Les ombres del judici pels sobrecostos audiovisuals de Canal 9

L’època negra de Canal 9 ha retornat a l’actualitat informativa a través dels tribunals. Mentre l’exdirector Pedro Garcia reconeixia la seua participació en els negocis de la Gürtel durant la visita de Benet XVI a València l’any 2006, el seu successor al capdavant de la radiotelevisió pública valenciana, José López Jaraba, declarava pels sobrecostos en la contractació de programes al polèmic empresari audiovisual José Luis Moreno. En aquest darrer judici, del qual n’ha sortir absolt López Jaraba, l’acusació popular exercida per la CGT denuncia a EL TEMPS la indefensió patida arran de la impossibilitat de comparèixer un testimoni-perit i de la surrealista declaració d’un altre testimoni. «CGT ha decidit interposar el corresponent recurs si es per la sentència absolutòria, demanant la nul·litat del judici per manifesta indefensió al sindicat en la seua condició d’acusació popular», assenyalen. La central sindical, a més, ha registrat una nova denúncia contra Moreno, a la qual ha accedit aquest setmanari.

La manipulació periodística, els episodis de corrupció, la desfeta econòmica i els abusos sexuals van caracteritzar l’aventura audiovisual de Canal 9. La televisió pública valenciana va passar d’erigir-se en un instrument de promoció de la llengua pròpia i de difusió de la informació de proximitat a convertir-se en un òrgan de propaganda política. Un autèntic drama de corrupció capaç de competir amb les ficcions més exitoses de Netflix, del qual s’han produït seqüeles als jutjats durant els darrers dies. L’exdirector de la canal autonòmica, Pedro Garcia, no debades, n’ha protagonitzat la més amarga. Aquest dilluns va reconèixer a l’Audiència Nacional que havia rebut «instruccions polítiques» per adjudicar la retransmissió de la visita del papa Benet XVI a València l’any 2006 a la trama Gürtel. Una declaració realitzada després de pactar amb la Fiscalia Anticorrupció una rebaixa de la condemna.

L’altra spin-off ha estat representada per José López Jaraba, successor de García al capdavant de la vella RTVV. L’exdirector de l’edició valenciana del diari conservador ABC va asseure al banc dels acusats per la contractació d’un conjunt de programes al productor José Luis Moreno, el qual acumula un currículum farcit de negocis polèmics amb administracions públiques dirigides pel PP. Aquestes compres, segons un informe pericial encarregat per l’acusació popular de la CGT, van comportar un sobrecost d’1,3 milions d’euros per a RTVV. L’exdirectiu de la cadena pública és l’únic acusat, al qual se li atribueixen els delictes de prevaricació, malversació i frau. Moreno, malgrat ser el beneficiari, ha evitat el processament. Com a acusació particular, l’organització sindical anarquista va demanar sense èxit i de manera solitària la seua declaració com a acusat.

Si Garcia va reconèixer la seua participació en les irregularitats comeses durant l’estança del pontífex a la capital valenciana, López Jaraba ho ha negat tot durant el judici. Una estratègia que ha donat els seus fruits, ja que aquest dijous els magistrats han dictat una sentència absolutòria. «Després de valorar totes les proves practicades en la vista oral, s’arriba a la conclusió, que l’acusat, va signar el contracte prèvia redacció dels serveis tècnics, i supervisats pels òrgans que tenien assumides les competències de control conforme a la legalitat del seu contingut, sense quedar provat que tinguera cap relació amb la productora de José Luis Moreno», han esgrimit els magistrats. 

L’absolució de López Jaraba s’ha trobat, tanmateix, amb l’oposició de l’acusació popular de la CGT, els quals recorden el resultat de la pericial i les declaracions de diversos testimonis que apuntaven a les irregularitats de la compra, així com les crítiques dels tècnics a la qualitat dels programes adquirits. «El Tribunal ignora els mecanismes que empren els corruptes per dotar d’aparença de legalitat els procediments, com ara la creació de suposats òrgans de control designats a dit pel corrupte. En aquest cas, la sentència destaca la figura de l’interventor, que va ser contractat de forma absolutament il·legal a dit pel director. També es remarca el paper de la comissió de compres, la qual estava integrada per càrrecs nomenats a dit, un fet que la converteixen en un simple formalisme. Dos testimonis clau, no debades, van parlar de paperot», repliquen. 

