L’amiant… assassina i mata, i no és una frase feta

Presentació d’escrit per part de CGT en petició dels coeficients reductors per a totes aquelles persones relacionades amb l’amiant en els seus processos productius i en les seves vides i hàbitats.

Existeix un desconeixement descomunal entre els treballadors i la població sobre això que anomenem amiant, asbest o uralites. El que denominem com “la conspiració del silenci”, que és una política seguida per les empreses oligopòliques que han dominat el mineral en el segle XX, i que ha comptat amb la col·laboració necessària de metges, tècnics, legislació i administració per a fer-la tan efectiva, ha donat lloc a aquest perillós desconeixement.

La indústria de l’amiant i l’ús del mateix pels ciutadans ha constituït (parlem dels països en els quals ja està prohibit) la major tragèdia laboral i industrial de tot el segle XX: el nombre de morts, malalties, sofriments, hores de vida perdudes, etc. ha estat portentós. Fins al punt que anomenem a aquesta tragèdia “el genocidi de l’amiant”. També ho considerem “un genocidi impune”.

La indústria de l’amiant del segle XX ha estat qualificada com un genocidi. En efecte, en l’article II, incís c) de la Convenció per a la Prevenció i Sanció del Delicte de Genocidi es defineix al genocidi com: una “submissió intencional del grup a condicions d’existència que hagin d’implicar la seva destrucció física, total o parcial”. Sobre la destrucció física o grans sofriments sobre un grup basta recordar les xifres, poc sospitoses d’exageració, i que no cal cansar-se de repetir, de la OMS de que: “en el món hi ha uns 125 milions de persones exposades a l’asbest en el lloc de treball. L’exposició laboral causa més de 107 000 morts anuals per càncer de pulmó relacionat amb l’asbest, mesotelioma i asbestosis”.

El caràcter sistemàtic ho corrobora el fet que parlem d’una exposició industrial, diària, continuada en el temps i que en els països més industrialitzats ha abastat prop de cent anys, i en la majoria dels restants, en els quals àdhuc no s’ha prohibit, no sabem quant durarà. Sobre la intencionalitat, els industrials sabien la letalitat del mineral des de feia moltes desenes d’anys. No pot quedar impune aquest genocidi laboral i social.

CGT portarà al carrer, a la societat, en els sectors de producció i distribució, una campanya primer explicativa, segon creant cooperació entre els treballadors i treballadores per a ser capaces de prevenir la salut dels centenars de milers i milers de persones afectades, i exigir responsabilitats jurídiques en qualsevol àmbit a empresaris, empreses i a les Administracions Públiques.

CGT el dia 6 de Novembre presentarà un escrit davant el Ministeri de Treball i de Seguretat Social, al C/Agustín de Betancourt de Madrid a les 11 hores, en petició del reconeixement dels coeficients reductors a l’hora de la jubilació, per a totes aquelles persones afectades en qualsevol dels processos productius en els quals s’hagin relacionat amb l’amiant. A la mateixa hora del dia 6 de Novembre CGT ha convocat una CONCENTRACIÓ i posterior roda de premsa a les 11:30 hores en la seu del Ministeri de Treball.

LA SALUT NO ES VEN, NI ES MERCADEJA, LA SALUT ES DEFENSA

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)