×

“No volem que ningú ens impose la igualtat sotmetent-nos al capitalisme”

“No volem que ningú ens impose la igualtat sotmetent-nos al capitalisme”

Entrevista a Vanesa Almela Escrig, Secretària de la Dona de CGT-Castelló publicada en Notícia Confederal Febrer 2016.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Vanesa en la seu de la CGT-PV

Nascuda a Castelló en 1978, Vanesa representa en els seus gustos, desitjos, experiències i militàncies a tota una generació que, educada en la il·lusió del confort, es va trobar davant l’abisme d’una època caracteritzada per la precarietat, la pérdua de cultura obrera i la falta d’eixides dignes per als més joves.
Sempre ha sigut rebel, crítica amb el seu entorn i inquieta socialment. Una rebel·lia potenciada pel coneixement d’altres països on ha viatjat com Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Índia, Portugal, França, Irlanda, Anglaterra, etc… Els seus estudis, diplomatura en Educació social per la UV i llicenciatura en Psicopedagogia per la UJI, li van permetre optar a un lloc de treball en la Generalitat Valenciana, concretament com a especialista en menors en la Conselleria de Igualtat i Polítiques Inclusives. Amb una energia desbordant, la nova Secretària de la Dona de CGT-Castelló es declara “feminista, ecologista i lluitadora contra les desigualtats socials”

 

Com i per què t’afilies a la CGT?
La meua militància en la CGT és molt recent, de fet, vaig ser triada delegada sindical del Personal del Consell de Castelló abans d’estar afiliada o de col·laborar amb el sindicat. La situació laboral en la qual ens trobem m’estava superant i em van animar a formar part de les llistes perquè CGT no tenia representació sindical del Personal del Consell a Castelló. Des del meu punt de vista, feia falta la presència d’un sindicat més crític i compromès amb la classe obrera i la meua ideologia és afí als plantejaments de la CGT. En cap moment vaig pensar que eixiria triada, ja que com no hi havia representació i estava la segona de la llista creia que com a molt eixiria el primer de la llista. Tot va passar molt ràpid i, de sobte, era delegada sindical. Així que el primer que vaig fer va ser afiliar-me. Encara que em van advertir que no era obligatori vaig creure que era el més conseqüent amb el meu nou nomenament.

Has assumit un càrrec de responsabilitat, el de Secretària de la Dona en la Federació Intercomarcal de Castelló. Com afrontes el càrrec, quines són les línies d’actuació que us heu marcat i en quins aspectes vas a incidir en aquesta nova marxa?
És cert que he assumit una gran responsabilitat per a la meua recent incorporació a la CGT però el meu caràcter em fa implicar-me a fons en els projectes en els quals participe. Quan es va formar a l’octubre el nou Secretariat Permanent em van plantejar les meues preferències per a formar part en els grups de treball de les diferents Secretaries. Al principi, em vaig plantejar formar part de la Secretaria de Formació i/o Acció Social. Però en informar-me que en altres Federacions Locals existia la Secretaria de la Dona vaig considerar important recuperar la Secretaria de la Dona en la CGT de Castelló. Durant aquests últims anys, la meua militància en el Tremenda Fem Fest m’ha motivat per a implicar-me més i més amb la lluita feminista. Crec que tant per la meua formació, ideologia, lloc de treball i experiències puc aportar el meu òbol per a lluitar contra aquest sistema capitalista i patriarcal des de l’anarcosindicalisme en aquesta nova etapa…i espere no defraudar a les persones que han confiat en mi per a assumir aquest càrrec.
He assumit el càrrec amb una gran motivació perquè el feminisme siga una de les bases de l’organització, però reconec que en ocasions em genera inseguretats respecte a si estaré a l’altura de les circumstàncies. El sistema patriarcal està tan assimilat en aquesta societat que és necessari fer una transformació social des de la base. Les dones que formem el grup de treball de la Secretaria de la Dona hem decidit començar per la revisió de nosaltres mateixes i del nostre entorn més proper: família, amistats, sindicat, llocs de treball, oci,… No volem limitar-nos a les campanyes institucionals del 8 de març i el 25N. Estem treballant per a realitzar activitats de forma periòdica que potencien el suport mutu, la formació, informació i participació de les dones des d’una perspectiva fresca i no victimista. L’objectiu és que les activitats que plantegem ens ajuden a reflexionar sobre el paper que tenim i quin és el que ens agradaria tenir. De moment hem fet exposicions, xerrades, tallers, monòlegs,… i estem bastant contentes amb el que ens han aportat i amb l’acceptació que han tingut. Totes les activitats que s’han realitzat han sigut mixtes perquè considerem fonamental que els companys s’unisquen a la revolució feminista però no descartem realitzar activitats no mixtes si per la seua idiosincràsia ho considerem oportú.
Considerem fonamental incidir en el nostre apoderament i en el de la resta de dones per a combatre la discriminació que patim en tots els àmbits i, desgraciadament, en les víctimes per violència patriarcal que considerem alarmant. També en la formació des d’una perspectiva feminista tant per a dones com per als homes.

