“La meua vertadera obstinació és que s’escolten les veus, totes les veus per a, d’una vegada, perdre la por”

Entrevista amb Leonor Gil de Ramales, ex secretària de Formació de CGT-València

Leonor és filla d’un període del segle XX on s’evidenciava políticament la lluita encarnissada però sorda de dos projectes de món. De família treballadora i migrant, la nostra entrevistada va nàixer en la Patagónia xilena, en una terra extrema.
La seua vida canvia d’arrel quan els seus pares, cansats de les dificultats que travessava el país andí i enyorants dels orígens, decideixen tornar a Espanya. Però, ens matisa Leonor que “si arribem a saber que Salvador Allende surt elegit com a president, ens hauríem quedat per a recolzar…”. Es lliuraren d’aquesta manera de la posterior repressió escomesa per l’exèrcit colpista xilè…
Encara que a ella no li agraden gens les etiquetes ni les definicions personals, podríem qualificar-la de lliurepensadora. Potser per això, mai ha militat enlloc, però arribada la seua maduresa va decidir apostar pel projecte de la CGT responsabilitzant-se durant dos fructífers anys de la formació en la Federació Local de València. Acabava de finalitzar els seus estudis en Pedagogia per la Universitat de València, una carrera on va dedicar el treball de final de grau a les epistemologies del sud. “Encara estic buscant-me a mí mateixa” afirma. Així i tot, ens atrevem a concloure que la seua convicció que cal anar “contra la cultura dominant” dibuixa el seu camí i marca els seus passos.

Com arribes a la CGT i per què?
Em vaig afiliar a la CGT farà uns deu anys. Sempre he estat d’acord amb les idees anarquistes i amb les actituds que comporten quan veritablement existeix una coherència entre el que pensem, fem i diem. En la CGT he trobat persones així. He après molt i per açò em sent molt agraïda. Totes les companyes i companys de la CGT estem en la Confederació per alguna cosa comuna que compartim; del que destaca un profund compromís amb la lluita i contra el que ens dol: la injustícia.

Vas decidir assumir la Secretaria de formació de la Federació local de CGT a València en 2016. Amb el teu treball, aquesta labor que s’havia anat desenvolupant de manera irregular encara que sostinguda en el temps en els últims 15 anys, adquireix nou format. Explica’ns per favor quina és la teua concepció de la formació per a un sindicat com aquest.
Concebo la formació obrera i sindical com a accions que es desenvolupen en un espai i temps determinats i amb una sèrie de persones cridades a formar part d’aquestes accions. Aquestes persones som nosaltres, les nostres companyes i companys del sindicat.
Les accions formatives, per regla general en forma de taller, contribueixen a l’enriquiment de la col·lectivitat mitjançant l’empoderament dels seus membres. Naixen del concepte de l’autogestió del coneixement: aprenem de nosaltres. No necessitem que ningú ens diga què és veritat o què és mentida, què ens dol o què no: ho sabem perquè ho vivim dia a dia i a més podem compartir-ho. Així vam crear la nostra praxi i d’ella aprenem al costat de les nostres companyes i companys, amb preguntes que tenen o no tenen respostes, amb exemples de les nostres experiències. Tenim el moment d’inventar, de crear nous camins, d’eixir-nos de l’estret solc en el qual volen veure’ns recloses. Suport mutu i respecte són alguns dels secrets.

Ens podries donar la teua valoració sobre com han funcionat els cicles formatius, quins són els principals reptes als quals t’has enfrontat com a coordinadora i quina és la projecció d’aquests cicles de cara al futur?
El Circuit Formatiu Permanent (CFP) consta de tres accions formatives que hem denominat mòduls: Què és la CGT (mòdul 1), Acció Sindical Bàsica (mòdul 2) i Comunicació (mòdul 3). Es realitzen dues edicions per any. Cada edició del CFP és diferent perquè les persones que la conformen són diferents. Per açò s’anima a tota l’afiliació a què el realitze les vegades que considere oportú: com a mètode de refrescar idees, com a manera d’acció sindical, com a forma de reunir-se companyes i companys en una labor obrera i sindical comuna.
La valoració és molt positiva. Entre totes les companyes i companys s’han realitzat multitud d’accions formatives.
Es considera pertinent la seua continuïtat atès que constitueix un eix entorn del qual s’organitzen moltes més accions formatives concordes al moment social que es viu o a les inquietuds que mostra la pròpia afiliació.

Com a persona activa socialment des de fa anys i també com a graduada en Pedagogia per la Universitat de València, ens donaries unes pinzellades sobre com analitzes l’actualitat en relació a la classe treballadora del món?
Sóc persona activa socialment des del moment en què nasc i em veig incrustada en un model social determinat, com qualsevol altra persona.
A l’hora d’interpretar la realitat que em travessa, més que analitzar-la, procure tenir present i considerar que existeixen, a més d’aquest, altres models socials creats per grups humans, per pobles, per cultures injuriades per l’oficialitat hegemònica i etnocéntrica de l’eurocentrisme colonialista, patriarcal i capitalista.
Perquè la Història que ensenya l’oficialitat en la seua acadèmia, com sabem i mai millor dit: l’escriuen els vencedors. Un exemple: on t’ensenyen que entre altres esclavistes espanyols figura el Borbón, Carlos III, que tenia a 3.000 persones esclavitzades?

La teua obstinació és educar i formar. Com vas arribar a aquesta conclusió i penses, ací i ara, que és la manera més efectiva de canviar el món?
La meua obstinació no és educar ni formar a ningú. La meua vertadera obstinació és que s’escolten les veus, totes les veus per a, d’una vegada, perdre la por assumint el nostre valor intrínsec. Aqueix és el camí que camine.

Opines que estem en una època de desconfiança cap a la lluita col·lectiva? Si és així, com ha de contrarestar-se açò en el que concerneix a la CGT?
Considere que ens estem arrossegant cap a la supremacia de l’ego. Aquesta circumstància neutralitza tot intent de lluita col·lectiva: el que més ens interessa és que isca victoriosa la nostra raó personal, el nostre interès personal àdhuc a costa de destruir la col·lectivitat. Pot ser que l’error que veiem en la companya o en el company forma també parteix de nosaltres mateixes i no ens hem adonat.
Seria interessant rellegir a Kropotkin, les seues idees sobre el suport mutu.

Vols afegir alguna cosa més?
Volguera agrair-te, Libertad, que hages comptat amb mi per a fer l’entrevista. Volguera també agrair des d’ací a les companyes i companys de la CGT que fan possible amb el seu suport que tot arribe a bon port.

Libertad Montesinos

Equip de Comunicació CGT-PV

Entrevista publicada en “Notícia Confederal” Desembre 2018