Les residències valencianes, sota els efectes de la manca de personal

El model de gestió de les residències valencianes es divideix en aquelles gestionades de manera directa per l’administració pública, les de titularitat pública amb gestió privada a través d’empreses adjudicatàries i les privades. A totes tres tipologies, la plantilla pateix sobrecàrrega de treball, superior en els serveis privatitzats, on les treballadores denuncien jornades de més de deu hores al dia i una atenció a les residents de molt poca qualitat

Marta Santacalina | @MSantacatalinaG
Ester Fayos | @Ester_Fayos
Pau Beltrán | @La_Directa
Fotos Pau Beltrán

Desmercantilitzar el sector que atén les persones en situació de dependència, així com prioritzar una atenció de qualitat. Eren dos dels objectius de la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives al País Valencià, Mònica Oltra (Compromís) en matèria de gestió dels centres residencials per a persones majors, quan va arribar a la Generalitat en l’any 2015. Després de quatre anys de legislatura, no s’han complit en la seua totalitat. Tot i que el nou model residencial ha permés un increment del 32,2% de l’oferta de places públiques i s’han inclòs una sèrie de millores en la prestació de serveis a les residències, l’atenció que ofereixen alguns centres, on hi ha una sobrecàrrega de treball per la falta d’auxiliars d’infermeria i de personal de servei, deixa molt a desitjar.

Anselmo Castellanos fa molts anys que treballa com a auxiliar d’infermeria als centres residencials valencians. Ha treballat a Silla i Aldaia, municipis de l’Horta de València, o a Carlet, a la Ribera Alta. Ara mateix, fa quasi un any que treballa a la residència pública de persones majors dependents de Borriana, on confessa que tota la plantilla està sofrint una càrrega física i psicològica “important”, en veure que no s’arriba a prestar a les residents l’atenció que mereixen. “Açò no ho he vist mai en una residència pública. Estem vivint un maltractament al treballador. Hem de fer moltes tasques i no podem assistir bé tots els iaios”, denuncia.

Castellanos fa torn de vesprada. Una vegada arriba al centre, primer, ha d’ajudar les residents a arreglar-se, els canvia els bolquers i els ajuda a netejar-se, per després baixar-les a la planta baixa, on passen la tarda jugant al bingo, a jocs de taula o fent activitats. De seguida, arriba el moment de donar-los el berenar. L’auxiliar està molt pendent de què totes estiguen hidratades i, almenys, en el seu torn, beguen un got d’aigua i de suc. Castellanos treballa junt amb un altre auxiliar. Entre els dos han d’atendre entre 30 i 35 persones, algunes de les quals “tenen un grau alt de dependència i, per tant, requereixen una major atenció”, assegura.

Castellanos treballa junt amb un altre auxiliar. Entre els dos han d’atendre entre 30 i 35 persones, algunes de les quals “tenen un grau alt de dependència i, per tant, requereixen una major atenció”, assegura.

Encara que al matí hi ha més personal, la plantilla porta des d’abans de l’estiu passat denunciant que no és suficient. En efecte, tal com publica el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), per a la categoria professional d’auxiliar d’infermeria en un centre de persones majors dependents s’estableix un mínim de dues auxiliars o gericultores a jornada completa cada nou usuàries, una xifra que es redueix a set per a unitats d’alta dependència. “A les nits, les meues companyes estan molt pitjor, perquè només hi ha dues persones, que han de canviar els bolquers a tots els residents”, subratlla Castellanos.

Vanessa Almela, membre de CGT Castelló, descriu els dos problemes principals que caracteritzen algunes de les residències públiques del nord del País Valencià, com la de Borriana o l’únic centre per a persones majors dependents a Castelló de la Plana -la residència Lledó-, o Hogar Sagrada Família de la Vall d’Uixó, que depén de l’Ajuntament. “La ràtio de personal es va establir fa molts anys, quan les usuàries eren més autònomes i no necessitaven tant de suport, però el perfil de la gent va canviant i cada vegada són persones més dependents que requereixen una major atenció”, matisa. D’altra banda, afegeix que hi ha moltes vacants que no es cobreixen, “fet que augmenta encara més la sobrecàrrega de treball”.