En què es diferencia el feminisme de la CGT respecte al feminisme que promou el sistema?
El feminisme institucional és un feminisme de despatx que intenta posar pegats a la societat per a convèncer-nos que vivim en “igualtat”. Se segueixen realitzant campanyes i projectes, realitzats per homes o no, que no tenen en compte les necessitats i demandes reals de les dones. Com sabeu, existeixen diferents tipus de feminisme però des de la CGT apostem per l’anarcofeminisme. No volem que ningú ens impose una igualtat dins de la submissió d’aquest sistema. Volem ser el motor del canvi i tenir la llibertat de decidir què volem fer, com i quan. De forma individual és molt complicat aconseguir assoliments globals però cercant espais on compartir les nostres inquietuds ens fem més fortes i combatives. Actualment, ens trobem en un auge del feminisme i és important aprofitar aquesta circumstància per a arribar al màxim de persones possibles. Malgrat el poc temps que porte militant considere que manca implicació, compromís i canvi d’actituds i comportaments dins de la nostra Organització.

Treballes en la Generalitat. Ens pots explicar en què consisteix la teua labor i com és el sindicalisme de la CGT en l’Administració Pública?
El meu lloc de treball és Tècnica Mitjana Especialista en Menors, més conegut com a T.M.E.M., en la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de Castelló. La meua funció és la instrucció dels expedients de Protecció de Menors que s’aperturen i dels quals ja s’han pres mesures de protecció i es troben en acolliment residencial en un centre d’acollida.
Sobre el sindicalisme de la CGT en l’Administració Pública us puc parlar de quina està sent la meua labor. No he tingut l’oportunitat de tenir molta relació amb delegades d’altres administracions, encara que és una cosa que tinc pendent. Per l’escàs contacte que he tingut, ha sigut enriquidor compartir experiències i informació. L’acció sindical en l’Administració Pública la realitze amb el meu company Víctor Tormo, al que he de donar-li les gràcies des d’ací per ser un suport fonamental per a mi en la labor que realitzem. Considerem prioritari la nostra presència en els llocs de treball perquè les empleades públiques coneguen que existeix un altre sindicalisme més participatiu, de classe i ètic que no solament es preocupa per temes laborals sinó que té una visió més àmplia incidint en les desigualtats socials mitjançant la lluita obrera a través de l’acció directa. Som conscients de les nostres limitacions, ja que som només dues persones per a un gran nombre de treballadores. Procurem conèixer quines són les preocupacions dels diferents col·lectius. És vital que siguem accessibles, amb les nostres limitacions, i tan radicals com a efectius en les nostres respostes. Pretenem guanyar la confiança de les companyes per a augmentar l’autorganització dels col·lectius. Cal trencar amb la idea paternalista que la solució vindrà de fora.

