[Tanquem Cofrents] Un ginkgo en record de les víctimes de l’era atòmica

Amb l’inici de 2019 es complix el 75 aniversari de la primera producció industrial de plutoni. Este fet marca el principi de l’era atòmica, tant en el seu vessant militar com civil. Encara que s’havia sintetitzat per primera vegada abans, va ser a principis de 1944 quan va començar la producció industrial de plutoni a les instal·lacions secretes d’Oak Rigde, ubicades a Tennessee (EUA), dins del Projecte Manhattan.

Esta producció de plutoni, així com la d’urani enriquit en altres instal·lacions del mateix emplaçament, van ser destinades a la fabricació de les primeres bombes atòmiques, tant la del primer assaig, conegut com a Trinity, com les llançades sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki el 5 i el 9 d’agost de 1945. Estos atacs nuclears van matar a 225.000 persones i van ferir a centenars de milers més. Els descendents dels supervivents encara patixen les seues conseqüències.

Estos fets de la II Guerra Mundial van ser el principi d’una carrera armamentística per a construir cada vegada més i més potents bombes nuclears. Actualment, fruit de la seua proliferació, un mínim de 10 països posseïxen milers de bombes atòmiques amb capacitat per a destruir diverses vegades el món sencer. Les tensions geopolítiques, lligades als intents de diversos països d’aconseguir la bomba atòmica, mantenen al Planeta en una situació de risc permanent.

Durant els darrers 75 anys, el llançament accidental de bombes nuclears, així com incidents durant el seu transport i manipulació, ens han tingut a la vora de l’abisme repetides vegades. De fet, la pròxima setmana es complix el 53 aniversari de l’accident nuclear de Palomares, en el qual quatre bombes atòmiques de plutoni van caure sobre la costa espanyola. Afortunadament no van arribar a esclatar, però van contaminar radioactivament este municipi d’Almeria.

L’inici de la producció de plutoni va suposar també el començament de la construcció de les centrals nuclears, que han fet del món un lloc més insegur i perillós. Així ho testimonien els desastres nuclears de Txernòbil i Fukushima, que es van cobrar la vida de milers de persones.

El passat dissabte, 12 de gener, la plataforma Tanquem Cofrents, en la qual participa Acció Ecologista-Agró, vam recordar a totes les víctimes de l’era atòmica amb un acte senzill però carregat de simbolisme: la plantació d’un ginkgo (Ginkgo biloba) als Jardins de Vivers de la ciutat de València, on també vam instal·lar una placa commemorativa mentre sonaven el tabal i la dolçaina.

La plataforma va triar el ginkgo, en lloc de qualsevol altra espècie, pel fet que este arbre és un símbol de resistència i renaixement després de la catàstrofe nuclear. El motiu és que poc després del llançament de la bomba atòmica d’Hiroshima, en les ruïnes d’un temple budista pròxim a l’epicentre de l’explosió, va rebrotar un ginkgo, al qual li van seguir altres exemplars d’esta espècie per tota la ciutat.

Des de Tanquem Cofrents apel·lem a l’esperit del ginkgo d’Hiroshima i emplacem a tota la societat a continuar lluitant per l’eliminació de totes les armes atòmiques i el tancament de totes les centrals nuclears del Planeta. Volem un món on l’era atòmica siga només un mal record del passat. Volem un món més net, més lliure i més segur. Un món, en definitiva, el qual ens puguem sentir orgullosos de deixar com a herència als nostres fills i a les generacions futures.

La plataforma Tanquem Cofrents està formada per Acció Ecologista-Agró, Ecologistas en Acción, Greenpeace, Plataforma Per Un Nou Model Energètic, Salvemos Mijares, Marfull, Xúquer Viu, La Ribera en Bici, Espai Alternatiu, Intersindical Valenciana, CGT, PAH-València, Associació de Damnificats per l’Incendi de l’Alcalatén (ADIA) i el Moviment Ibèric Antinuclear (MIA).