Davant d’aquesta situació, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives es va comprometre a efectuar un augment del personal en els serveis d’atenció directa dels centres que depenen de la Generalitat -centres residencials i centres especialitzats en l’atenció a persones en estat de necessitat- abans de l’1 de juliol de 2018, “motiu pel qual es van paralitzar les concentracions que s’estaven fent”, recorden des del Comité d’empresa de la Conselleria i la Junta de personal de Serveis Territorials de Castelló. Tanmateix, avui en dia, malgrat que sí que s’han incorporat dues auxiliars, “es continua treballant a mínims i no arriba tot el personal que fa falta”, lamenten.

La Conselleria d’Hisenda, presidida pel socialista Vicente Soler, va assegurar que l’1 de juliol estarien aprovades les 500 places que havien demanat a diferents sectors de l’Administració pública, “sobretot d’atenció directa a residències”, “però quan passa aquesta data, ens enterem que no les havien concedit”

La problemàtica transcendeix les competències de la Conselleria d’Igualtat. I és que, segons han informat des del departament de premsa de la vicepresidenta Mònica Oltra, la Conselleria d’Hisenda, presidida pel socialista Vicente Soler, va assegurar que l’1 de juliol estarien aprovades les 500 places que havien demanat a diferents sectors de l’Administració pública, “sobretot d’atenció directa a residències”, “però quan passa aquesta data, ens assabentem que no les havien concedit, i ens digueren que es concedirien escalonadament en un termini que tampoc s’ha complit”.

La sobrecàrrega de treball arriba a les comarques del sud

Segons les treballadores i sindicats consultats per la Directa, Intersindical Valenciana i CGT València, la sobrecàrrega excessiva de treball que denuncia la plantilla d’algunes residències públiques a les comarques de nord no s’està donant en la mateixa intensitat a les comarques de València. “Sempre cal millorar alguna cosa, però ara mateix no ens trobem en la mateixa situació que a Castelló o Alacant. Hem millorat molt”, assegura Isabel López, membre d’Intersindical Valenciana. Tot i això, a les comarques del sud, les treballadores d’algunes residències públiques fa mesos que denuncien sobrecàrrega i explotació.

És paradigmàtic el cas del centre alcoià Mariola, on la plantilla s’ha concentrat tots els dimarts des de l’octubre del 2017 per aconseguir un augment de personal. Puri Añón, treballadora de la residència i delegada per Comissions Obreres (CCOO), afirma que s’han aconseguit 500 places d’auxiliars repartides entre totes les residències del País Valencià gràcies a les seues reivindicacions constants. “Estem veient que a poc a poc s’estan fent les incorporacions de personal”, assevera Añón. Tanmateix, Mariola ha sigut un centre capdavanter en la mobilització per les característiques de les seus residents: persones suprassistides que requereixen molta atenció. Per atendre 60 persones, la majoria enllitades, actualment són dèsset auxiliars, dos zeladors -un recentment incorporat- i set infermeres a la plantilla, però només 10 per jornada, de les quals cinc hi són al matí, quatre a la vesprada i una a la nit. Les treballadores, amb grans esforços, es fan càrrec de les persones residents, però la falta de personal provoca el desajust de l’horari de les tasques i dificulta arribar a les condicions higièniques més desitjables.

La falta de personal condiciona també el fet que a les treballadores els hi siga difícil agafar-se els dies d’assumptes propis. Puri Auñón denuncia que les nòmines de nocturnitat sempre arriben amb dos mesos de retard

La falta de personal condiciona també el fet que a les treballadores els hi siga difícil agafar-se els dies d’assumptes propis. Puri Añón denuncia que les nòmines de nocturnitat sempre arriben amb dos mesos de retard. Per la seua part, Rosa Palacios, de la Federació de Serveis a la Ciutadania de la província d’Alacant de CCOO, afirma que el retard d’aquestes nòmines es deu a la falta de personal que també hi ha a la Direcció territorial, que ja està plantejant noves incorporacions a la plantilla.