Coneixent des de dins el que fan els ens públics respecte a les violències masclistes que pateixen tant dones com a xiquets, quina és la teua opinió? És una acció, l’estatal, efectiva, contraproduent, pal·liativa…?
L’acció estatal respecte a les violències masclistes que pateixen xiquets i dones, com mostren les xifres, no està sent efectiva. Es realitza una labor assistencial que, a voltes, arriba a temps per a pal·liar situacions d’emergència però no s’ofereixen alternatives que ajuden a llarg termini. La tipologia i normativa dels recursos que existeixen per a les dones i els seus fills, les constants retallades dels recursos, l’escassa racionalització dels existents i els programes obsolets que no s’adapten a les situacions actuals, segueixen sent pegats que no aporten solucions a llarg termini en la majoria dels casos. Les víctimes segueixen sent les que han d’abandonar la seua casa i entorn mentre que els maltractadors “campen a plaer”. Se segueix responsabilitzant a les víctimes i no se’ls ofereix una protecció real i efectiva. A part d’oferir a les víctimes els suports que requerisquen, és necessari posar la mirada en l’agressor i realitzar campanyes en les quals s’exigisca el cessament de qualsevol violència masclista.

Com analitzes l’evolució de la situació de la dona en els últims 40 anys? Creus que estem en un moment de progrés real o estem en plena involució de drets adquirits?
Crec que si que hi ha hagut una evolució en la situació de la dona. Som més lliures en molts aspectes. Tenim més accés a l’educació, a la música, a la cultura, al món laboral,… però segueixen existint desigualtats en els salaris, les cures en la llar continuen sense ser reconegudes ni legal ni socialment, no es recolza a la maternitat,… En alguns aspectes hi ha hagut involució i per descomptat no hi ha hagut una revolució feminista, que és el que fa falta.

Quines penses que són les claus per a acabar amb el masclisme producte del patriarcat?
Considere que l’educació és fonamental per a acabar amb el masclisme. L’educació tant en la llar com en les escoles. Lamentablement, l’educació segueix sent sexista, autoritària, competitiva i discriminatòria.
És necessari crear espais per a la reflexió, ja que vivim en una societat en la qual tot es fa amb presses i no ens dóna temps a replantejar-nos per què actuem de determinades formes reproduint els valors del sistema patriarcal.
Per a mi també és molt important recolzar als col·lectius, organitzacions i persones que realitzen iniciatives feministes generant xarxes de col·laboració que ens unisquen i ens facen més fortes. El canvi ha de sorgir de nosaltres.

Vols afegir alguna cosa més?
Doncs t’agraïsc que em dónes aquesta oportunitat perquè des d’ací vull fer una crida a les dones de la província de Castelló perquè participen en les assemblees, que realitzen propostes d’activitats i/o que participen en les activitats que s’organitzen des de la Secretaria de la Dona. La pròxima activitat que hem organitzat és la presentació del llibre de la companya Yanira Hermida, “Luchaban por un mundo nuevo” el dia 12 de febrer. Us anirem informant!
Vull agrair al grup de dones que participen en la Secretaria de la Dona de Castelló la seua implicació directa o indirectament, ja que sense elles haguera sigut impossible estar duent a terme aquesta tasca. I a totes les que sense pertànyer a CGT han col·laborat amb la Secretaria.
El meu agraïment al grup de dones de CGT del País Valencià i Múrcia/Dones Lliures pel bon acolliment que he tingut i el plaer que és compartir enriquidores discussions amb elles.
I com no, el meu agraïment als companys de CGT Castelló pel seu suport incondicional.
I a vosaltres! Per pensar en mi per a fer-me aquesta entrevista i donar-me l’oportunitat que la Secretaria de la Dona de Castelló cresca.

Libertad Montesinos

Equip Comunicació CGT-PV

Comparteix