Això ho deien fa poc els i les representants dels treballadors de les empreses auxiliars del Metall de Cadis: el problema no és l’augment de salaris del conveni, el problema és que ja no hi ha conveni, que el conveni és lletra morta. Creure’s que l’important en una cadena de contractes de les dimensions actuals en molts sectors és si el conveni aplicable és el de l’empresa principal o el de la contracta, és no entendre que fa ja molt de temps que el conveni s’ha convertit en una carcassa buida en relacions laborals precàries, essencialment brutals, convertides en una dictadura patronal efectiva sense contrapesos reals.
L’única reforma laboral possible contra la precarietat passaria pel que constitueix una heretgia manifesta per a tots els signants d’aquest acord: el reforçament efectiu dels treballadors en el lloc de treball, individualment i en els seus processos d’organització autònoma col·lectiva. Això implica acabar amb els acomiadaments improcedents (si és il·legal, no hi ha acomiadament), acabar amb les cadenes de subcontractació (si està en la teua cadena de valor, són els teus treballadors), multiplicar la possibilitat d’actuació de les assemblees de treballadors i treballadores en els centres de treball (si t’afecta, decideixes), fixar de nou els límits a les decisions empresarials sobre horaris, torns, teletreball, etc. (pacta sunt servanda, «els acords s’han d’acomplir»)
Les organitzacions sindicals que signem aquest comunicat estem constituïdes per treballadors i treballadores que treballem, que veiem el que passa en les empreses, que patim l’explotació però que hem decidit fer-li front. No li devem res a ningú. No vivim d’arribar a acords.
Treballem, cobrem el nostre salari, lluitem pels nostres drets.
Sabem, per tant, que la precarietat no és producte de cap article aïllat de l’Estatut dels Treballadors, que no es resol canviant-li el nom als contractes, que no ens la regalaran els que sempre ens venen, per molt que siga el dia abans de la Nit de Nadal.
I sabem, també, que haurem de lluitar contra la precarietat, contra l’explotació, contra la injustícia, encara més el dia després que la nova reforma laboral s’aprove.
Ni la patronal, ni CCOO i UGT, ni el Ministeri de Treball no ens ajudaran. Les seues reformes laborals són lletra morta, cançons suaus per a dormir la xicalla, mentre la brutalitat del dia a dia dels treballadors i les treballadores no ens deixa un altre camí que prendre en les nostres pròpies mans el nostre alliberament.
Les organitzacions sindicals que signem aquest comunicat lluitarem i ens mobilitzarem per la derogació de les reformes laborals que han suposat un atac constant als nostres drets com a treballadores i treballadors. Aquesta nova, la de l’any 2012 i la de l’any 2010, per esmentar les més recents. Fetes tant per governs suposadament d’esquerres com per governs de dretes i sempre al servei del Capital.
La lluita és l’únic camí.
Organitzades som mes fortes.
CGT-PV
CNT València
COS
Intersindical Valenciana