“Totes les residències en general es troben en condicions precàries, als centres de benestar sempre s’ha treballat sota mínims”, afirma Palacios. La residència també alcoiana Pintor Sala, la Florida d’Alacant o la residència Tercera edat de Torrevella són altres exemples. Després d’anys de reclamacions, s’incorporaran set persones a la primera i cinc a la residència alacantina. A Torrevella, les treballadores també es van concentrar després de passar més d’un any sense metge en un centre amb 150 usuàries, “però qui s’ha estat mobilitzant constantment per les incorporacions han sigut les treballadores de Mariola”, matisa Palacios.  Actualment, han decidit aturar les concentracions setmanals, després de la incorporació d’un zelador més i la notícia d’altres imminents.

El luxe de tindre un dia lliure

Aida Alcázar ha treballat en dues residències de persones majors. Durant tres mesos, va estar a la residència de la Vall d’Uixó, gestionada de manera directa per l’administració pública; i l’estiu passat va estar al centre Savia de Quartell (comarca del Camp de Morvedre), gestionat per una empresa privada a través d’un contracte públic amb la Generalitat. “A la pública teníem una sobrecàrrega prou gran, encara que hi havia més personal que a Savia”, relata. La residència de la Vall d’Uixó compta amb 64 places i “érem més treballadores per a menys residents, mentre que a Quartell hi ha 124 places. Al matí, hi havia onze auxiliars, a la vesprada sis, i a la nit dos. És molt reduït, però és una realitat que està present a la majoria de residències”, assegura.

Alcázar va deixar el treball a Quartell, perquè no podia aguantar el ritme de treball. A més a més, exigien una disponibilitat completa, per tant, resultava complicat agafar-se dies lliures: “Cada dos per tres, estaven fent canvis d’horari. Vine ara, ara no vingues… I et cridaven a última hora”. A la plantilla del centre de Borriana també se’ls exigeix eixa flexibilitat i disponibilitat absolutes. “Una pràctica molt comuna és el fet que sempre s’ha d’estar disponibles. Si criden per telèfon, s’ha d’estar disponibles i anar”, denuncia Castellanos, qui conta que mai agafa el seu telèfon en el seu dia lliure.

A major privatització, major explotació i pitjor servei

Amb el nou model residencial de la Conselleria de Mònica Oltra, s’han passat de les 12.829 places en residències públiques que hi havia en 2015 a les 16.969, el que ha suposat la creació de 4.140 places. D’aquestes 16.969 places, 3.886 corresponen a centres públics de la Generalitat, 1.412 són places municipals, 1.363 corresponen a centres gestionats per entitats del tercer sector dirigides a l’atenció de persones sense llar, persones majors, víctimes de tracta, etc.; 663 places finançades amb Prestacions Vinculades al Servei de Garantia (PVS) -servei que ofereix la Generalitat en què, si una persona dependent, en un radi de vint quilòmetres al seu domicili, no disposa d’una plaça pública, se li ofereix la possibilitat de rebre una prestació econòmica-; 4.607 a PVS Residencial -prestació vinculada al servei residencial que contribueix a finançar el servei en funció del grau de dependència de cada persona-; i 5.038 places concertades a través del concurs d’empreses.

Algunes d’aquestes empreses són Intercentros Ballesol SA, que compta amb 45 centres arreu de l’Estat espanyol; Residencial Senior 2000, Geroresidenciales Solimar SL, mercantil valenciana que gestiona més de 1.200 places públiques i privades a les comarques de la Ribera Alta i Baixa, l’Horta Sud, la Safor i la Vall d’Albaida; o Centros Residenciales Savia, també valenciana, una de les més grans i que, durant anys, va estar vinculada a la família de Juan Cotino (PP), empresari, exconseller de Benestar Social i expresident de les Corts Valencianes, que tenia el 39% de l’accionariat, segons un informe de la comissió d’investigació de les Corts Valencianes. Savia opera a tot el territori valencià i es fonamenta en els principis de “qualitat, confiança i professionalitat”, segons assenyalen a la seua pàgina web. Uns principis que disten molt de la realitat, tal com remarca l’extreballadora Alcázar: “Anàvem molt ofegats i la qualitat del servei que pots oferir disminueix”.

