durant la Guerra Civil Espanyola “la punta de llança de la revolució social esdevinguda a Espanya, malgrat els obstacles externs i interns als quals es va enfrontar”. Àngel Mora ha ressaltat diverses vegades al llarg de la seua intervenció el silenci al qual ha sigut sotmés el procés col·lectivitzador pels historiadors espanyols. L’estudi pel qual Ángel Mora va rebre el premi d’investigació Joan Francesc Mira, se centra en les col·lectivitats d’Alcoi “la ciutat dels anarquistes, del país més anarquista del moment”. L’historiador i antropòleg ha explicat l’elecció de la capital de l’Alcoià per al seu estudi per “el seu singular passat obrer, bressol de la industrialització valenciana, per ser on es produeix la primera insurrecció luddita, on té lloc la revolució del petroli i la primera vaga general en l’estat espanyol, a més de ser la seu de la primera internacional a Espanya”. Gaston Leval, ha explicat Ángel Mora “va qualificar la col·lectivització alcoiana com un model per a totes les altres”. “Una col·lectivització que va ser extensa i profunda, extensa perquè va durar tota la Guerra Civil Espanyola amb pràcticament tots els serveis i indústries col·lectivitzades i profunda perquè es va avançar un pas més cap a la futura societat llibertària mitjançant la socialització, agrupant totes les fabriques per sectors econòmics” segons Àngel Mora qui ha conclòs la seua intervenció opinant que “la història és útil no sols per a no cometre els mateixos errors, també per a rescatar models que van ser valuosos i condicionar-los per a emprar-los en el present”.
La Distri, la Fundación Ferrer i Guàrdia y la colectivización cierran las Jornadas Libertarias
La presentación de La Distri de CGT del País Valenciano y Murcia, la Fundación Ferrer i Guàrdia y el recuerdo de la colectivización anarcosindicalista como alternativa futura al modelo capitalista cierran las XXIII Jornadas libertarias de CGT València celebradas esta semana en el Octubre Centre de Cultura Contemporània.
El viernes 17 de diciembre ha concluido la XXIII edición de las Jornadas Libertarias de CGT València con la presentación de los proyectos de La Distri de CGT PVyM, la Fundación Ferrer i Guàrdia y la presentación del libro “La colectivización anarcosindicalista en la Guerra Civil española” de Ángel Mora Castillo, premio de investigación Joan Francesc Mira, licenciado en Historia, graduado en Historia del arte y antropologia social y cultural.
Juan Miguel Font, militante de CGT PVyM, ha sido el encargado de presentar La Distri “un espacio de venta de libros iniciado durante el confinamiento de 2020, con posibilidad de venta online o de venta física en la sede de CGT en la avenida del Cid 154 de València, puesto en marcha en noviembre del mismo año”. CGT PVyM pretende con este “espacio de encuentro con las luchas obreras y el anarcosindicalismo”, tal y como lo define Juan Miguel Font, “recuperar el sindicato como espacio para la difusión de cultura, facilitar y condensar la búsqueda de literatura sobre el movimiento anarcosindicalista, acercar a más personas al movimiento obrero y difundir la idea”. El militante de CGT ha remarcado que “La Distri no es un proyecto que pretenda entrar en competencia con ningún espacio editorial, ni de distribución de libros, sino todo lo contrario, pretende participar y se hace colaborando con otras librerías y distribuidoras que nacieron con la misma intención”. Font también ha explicado que el proyecto va dirigido a la gente joven “para que se acerquen y conozcan CGT, el modelo de organización y tomen conciencia de la necesidad de juntarse para enfrentar las agresiones de la patronal y del capital”. Juan Miguel Font ha insistido en que “no es un proyecto pensado para ganar dinero, se intenta crear una red para colaborar con otros proyectos, una red para colaborar con otras organizaciones, es un proyecto militante gestionado por la militancia del sindicato”. Font ha querido destacar el papel de las Jornadas Libertarias que lleva organizando 23 años CGT en València, lo aportado por todas las personas que han participado a lo largo de las ediciones como “Carlos Taibo, Heleno Saña, Ken Loach, Noam Chomsky y tantas otras”, a pesar del silenciamiento de los medios de masas “un síntoma inequívoco de que se están haciendo las cosas bien y que CGT es una alternativa”.
La Fundación Ferrer i Guàrdia es una fundación vínculada a CGT PVyM que “lleva unos años en stand-by” ha indicado Juan Ramón Ferrandis, secretario general de la organización anarcosindicalista en el País Valenciano y Murcia. “En esta etapa la Fundación Ferrer i Guàrdia va estar gestionada por el secretariado permanente de CGT PVyM, aunque se va a intentar cambiar los estatutos para que participe la militancia elegida en un pleno de la organización” ha explicado Ferrandis. Los objetivos de la Fundación son “fomentar el conocimiento y la difusión de la cultura, sobre todo si tiene vertientes anarcosindicalistas y libertarias, que sea autosuficiente, aunque hasta que sea posible CGT PVyM le puede dar el impulso económico necesario” ha indicado el secretario general quien también ha explicado que “entre sus funciones se encontrarían fomentar el estudio y la investigación de ciencias económicas y sociales, dándole importancia a la difusión, vinculándola a la secretaria de comunicación y formación”. Desde la organización anarcosindicalista afirma Juan Ramón Ferrandis “se puede aportar documentación que no ha sido catalogada y debe ser custodiada, por eso puede ser bueno vincularla a la Biblioteca libertaria Ferrer i Guàrdia”. El secretario general de CGT en el País Valenciano y Murcia opina que “se debe abrir debate dentro de la militancia de la organización y la sociedad y que el papel de la Fundación debe ser que éste quede plasmado”.
Para concluir las XXIII Jornadas Libertarias de CGT València se escogió la presentación del libro “La colectivización anarcosindicalista en la Guerra Civil española” de Ángel Mora Castillo, premio de investigación Joan Francesc Mira, licenciado en Historia, graduado en Historia del arte y antropología social y cultural. Ángel Mora ha realizado un amplio repaso del proceso de colectivización que ha tachado como “lo menos recordado en la olvidadiza memoria histórica española, a pesar de su singular importancia”. Ángel Mora aborda en este libro desde un enfoque etnohistórico, la colectivización anarcosindicalista durante la Guerra Civil española “la punta de lanza de la revolución social acaecida en España, a pesar de los obstáculos externos e internos a los que se enfrentó”. Ángel Mora ha resaltado varias veces a lo largo de su intervención el silencio al que ha sido sometido el proceso colectivizador por los historiadores españoles. El estudio por el que Ángel Mora recibió el premio de investigación Joan Francesc Mira, se centra en las colectividades de Alcoi “la ciudad de los anarquistas, del país más anarquista del momento”. El historiador y antropólogo ha explicado la elección de la capital del Alcoyano para su estudio por “su singular pasado obrero, cuna de la industrialización valenciana, por ser donde se produce la primera insurrección ludita, donde tiene lugar la revolución del petróleo y la primera huelga general en el estado español, además de ser la sede de la primera internacional en España”. Gaston Leval, ha explicado Ángel Mora “calificó la colectivización alcoyana como un modelo para todas las demás”. “Una colectivización que fue extensa y profunda, extensa porque duró toda la guerra civil española con prácticamente todos los servicios e industrias colectivizadas y profunda porque se avanzó un paso más hacia la futura sociedad libertaria mediante la socialización, agrupando todas las fabricas por sectores económicos” según Ángel Mora quien ha concluido su intervención opinando que “la historia es útil no solo para no cometer los mismos errores, también para rescatar modelos que fueron valiosos y acondicionarlos para emplearlos en el presente”.