Al judici, segons l’acusació particular, «va provar-se la inexistència de la documentació preceptiva per justificar la compra, ja que no hi havia cap informe que realitzara una valoració econòmica del programa, el valor del qual coincidia amb el deute a compensar a Moreno». «Tampoc van existir informes jurídics sobre la impossibilitat de cobrar el deute en metàl·lic i recórrer a la compensació sense cap justificació tècnica, mitjançant els corresponents informes jurídics, tal com correspon en una administració pública», incorporen. I censuren: «Tot això demostra l’existència d’una maquinació per beneficiar Moreno des del poder polític»

«Considerem que s’ha produït una manifesta indefensió cap a les acusacions per diverses raons, com ara la denegació de suspensió del judici que vam sol·licitar les tres acusacions, és a dir, CGT, la Generalitat Valenciana i Compromís, davant la impossibilitat de declarar per part de testimonis claus», denuncien. I detallen: «Es tracta dels testimonis de Francesc Picó, excap de la secció seriada de 2007 a 2009 i excap del Departament de Ficció i Documents fins a l’any 2011, i de Miquel Francès, professor i director del Màster d’Audiovisuals de la Universitat de València, el qual és un dels millors experts en la valoració econòmica de continguts audiovisuals a l’Estat espanyol».

En el cas de Picó, va donar-se una situació absolutament surrealista. Segons va explicar en un escrit l’Advocacia de la Generalitat Valenciana, el testimoni presentava una greu malaltia a la llengua. Arran d’aquesta situació, els lletrats del Consell entenien que «aquesta persona no s’hi troba, en absolut, en condicions de salut per declarar com a testimoni en el present judici, havent-se de respectar en tot moment el període de baixa establert per prescripció mèdica i la necessitat de parlar el mínim imprescindible per conservar els punts de sutura quirúrgics».

La sala de l’Audiència Provincial de València, tanmateix, va denegar la petició dels advocats de la Generalitat Valenciana. «S’ha rebut la informació mèdica sobre l’estat del testimoni una vegada s’ha realitzat l’operació, i no s’observa impossibilitat per comparèixer i declarar. Pot respondre a les preguntes que es formulen a través del sistema de monosíl·labs i reduint al màxim l’expressió verbal», van argumentar els magistrats. «El sistema que proposa la sala produeix indefensió i vulnera l’article 24 de la Constitució, en tant que ens assisteix el dret d’obtenir respostes raonades, explicades i narracions detallades a les preguntes que formulem. A més, cal tenir en compte que hi ha preguntes que requereixen més detall que una simple afirmació o negació, i que, en tot cas, això suposaria que les preguntes es formularen en contra dels principis de la Llei d’Enjudiciament Criminal, la qual estableix l’interrogatori als testimonis i donant lloc a preguntes capcioses», va replicar l’Advocacia de la Generalitat Valenciana.

La situació va repetir-se amb el testimoni-pericial de l’expert Miquel Francès, amb el qual CGT pretenia desmuntar la pericial de part que havia presentat a última hora l’advocat de López Jaraba, David González Wonham, qui, segons va narrar Levante-EMV, va militar a Noves Generacions del PP i va ser l’escuder de Vicente Sanz, excap de Recursos Humans de Canal 9 condemnat per abusos sexuals a treballadores de RTVV. «El testimoni-perit proposat per la CGT no va poder estar al judici perquè estava hospitalitzat a causa de dues intervencions quirúrgiques realitzades la setmana anterior a la vista. Nosaltres vam demanar l’ajornament, però els magistrats van desestimar-ho», lamenten des de l’organització llibertària. «Aquest testimoni era fonamental per desvirtuar la pericial de López Jaraba, la qual va presentar-se sense que les acusacions tingueren temps material d’estudiar-la per realitzar les preguntes oportunes», afegeixen.

«La pericial de la defensa estava totalment fora de lloc, ja que valorava el preu de les produccions de José Luis Moreno en comparació a altres programes del mateix empresari audiovisual. A la pericial, argumentaven que aquesta mena de produccions només les feia Moreno. Segons el nostre perit, tanmateix, aquesta afirmació és una autèntica barbaritat, atenint-se al gran nombre de productores que hi havia en aquella època, la qual cosa és totalment demostrable consultant els anuaris i els documents de les associacions de productores del moment», incorporen. Les dificultats per declarar i la impossibilitat per fer-ho en el cas dels testimonis suggerits per les acusacions van sumar-se a la retirada sobtada d’altres testimonis essencials que havia citat la Fiscalia i el mateix acusat, com ara Juan Prefaci, aleshores secretari general de RTVV, Ricardo Calatayud, qui exercia de sotsdirector econòmic, i Luis Redondo, el qual n’ostentava la responsabilitat de contractar els programes de Moreno.

Ateses les circumstàncies en les quals va desenvolupar-se el judici a una part de les irregularitats que van causar el milionari forat econòmic a l’antiga RTVV, CGT ha decidit «interposar el corresponent recurs contra la sentència absolutòria, demanant la nul·litat del judici per manifesta indefensió del sindicat en la seua condició d’acusació popular». «Així mateix, el sindicat estudia altres possibles accions judicials donades les circumstàncies en les quals s’ha dut a terme el judici», adverteixen.

