Des del poder polític i des del poder econòmic, en aquests temps d’emergència social i desprotecció jurídica dels drets i les llibertats de la majoria social, perverteixen la realitat de manera menyspreable i, qualsevol resultat quantitatiu en les xifres de l’atur, és “manipulat mediàticament” com una “fita històrica”. Així succeeix des de fa ja més de 6 mesos, quan es va declarar “oficialment que… la crisi s’ha acabat….”
Al març, segons les xifres oficials dels serveis públics d’ocupació, crea ocupació en “160.579” persones afiliades més que en el mes anterior i va descendir l’atur en “60.214” persones.
Amaguen no solament les xifres globals i interrelacionades (ocupacions, tipus d’ocupacions, persones parades inscrites i persones parades que s’esborren, desafiliades del sistema, hores que es treballen –a milions- i no es paguen, contractes fem i jornades brossa, etc.), sinó que alhora menteixen respecte a la realitat i a la percepció de la mateixa que té la majoria de la societat.
L’atur oficial dels serveis públics d’ocupació existent a 31 de març 2015, segueix sent de 4.451.939 persones, és a dir més de 30.000 persones que a l’inici del govern del PP en el 2011. L’afiliació a la Seguretat Social, a març, se situa en 16.970.227 persones, és a dir 472.934 persones menys que en el 2011. La desprotecció dels subsidis de desocupació, ja arriba al 50% de tots els aturats i parades.
Les contractacions realitzades al març són, de manera absolutament majoritària, precàries, tant pel tipus de contracte (el temporal suposa el 90% de totes les contractacions), com per les condicions del contracte (jornades a temps parcial amb augments del 27%); salaris de pobresa i exempcions –reduccions- de les quotes empresarials a la Seguretat Social.
Les hores treballades i no pagades, segueixen amagant –i impedint- centenars i centenars de milers de llocs de treball, contribuint a l’augment dels beneficis absolutament indecents que generen les grans corporacions –sobretot- de l’IBEX 35 (33.000 milions nets en el 2014, és a dir 3.000 milions més que les prestacions de desocupació d’eixe mateix any), alhora que creix el desastre del nostre sistema públic de Seguretat Social i pensions.
JA N’HI HA PROU de mentides i menyspreus per la realitat social. El nostre quotidià, les nostres vides, són travessades per percepcions clares: cada vegada odiem més al sistema corrupte, cada vegada ens preocupem més del nostre drama social (atur i pobresa), i les mobilitzacions en el carrer han de seguir i la confluència d’aquestes mobilitzacions tindran un punt crucial en la tardor amb la VAGA GENERAL DE TOTA LA SOCIETAT: laboral, social i de consum anunciada i aprovada en el si de les Marxes de la Dignitat.
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL
