Aquest passat diumenge hem assistit a un fantàstic dia de referèndum a Grècia.
Com sempre, ens posicionem a favor de la consulta permanent a les persones sobre els problemes que els afecten… “si ningú treballa per nosaltres, ningú pot decidir per nosaltres”. I açò sense oblidar que, els grecs i les gregues tenien l’espasa de Dàmocles del FMI, del BCE i dels 18 caps d’Estat miserables de la resta de la U€, representants dels Mercats i els Mercaders.
Es pretenia i es pretén la Liquidació Final del poble grec: ningú, menys encara Grècia, pot posar en escac l’ “ordre segur dels diners” constituïts des d’eixos mecanismes fiscals i polítics autoritaris des dels anys 80 i reforçats de manera criminal des de la “gran crisi-estafa”.
Grècia, les persones que constitueixen el poble grec, han sigut esquilmades, espoliadas i robades fins a convertir la vida en un impossible. La seua riquesa, el seu PIB, ha disminuït en un 26%. El 67% dels joves de les generacions que haurien de treballar en el desenvolupament i construcció del seu país, són simplement menyspreats i prescindibles. Els seus majors han vist disminuir les seues pensions en més d’un 50% i, els seus serveis essencials, aquells que possibiliten la vida: la salut, la sanitat, l’educació, la comunicació, l’energia, han sigut lliurats als mercats privats, els quals vénen decidint qui viu i com viu.
Els grecs i les gregues sembla que entenen que el Sr. Draghi (BCE), la Sra. Lagarde (FMI), el Sr. Schulz (President del Consell) i el Sr. Juncker (Comissió Europea), no poden demanar-los que “complisquen amb un contracte-memoràndum” que ells mateixos han incomplit des del primer moment: els seus centenars de milers de milions dels dos rescats, no han sigut emprats sinó per a “pagar als banquers alemanys, francesos, anglesos, espanyols, etc.” Que ells (FMI, BCE i Comissió) van donar a interès 0% o 1%, perquè després se’ls obligue a pagar al poble grec a uns interessos especulatius i criminals. Solament el 10% d’eixos centenars de milers de milions ha entrat en l’economia grega. Qui incompleix els contractes són els qui fan paranys.
El poble grec ha dit OXI, NO i aquest acte polític d’autonomia, de valentia, des dels inicis amb les protestes quasi aïllades i molt reprimides dels anarquistes contra el sindicalisme d’acompanyament i els partits polítics al servei del capital, no pot ser exemple per a la resta de pobles, sobretot els del Sud i els sudes que existeixen en els països del Nord, doncs resultarà que els pobles i les persones entendran en la pràctica quotidiana que les protestes, de sindicalistes i dels moviments socials, que la construcció de centres socials gestionats des de les persones, des dels barris, l’autoorganització del poble en definitiva, són capaces de fer funcionar l’economia de la vida, amb hospitals autogestionats, amb cooperatives, amb solidaritat, amb comerç alternatiu, etc. Són canvis no formals, sinó reals, d’organitzar i organitzar-se, sense dependre d’un capitalisme criminal, patrimonialista, que ha destruït la vida de més de dos terços de la humanitat i amenaça seriosament la Biodiversitat.
Els grecs i les gregues, no poden seguir estant sols i soles. Celebrem l’OXI grec al costat de les nostres companyes i companys que no creuen que cap govern nascut d’unes urnes els vaja a salvar i que, per contra, sí saben, sí treballen perquè cada dia hi haja més persones defensant la seua dignitat, construint el seu futur i fent-ho col·lectivament al costat d’els qui detesten el sistema capitalista i a tot règim autoritari.
La Solidaritat i la Cooperació és especialment necessària i, els pobles del Sud d’Europa, tenen, tenim, que construir economia, fiscalitat, desenvolupament, al marge de les regles de l’ “ordre segur dels diners” que ha imposat la Troika. Hi ha vida més enllà de l’ €. La lluita de les persones és l’única garantia que siga possible construir una societat on l’interès comú per a tots i totes, siga l’única regla.
SOLIDARITAT AMB LA LLUITA DEL POBLE GREC
ÉS LA LLUITA DE TOTES NOSALTRES
A Madrid a, 7 de Juliol de 2015
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)