«Des de la CGT, al seu torn, estem investigant la relació entre Jaraba i Moreno. Al judici, s’hi va negar que ambdues persones es coneixien. Ara bé, la nostra central sindical ha recollit testimonis que apunten a una possible reunió entre ambdós a la seu de RTVV», indiquen. I agreguen: «També volem contestar l’afirmació expressada al judici respecte de Jaraba com al director més lleial de l’antiga radiotelevisió pública valenciana. Aquesta declaració contrasta amb les factures publicades, com ara una de 439 euros al restaurant Azaya de Madrid, la qual estava datada el diumenge 10 de juliol de 2011, o una altra de 117 euros a un restaurant del Port Vell de Barcelona, la qual està datada el diumenge 16 de gener de 2011. Es tracta de despeses en diversos restaurants sense justificació. De fet, la CGT va presentar una denúncia als tribunals per aquest assumpte, però la justícia va descartar investigar-ho». «Malgrat tot, CGT no farà un pas enrere davant la corrupció», sostenen a la federació local de l’organització llibertària.

Seguint aquesta filosofia de lluitar de manera inesgotable contra presumptes actuacions irregulars, la central anarquista va presentar abans del judici una altra denúncia contra l’empresari audiovisual Moreno i l’exdirector López Jaraba pels presumptes delictes de prevaricació i malversació. L’escrit, al qual ha accedit aquest setmanari, té com a objectiu obrir un procediment judicial respecte dels fets que, a parer de l’organització llibertària, no s’han dilucidat en l’actual judici pels sobrecostos audiovisuals de Canal 9. «No s’ha investigat, ni s’ha cridat a declarar a la resta de partícips en aquests fets greus, ja que el resultat de la prova pericial [respecte dels programes de Moreno] va obtenir-se quan el termini de la instrucció havia acabat», apunten al document. I expressen: «Segueix existent l’obligació legal de perseguir els fets que revestisquen caràcter delictiu, i això implica dilucidar la responsabilitat penal de tots els partícips». «Mentre els fets no prescriguen, poden ser objecte d’investigació», reforcen.

La denúncia, però, inclou altres aspectes que van quedar sense investigar arran del tancament de la instrucció judicial dels sobrecostos audiovisuals, com ara les despeses no professionals del compte de representació de l’exdirector general de RTVV López Jaraba. No debades, la central anarquista observa que la conducta de l’exdirectiu televisiu podrien ser constitutives de suposats delictes de malversació de fons públics i prevaricació administrativa. A l’escrit, fins i tot, el sindicat incorpora l’assumpte de les llistes fraudulentes de l’Expedient de Regulació d’Ocupació de RTVV amb el propòsit d’obrir-ne una investigació judicial.

Per argumentar la seua darrera petició al jutjat d’instrucció de guàrdia de Paterna (Horta), CGT cita la sentència que va declarar la nul·litat de l’ERO de l’any 2012, en la qual s’apunta que «van produir-se també una alteració dels criteris [per confeccionar les llistes de l’ERO], que van donar-se no per l’existència d’errors lògics i explicables arran del voluminós nombre d’afectats, sinó per la inclusió de criteris diferents dels aprovats en la decisió final de l’ERO». «Entenem», segons exposa la central, «que la fixació d’aquests criteris en l’ERO, els quals eren totalment arbitraris i suposadament dirigits a beneficiar un col·lectiu concret de treballadors […] és motiu suficient per investigar les vertaderes raons de la seua adopció, de qui va promoure-ho i a qui va beneficiar la mesura». «Aquesta conducta encaixaria en el tipus penal de la prevaricació administrativa», complementen.

Segons exposa el sindicat, les irregularitats amb l’ERO no van quedar només amb la presumpta manipulació dels criteris, sinó que «aquest suposat frau […] ha determinat la inclusió d’específics treballadors en l’ERO amb una quantia d’indemnitzacions que no correspondrien». «S’ha produït una mena de llavat de les contractacions irregulars, amb una disposició fraudulenta dels diners públics per unes indemnitzacions que no procedien», denuncien, amb referència a un informe de la Inspecció de Treball de l’any 2014 que «advertia del frau de llei en els contractes d’assessors de RTVV», és a dir, dels treballadors que s’haurien beneficiat de l’alteració de les llistes de l’ERO.

«El deute de 1.300 milions d’euros que ens han deixat els directius de RTVV no és productes només de la mala gestió», afegeixen la central en declaracions a aquest setmanari per subratllar la seua tasca contra les ombres que persegueixen Canal 9. «És el resultat d’una forma de gestionar els diners públics anomenada saqueig», remarquen. Amb la nova denúncia, estan assegurades més seqüeles de la sèrie de gènere negre en la qual s’ha convertit la vella radiotelevisió valenciana. Tot un triler al voltant dels diners públics.

FUENTE:AQUÍ