“Més d’un dia isc del centre plorant. Encara que em diuen que m’acostumaré, no em puc acostumar a veure com estan els iaios. Cada vegada venen més iaios i hi ha menys gent treballant. No podem fer tota la feina que ens demanen”, denuncia

L’explotació laboral és major a les residències de titularitat i gestió privada per part de societats mercantils que es dediquen a oferir assistència a persones majors, entre altres activitats. Es tracta, per exemple, de l’empresa Hotel Residencia Sant Llorenç SL de Vila-real, a la Plana Baixa. Segons el portal Expansión, va ser constituïda en l’any 2003 i compta amb 105 places. Marisa Mas, nom fictici per por a represàlies en el seu lloc de feina, hi treballa des de fa quasi un any, temps en què encara no s’ha acostumat a veure les condicions en què es troben les residents. “Més d’un dia isc del centre plorant. Encara que em diuen que m’acostumaré, no em puc acostumar a veure com estan els iaios. Cada vegada venen més iaios i hi ha menys gent treballant. No podem fer tota la feina que ens demanen”, denuncia.

Mas treballa com a netejadora. Va entrar a la residència a principis de 2018 amb un contracte indefinit. “Et fan indefinida, perquè si trobes una altra cosa, ja no et vols quedar ací”, relata. La seua jornada laboral supera les huit hores diàries, arribant a treballar deu hores i mitja cada dia per uns 980 euros nets al mes. “Eixes dues hores extra que fem, les paguen a cinc euros l’hora i en negre”. Com ella, segons denuncia, les auxiliars d’infermeria treballen més de deu hores entre setmana i trenta durant els caps de setmana. “Com pots atendre bé als avis si estàs 14 hores treballant? Açò és molt trist”, sentencia.

Un total de 300 treballadores, algunes de les quals van estar més d’un any sense cobrar les nòmines -mai van arribar als dos anys, perquè haurien d’haver cobrat indemnitzacions-, es van veure afectades per un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) d’extinció

A l’avantguarda de la gestió privada, durant molts anys hi han estat els deu centres residencials d’Altea i Relleu, destinats a assistir persones majors, amb diversitat funcional, víctimes de violència masclista i menors en situació de desprotecció, i que fins al 2017 eren gestionats per l’empresa EMAUS, la qual cobrava subvencions del Partit Popular, que en aquell moment governava al País Valencià. La mercantil va entrar en concurs de creditors amb un deute de 21 milions d’euros, cinc dels quals amb la Seguretat Social. Un total de 300 treballadores, algunes de les quals van estar més d’un any sense cobrar les nòmines -mai van arribar als dos anys, perquè haurien d’haver cobrat indemnitzacions-, es van veure afectades per un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) d’extinció, mentre que més de 150 ciutadanes en situació de vulnerabilitat podrien haver-se quedat sense cap mena d’atenció directa.

En juliol de 2017, la Conselleria d’Igualtat va informar que la Fundación Salud y Comunidad havia assumit la gestió dels centres, amb la qual cosa es mantenia la continuïtat del personal i els serveis. Tanmateix, el conflicte laboral encara s’allarga fins al dia d’avui. “A molta gent encara li deuen diners”, assegura Lluís Negro, un extreballador de l’empresa, qui reconeix que, tot i això, ara mateix estan molt millor: “Cobrar una nòmina i el fet de poder arribar a final de mes tranquil·litza qualsevol”.

El model Cotino

L’explotació laboral a les residències del País Valencià és una realitat que s’intensifica en aquelles gestionades per empreses privades. La vicepresidenta Mònica Oltra ha volgut posar fi al model de gestió dels centres del Partit Popular, que, fins i tot, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va declarar il·legal per haver adjudicat un total de 2.000 places a través “d’un procediment negociat sense publicitat”. D’aquesta manera, el Govern anterior només oferia places concertades a una sèrie d’empreses escollides. En concret, va adjudicar el 100% de les places concertades a nou mercantils.

L’actual Savia, que abans s’anomenava Gerocentros, va ser una de les empreses més beneficiades pel model Cotino, que tenia l’objectiu, segons la Conselleria d’Igualtat, “d’omplir residències per als fins lucratius d’uns pocs”. Tal com va publicar El Confidencial, Cotino va abandonar Gerocentros fa anys a causa dels problemes econòmics que tenia a l’empresa. Després, els seus socis, l’empresari Enrique Ortiz i el Grupo Fuertes (El Pozo) van assumir les seues participacions.