L’IPC baixa del 3% per primera vegada des de l’estiu passat, amb una pujada del 2,8% al febrer. La inflació subjacent, per la seva banda, continua baixant lentament (una dècima) i es queda al 3,5 %.
Els dos grups principals que han baixat l’IPC són de productes bàsics: electricitat i aliments. Tot i això, és una baixada d’inflació molt enganyosa. Pel que fa als aliments, no és perquè baixin, sinó perquè pugen menys que l’any passat. Tot i així, encara estem davant d’un augment de preus de l’alimentació de més del 5%, amb productes que continuen pujant, com el pa i la fruita. I en relació amb l’electricitat, la baixada del preu del quilovat hora no la notarem a les butxaques, en pujar els impostos. El preu de la llum no pot condicionar la vida diària de milions de famílies.
Entre els preus que no només han pujat, sinó que ho han fet més que fa un any, hi ha els del transport. Ha tornat a augmentar el preu dels carburants i també alguns transports de passatgers.
En comparativa amb els salaris, la mitjana pactada per conveni ja és parella amb l’IPC, 2,85%. Però estem lluny de recuperar el nivell adquisitiu previ a la guerra d’Ucraïna i l’onada d’augments en productes bàsics. Per exemple, els olis han pujat, des del 2021, un 120,8 %. Se n’han més que duplicat en tres anys. El sucre, un 62%; la llet i els ous, un 40%. I així, un llarg etcètera. D’aquesta pèrdua acumulada, mes rere mes, els salaris no es recuperen, i avui som més pobres que el 2021. Mentre algunes cadenes alimentàries i de supermercats presumeixen d’incrementar els beneficis en els últims mesos, s’evidencia que part d’aquests beneficis cada cop grans són a costa de les famílies. Per això cal vigilar l’especulació dels aliments. I pel que fa als salaris, des de CGT apostem clarament per la pujada urgent dels salaris al nostre país, per poder recuperar el poder adquisitiu de la classe treballadora.
